Quan, a hores d’ara, sembla que està tot el peix venut en l’inusitat i àgil procés administratiu per a la concessió de la Gestió del Servei Públic d’Aigües d’Alcoi a una empresa privada, que farà de la "gestió indirecta" el seu benefici, engreixant les seues arques i minvant, de segur, les butxaques dels alcoians —i si no, al temps—, caldria fer algunes consideracions oportunes sobre l’esmentat procés de privatització de la gestió pública de l’aigua d’Alcoi que, amb tant interés i zel han dut endavant el govern municipal del PSOE amb el suport, suposem que, incondicional del PP (per convicció pròpia que la gestió privada és sempre millor que la gestió pública) que els donava una àmplia majoria per a legitimar "democràticament" un desgavell (naturalment aquesta expressió és una subjectivitat de la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua, possiblement molt compartida pels ciutadans d’Alcoi) que empenyorarà el nostre Ajuntament de 20 a 25 anys que durarà la concessió.

Serà bo i convenient fer menció d’un dubte racional que com a Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua (col·lectiu format per diversos grups, partits, sindicats i persones diverses) teníem, quan als inicis de l’abril passat, algun membre de la Iniciativa es preguntava, en veu alta, qui podria ser el possible "gestor indirecte" de l’aigua d’Alcoi. I ves per on, que la recent concessió del ple de juliol confirmava públicament el dubte: Seragua s’ha endut el gat a l’aigua. I precisament Seragua era el mot maliciós que algun malpensat del col·lectiu de la Iniciativa va posar al cap de tots el components. Si bé, l’encert té el seu mèrit, és clar que aquella insinuació, confirmada ara, no era ni podia ser "el cavall de batalla" per a enfrontar un procés privatitzador d’un bé públic. Aquest procés es va encetar en el ple municipal del 14 d’abril, en el qual es va aprovar pel PSOE i el PP una partida de 426 milions de pessetes, previstes com a ingressos del concessionari de la gestió de l’aigua. Aquesta partida equilibrava i feia quadrar els pressupostos municipals de l’any 2000.

A partir d’ara, en els successius plens del 19 de maig (on s’aprova per unanimitat el Reglament de Participació Ciutadana) i del 9 de juny són un seguit de presses per tal d’aprovar, per part d’una majoria "natural" (10 regidors del PSOE i 12 regidors del PP), la privatització de la gestió de l’aigua a Alcoi. Recordem que en el ple municipal del 19 de maig s’acorda l’exposició pública del Plec de Condicions, que dóna només 8 dies, a partir de la publicació en el BOP, per a presentar-hi al·legacions (aquest termini es va acabar l’1 de juny); que en el ple municipal del 9 de juny (divendres), aproven definitivament el Plec de Condicions per a la "Gestió Indirecta" de l’aigua i l’anunci de licitació de la concessió es publica en el Butlletí Oficial de la Provincia el dilluns, 12 de juny (amb una celeritat administrativa més pròpia dels atletes de cent metres), amb un termini de 15 dies per a presentar ofertes. Evidentment, creiem que, la rapidesa del procés venia definida per una contestació opositora clara al projecte per part de la Iniciativa, quan el 5 de juny vam presentar 6.902 firmes (més del 10% del cens electoral exigit), demanant un referèndum a Alcoi perquè el poble poguera opinar a favor o en contra de la privatització de la gestió de l’aigua potable.

Abocant-nos als fets i circumstàncies posteriors que després citarem. El resultat d’aquesta concessió, com ja és públic i notori, ha estat de només un licitador: Seragua, soci tècnic i econòmic de l’alcoiana Societat d’Inversions. Resumint, un "vestit" a mida, aparentment fet de pressa i corrents, però amb un rerefons molt sospitós que venia de juny, potser, de l’Informe sobre el Servei Municipal de Gestió de l’Aigua de 1999 (document sense signar). Caldria preguntar-nos si aquesta Societat d’Inversions té alguna altra intenció d’invertir en coses que no siguen les deixalles irresponsables de l’Administració Pública Local, com ara els autobusos i l’aigua, i demà, potser, siga el cementeri. ¿No hi pensarà d’invertir en altres negocis no tan segurs i a l’empar de l’administració? Fem memòria: la Societat d’Inversions és soci de Seragua en la gestió de la depuradora dels Algars, és soci de Subús en TUASA (autobusos), serà licitador al Col·legi Major "Ovidi Montllor" i, a més, el seu intent, pendent de litigi, de la concessió a Alcoi i a Cocentaina de la gestió del gas natural (frustrat, només, per la lluita política i de poder de dues administracions: Ajuntament d’Alcoi i Generalitat Valenciana). Però, qui som nosaltres per a insinuar on i com, alguns beneficiats, constituïts en Societat d’Inversions, han de posar els seus diners. És clar, no som ningú, i menys en una societat de lliure mercat i de lliure circulació de capitals. Tanmateix, quan aquest capital es belluga al voltant d’interessos col·lectius administrats públicament, no solament és el nostre deure defensar-los, sinó, fins i tot, convenient i necessari la defensa del que és públic, és a dir, del que és de tot un poble, com és el cas de la gestió de l’aigua, ara privatitzada.

