Els problemes ambientals d'Aitana no resulten, en general, específics d'aquesta serra, sinó que presenten trets comuns amb la dinàmica existent en el conjunt de serralades litorals i prelitorals properes. En aquest sentit, no sembla arriscat atribuir als incendis forestals la responsabilitat recent dels majors canvis en l'estructura natural d'Aitana. En els darrers vint anys, el foc ha destruït una part molt important de la superfície arbrada de la serra: incendis com els de Sella i Benimantell (1980), que van cremar quasi 2.500 Ha de pinar i matoll, el del barranc de Tagarina (1981), amb 480 Ha assolades, o els recents focs de l'estiu de 1995 a Sella i Relleu, amb més de 750 Ha cremades -moltes d'elles de pinar-, així com molts altres incendis de menor magnitud però no per això menys destructius, són testimoni d'aquest fet. La causa d'aquests incendis, en la major part dels casos, és la mà irresponsable de l'home; s'ha destacat la Vall de Guadalest com a una zona especialment propensa a la intencionalitat dels focs, amb un percentatge d'incendis provocats -molts d'ells durant la nit- superior a la mitjana. L'efecte posterior del pastoreig, junt amb una política forestal -basada en la repoblació amb coníferes- difícilment justificable des del punt de vista ecològic, agreugen encara més l'impacte sobre els ecosistemes forestals de la serra.

La pressió turística es fa especialment palesa en el sector nord-oriental de la serra, sobretot al voltant de l'atractiu del castell de Guadalest i la proximitat del nucli de Benidorm-Polop-La Nucia. Tot i això, i pel moment, aquesta pressió no s'ha traduït -malgrat alguns intents més o menys aïllats- en una pressió urbanística excessiva, la qual es concentra encara en àrees més pròximes al litoral o, si més no, en punts molt localitzats de la serra. Resulten fins i tot encoratjadores algunes iniciatives dutes a terme per ajuntaments de la vall de Guadalest, els quals han senyalitzat sendes i camins de la serra per tal de facilitar-hi l'accés a peu de muntanyers i excursionistes que, molt sovint, provenen del turisme litoral; aquesta iniciativa, junt amb altres dutes a terme en les àrees del Comtat pròximes a la serra, podrien permetre l'establiment d'un model de turisme rural compatible amb la preservació de la serra. Tot i això, la pressió urbanitzadora comença a deixar-se sentir amb insistència, sobretot en certes zones de la Vall de Guadalest. Igualment, les pressions per instal.lar camps de golf a les faldes de la serra (com en els casos de Guadalest i Polop de la Marina), tot i no haver prosperat de moment, poden empitjorar la situació en un futur pròxim.

Un altre aspecte a destacar, sobretot els darrers anys, ha estat l'obertura de camins i pistes, moltes vegades amb traçats realment poc encertats i amb objectius poc justificables. Resulta especialment cridaner, en aquest sentit, el tram de pista forestal que ascendeix pel vessant nord des de la font de Partagat i en direcció al barranc de Tagarina: un tram que, a més d'afectar directament una de les zones de major valor ambiental i paisatgístic d'Aitana, resulta d'una utilitat més que discutible, ja que el seu pendent i l'erosió que pateix el fa impracticable per a vehicles corrents; l'eventual ampliació i asfaltatge d'aquest tram no faria més que agreujar, fins a extrems crítics, l'impacte de l'obra. El mateix succeix en altres zones de la serra, com ara la capçalera del barranc de l'Arc, on s'hi presenta un autèntic laberint de pistes i caminals, sovint en un estat avançat de degradació. Conseqüència directa de la proliferació de pistes forestals ha estat la pressió associada a l'excursionisme poc respectuós: autèntiques "expedicions" massives de cotxes i motos de tot terreny que arriben als racons més amagats de la serra, moltes vegades sense el més mínim respecte cap al poblament animal i vegetal -i, fins i tot, humà no motoritzat- d'aquella. Una versió diferent d'aquesta mena d'excursionisme pot admirar-se amb tot el seu "esplendor" en punts com el coll de Tudons quan la neu cobreix la serra: el paisatge que queda després de la visita d'aquestes autèntiques multituds és, moltes voltes, realment dantesc.

Cal parlar també de l'intent d'obrir una gran pedrera en la capçalera del barranc de l'Arc, en terme de Benimantell, l'any 1990; sortosament, el projecte es va poder aturar a temps, després d'una forta campanya de denúncia i mobilització. Malgrat açò, són freqüents a la serra petites explotacions per a extraure els àrids que demanda la construcció i conservació de la cada volta més densa i desordenada xarxa de camins d'Aitana. Aquestes extraccions, fetes normalment sense cap estudi ni planificació prèvia, junt als esllavissaments que provoquen alguns d'aquells camins, degraden notablement l'harmonia paisatgística del seu entorn.

Menció a banda, per la seua problemàtica particular, mereixen les instal.lacions militars i de telecomunicacions existents a la serra, amb un impacte -sobretot paisatgístic- brutal. Finalment, i tot i que afecten de manera més puntual a la serra, s'ha de fer esment d'aspectes com ara la proliferació, els darrers anys, de tancats cinegètics, sobretot a l'àrea occidental de la serra; l'acció destructiva de certes actuacions forestals, com les neteges indiscriminades, les roturacions o les repoblacions amb maquinària pessant; la pressió cinegètica excessiva, que abat massa sovint espècies protegides; o la recol.lecció indiscriminada de certes espècies, com ara la corona de rei, que ha vist disminuir notablement les seues poblacions.