[ Serra d'Aitana ]

Aitana, l'espai natural més extens de les terres valencianes del sud, encara sense protecció

L'abrupte massís d'Aitana, el més important del nucli muntanyós del sud del País Valencià -del qual participen també les veïnes serres de Penàguila, Serrella, Aixortà i Puig Campana-, se situa a pocs quilòmetres de la costa de la Marina Baixa. Es tracta d'un conjunt muntanyós calcari, d'origen terciari, que presenta imponents cingleres i tarteres, un relleu molt carstificat i una gran riquesa geomorfològica i paisatgística.

Les valls de Guadalest, al nord i est; Frainós al noroest, i els barrancs de Seguró, de Tagarina i de l'Arc, al sud, recullen les aigües que brollen de les nombroses fonts que trobem en el seu extens territori. Les precipitacions de pluja i neu, relativament abundants als seus cims i obagues, junt a la racionaliat de la seua explotació, suposen la millor garantia per al manteniment de la seua riquesa i qualitat hidrològica.

Des del punt de vista ecològic, la serra és excepcional. Compta amb un elevat nombre d'espècies vegetals, moltes de les quals no es troben en cap altre lloc del País Valencià. Les comunitats rupícoles, d'alta muntanya mediterrània i els fragments dels ecosistemes forestals són el seu màxim exponent d'una flora molt original i de gran interés biogeogràfic. La fauna presenta també una gran diversitat, per l'extensió de la serra, la diversitat del medi i l'escassa densitat humana.

Una quinzena de "clots de neu", algunes masies, conjunts urbans pintorescos, així com algunes fortificacions i la sempre riquíssima arquitectura tradicional, són els trets més característics pel que fa a la presència humana en el territori.

Però, malgrat les nombroses promeses fetes en els darrers anys, Aitana no gaudeix encara del més que merescut règim d'espai natural protegit, tot i tenir una extensa superfície de propietat pública.

Les repoblacions inadequades, els incendis forestals, els diferents intents d'urbanització, l'excessiva i abusiva xarxa de pistes forestals -amb reiterats intents per al seu asfaltatge-, les extraccions desorbitades d'aigua dels seus aqüífers, els projectes per a instal.lar pedreres, l'excursionisme agressiu o poc respectuós amb els ecosistemes i la creixent pressió turística, junta al fort impacte paisatgístic que provoquen les instal.lacions militars i de telecomunicacions que coronen els seus cims, ens poden donar a entendre que el ric patrimoni natural i cultural d'Aitana i de les serres veïnes no està, ni de bon tros, garantit.

Cal, per tant, apel.lar a l'actitud i responsabilitat dels seus visitants, així com al compromís en la defensa dels seus valors, establir un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i desenvolupar polítiques conservacionistes efectives, que compten amb la participació activa de les persones que habiten els seus pobles.