L’atzar i, si més no, els compromisos inconfessables que poden amagar-se en la concessió de l’aigua, ratificaven el dubte inicial de la Iniciativa. Tal i com hem dit, aquest dubte no era ni de bon tros, el cavall de batalla per a enfrontar-se al procés privatitzador de la gestió pública de l’aigua. Tal volta haguera pogut caure en mans d’una altra empresa en un procés de privatització més obert i no fet a mida com el que s’acaba d’adjudicar a Seragua. Aquesta opció, sens dubte més democràtica i no tan condicionada, en res haguera canviat el sentit d’una oposició al procés de privatització del servei públic de l’aigua. La nostra oposició es justifica per si sola: l’aigua és un bé públic necessari la gestió pública del qual era bona, però millorable; donava beneficis a les arques municipals (38 milions l’any passat, segons l’informe esmentat). A més, des de 1979 i fins a 1984 es van fer grans inversions municipals per a millorar la infraestructura i les dotacions del servei municipal d’aigües i per a solucionar el problema de l’aigua, un problema molt contestat socialment l’any 1978, en l’etapa de Transició Política. Per altra banda, a partir de l’any 84 es van fer poques inversions de millora i manteniment. Cal recordar que les pluges torrencials de 1986 van fer malbé el primer pou del Molinar (1979) i que el tercer pou del Molinar de 1989 (construït després de la darrera gota freda) no ha funcionat mai; a més, des de 1989 (any de l’últim estudi) s’ignora l’estat dels cabals als nostres pous.

De tot açò es podia concloure que la desídia evident de l’Administració municipal, molt clara en els darrers anys, no justificava una tan ràpida privatització de la gestió de l’aigua a Alcoi. Perquè la privatització comporta, entre d’altres coses: assegurar a l’empresa concessionària un benefici segur i una clientela captiva que necessita l’aigua per al consum; la cessió de totes les infraestructures i dotacions del servei municipal d’aigües, pagades per tots els alcoians; si el major benefici de l’empresa ve definit pel consum de més aigua, això impossibilita o camufla l’aplicació de mesures estalviadores i no oblidem que l’aigua és un bé escàs; d’altra banda, l’exigència a l’empresa concessionària de millorar les infraestructures i les dotacions, i per tant de fer inversions econòmiques, justificaran (encara que el suposat control siga de l’Ajuntament) nous increments de les taxes. Això si, aprovades en ple municipal; però, pagades per les butxaques del alcoians. Totes aquestes raons i algunes altres més, constituïen el veritable cavall de batalla per a oposar-nos a l’accelerat procés de privatització.

Així ho vam entendre els components de la Iniciativa Ciutadana… (que s’ha de dir, no és cap confabulació política d’assalt al poder local municipal) quan s’estructura i s’organitza el 4 d’abril en convocatòria oberta a qualsevol grup, col·lectiu, partit, sindicat i ciutadans preocupats. Ens vam reunir per parlar del que ja era un fet anunciat: la privatització de la gestió de l’aigua a Alcoi. A partir d’ací, en reunions obertes i setmanals, la preocupació constant de la Iniciativa Ciutadana era fer intel·ligible al poble d’Alcoi perquè ens oposàvem a la privatització. Tot el procés que ara conclou, de la forma que ja sabem, ha sigut un continu esforç d’explicació mitjançant fulls informatius, presència activa en premsa i ràdio, assemblees als barris, etc. Hem suplit moltes vegades una tasca pròpia i necessària de les associacions de veïns, les quals de forma quasi unànime (excepte l’Associació de Veïns de Batoi i l’Associació de Veïns de la Zona Nord) es desentenien del problema fent-hi valer una representativitat que, en cap cas, no passava d’una decisió de junta, a tot estirar, de no més de cinc persones. Assenyalar aquest fet penós, evidencia com n’està de desarticulat i desmobilitzat el nostre teixit social, organitzat a Alcoi. Açò no vol dir que la Iniciativa Ciutadana siga posseïdora del marxamo de la representativitat social al nostre poble, res més lluny d’això. Als inicis, la Iniciativa podia abastar poc més de l’àmbit representat per les diverses organitzacions i col·lectius i la seua respectiva àrea d’influència, és a dir, quatre gats, parlant col·loquialment. Tot i això, si que és constatable i evident que el treball explicatiu i de sensibilització a la ciutadania ha donat els seus resultats: casi 10.000 firmes demanant el referèndum i 4.000 persones en la manifestació del 26 de juny dient de viva veu que "el poble vol parlar", ho corroboren.

Són fets que ningú pot obviar ni ignorar, perquè ja són presents a la memòria de molts alcoians i alcoianes. Els únics que els volen ignorar, mirant cap a un altre costat, és el poder municipal, és a dir, la majoria "natural" de l’Ajuntament d’Alcoi: el PSOE i el PP. Aquests, en fer una lectura interessada, han minimitzat els esdeveniments importants de les signatures i la manifestació, ho han reduït només a un recompte polític, com si fóra una lluita electoral pel poder municipal i en el qual ells (PSOE i PP) representen "la majoria silenciosa"; però, ¿què han fet, a part d’entrebancar, entorpir i ofegar totes les veus què s’oposaven al procés de privatització? ¿Han explicat al poble, a la seua ciutadania, per què volien privatitzar la gestió de l’aigua? No. Què han fet?

El que han fet ha estat contrarrestar en tot moment l’avanç qualitatiu de la contestació social, amb solemnes disbarats. Així, davant de la primera entrega de firmes, el 5 de juny, només se’ls acut, en declaracions diverses, dir: "és una qüestió d’Hisenda Municipal i, per tant, no pot fer-se el referèndum"; "el procés de la gestió indirecta segueix endavant"; "ben bé, la Iniciativa Ciutadana podia haver començat la recollida de firmes per al referèndum abans del procés encetat". Potser volien ignorar que el Reglament de Participació Ciutadana, que donava base legal a la petició del referèndum, s’havia aprovat al ple del 19 de maig. Era evident que tiraven balons fora.

Davant d’aquesta actitud dilatòria, la Iniciativa Ciutadana continuava informant en assemblees als diversos barris d’Alcoi. Set assemblees en total des de la primera a Batoi, el 25 de maig, fins la darrera a la Zona Alta, el 22 de juny. Tot aquest esforç d’informació mamprés per la Iniciativa és menyspreat per alguna regidora del PP, dient que "cinc associacions de la Federació de Veïns (FAVA) estaven a favor de la privatització". Aquest pronunciament majoritari de la FAVA (induït d’abans) era conseqüència del debat públic organitzat per la Federació d’Associacions, el dissabte 20 de maig (un dia després d’aprovar-se en ple l’inici del procés privatitzador). L’acte referit era un debat públic, a deshora, entre els partits amb representació municipal: PSOE i PP (a favor de la privatització) i EU i NE (en contra de la privatització). La Iniciativa Ciutadana, com a tal, no tenia presència a la mesa de debat, però, en canvi, els seus integrants eren majoria entre els assistents a l’acte. Sembla que no hi va ser massa clarificador pels pocs membres actius de les associacions indecises per satisfer el seu dubte metafísic de sí o no, dubte que resoldrien per majoria, a la reunió de la FAVA, la setmana següent. Cal preguntar-nos què i a qui representa la FAVA.

No obstant això, cal apuntar al seu favor que va ser l’única entitat, tret de la Iniciativa Ciutadana, que va programar un acte sobre el tema de la privatització del servei de l’aigua. D’altres, prepotents, per la representació vinguda de les urnes, ni això: ni debat públic ni explicació de la conveniència de la "gestió indirecta" de l’aigua als ciutadans i ciutadanes d’Alcoi.

Aquesta prepotència representativa és la mateixa que lluirien a l’hora de valorar la important manifestació pública, lliure (sense cap engany) de molts alcoians i alcoianes, el 26 de juny, dilluns. Abans d’aquest esdeveniment, els corifeus més significatius de la majoria "natural" de l’Ajuntament llancen, des de mitjan setmana, una campanya desaforada, tendenciosa i desmobilitzadora. S’enganxen com a llepasses al lema que convoca la manifestació: "L’aigua és del poble. No a la privatització". Els falta temps per a dir als mitjans de comunicació: "la Iniciativa està enganyant al poble"; "clar que l’aigua és del poble"; "els serveis jurídics municipals estudien la possiblitat de denunciar la Iniciativa per publicitat enganyosa". A més, són capaços de publicar amb diners de l’Ajuntament, en premsa i ràdio, un comunicat de cinc punts encapçalat per un preàmbul que diu: "Davant les accions tendencioses i manipuladores del col·lectiu denominat Plataforma per la Gestió Pública de l’Aigua amb l’objectiu de provocar una mobilització social abusant de la bona fe dels alcoians, el Govern Municipal vol informar responsable i seriosament de: 1. L’aigua és i serà un bé públic…" (Periòdic Ciudad, pàg. 6, Diumenge, 6 de 2000). El preàmbul es comenta per si sol, parla d’una Plataforma per la Gestió Pública de l’Aigua. En què quedem? ¿De què parlava la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua (tal com resa el seu logotip) en tota la seua informació vessada al llarg de la seua campanya informativa? Parlava, parla i parlarà de la Gestió Pública. Aquesta és la qüestió.

Per què el govern municipal maliciosament la volia ignorar? És clar, tenia por que les quasi 10.000 firmes demanant el Referèndum cristal·litzaren en una gran manifestació, com va ser la del 26 de juny. Al dia següent vindrien les lectures interessades de la majoria "natural": "eren el 20% dels que van firmar enganyats"; "no eren ni els aproximadament 6.000 votants, sumant, d’EU, NE i el Bloc"; "eren més o menys la gent que gira al voltant dels col·lectius, partits i grups de la Iniciativa Ciutadana". Així van ser, més o menys, els comentaris capciosos i interessats en polititzar un conflicte que té arrels més profundes. Per acabar, el dimecres 28 de juny, el veredicte de la Junta de Portaveus, per majoria (PSOE-PP) dictaminava que les signatures pel Referèndum s’enviaren al Govern Central (insinuant dubtes de què s’hi podria fer); d’altra banda, el procés de privatització no es va paralitzar.

I així és, el concurs per a la concessió s’havia acabat el dia anterior, amb només una oferta: SERAGUA. El dijous, 29 de juny s’obri de l’única plica, els sobres A (documentació administrativa) i B (documentació tècnica) en acte privat; el divendres, 30 de juny s’obri el sobre C (proposició econòmica) en acte públic. Hi són presents alguns membres de la Iniciativa Ciutadana, els quals protagonitzen un tancament a l’Ajuntament des de dijous, fet que s’aprofitarà per algun discret regidor (fins aquell moment) per a qualificar-lo de "pataleta infantil". En fi, sembla que ja està "lligat i ben lligat" l’afer de l’aigua. Ara només resta per enllestir-lo, l’estudi minuciós, per part de la mesa de contractació, de l’única proposta, la de Seragua (FCC)-Societat d’Inversions d’Alcoi, i aprovar-la el proper ple municipal. Nosaltres, els capgrossos de la Iniciativa Ciutadana, muntem una cadena humana, el dissabte 1 de juliol, en la qual, a poalades d'aigua, van diluint-se a poc a poc els rètols de "Referèndum. Participació Ciutadana" d’una pancarta de plàstic, que s’esborren fins al no-res. Una oportunitat perduda de participar democràticament en un debat públic que interessava per moltes raons al poble. Alguns, principalment la majoria natural de l’Ajuntament, l’han ofegada. Per què?

El perquè d’eixa actitud tan tancada, poc clarificadora, gens participativa i antidemocràtica, no es pot explicar, solament per la quantificació d’uns vots majoritaris que legitimen uns representants elegits en el poder municipal. Les seues decisions poden ser legals, però no expliquen l’entossudiment de la majoria "natural", de retardar, fins al màxim, la consulta popular del referèndum i paral·lelament accelerar el procés de privatització fins a tenir-lo "ben lligat i al sac". A hores d’ara, a mitjan juliol, quan la concessió és un fet, la tramitació de les firmes pel referèndum, el qual, de fer-se, pot allargar-se fins a tres mesos (segons el Ministeri d’Administracions Públiques), és persistir en la burla constant que s’ha fet al poble, o a una part molt important del poble d’Alcoi, que demanava la paralització del procés per tal de poder pronunciar-se sobre l’oportunitat o no de la "gestió indirecta". Des d’ací compartim l’estranyesa del Ministeri al·ludit quan, a preguntes del diari Información (8-7-00), referia que no comprenia "que el referèndum s’haja demanat després que s’aprovara la privatització de la gestió de l’aigua". Aquestes dues vares de mesurar, lenta la del referèndum i molt ràpida la del procés de privatització, aquesta forma de "marejar la perdiu", només s’explica per la determinació que, algú o alguns, tenien per privatitzar i donar la concessió a una empresa predeterminada: Seragua. Ells sabran els seus inconfessables interessos i per què han enganyat a tot un poble.

Arribats a aquest punt, se’ns fa difícil aventurar com rodaran les coses en l’àmbit polític, entés com l’accés al poder municipal. Algú potser tant li se’n fot aquesta qüestió. El que sí és cert és que l’afer de l’aigua i el seu fosc procés deixarà una empremta inesborrable en aquells que confiaven en la democràcia. Allò que pot tenir de positiu és que un col·lectiu divers i plural com la Iniciativa Ciutadana puga consolidar-se i continue furgant en la cosa pública, perquè la "res pública" és cosa de tots i totes.