PER QUÈ ECOLOGISTES EN ACCIÓ S'OPOSA A L'AVE?
Per a Ecologistes en Acció, els avantatges ambientals del tren convencional (baix consum energètic, escassa ocupació de sòl, etc.) es tornen inconvenients quan el que es traça és un tren d'alta velocitat. L'aposta d'aquest Govern per l'AVE té com a contrapartida els enormes impactes i desembossaments de construcció de les vies, així com l'escassa inversió i abandó de la resta de la xarxa, on es podrien millorar els traçats amb facilitat per a aconseguir velocitats pròximes als 200 km/h, amb molt menor cost i sense els problemes ambientals de l'AVE. S'aconseguirien, a més, uns preus dels bitllets més econòmics i, per això, més justos socialment.

La quasi desaparició de les inversions en el ferrocarril convencional està tenint efectes dramàtics. Els més notoris han sigut els lligats a tot el rosari d'accidents que patim de forma quotidiana en les línies convencionals de ferrocarril, la més greu de totes ocorreguda el passat juny a Chinchilla, amb 19 morts. La responsabilitat de l'AVE en aquests accidents és més que clara: la major part dels pressupostos s'han destinat a la construcció de les noves línies, mentres es deterioren sense a penes inversions bona part de les vies convencionals, sense les mínimes dotacions en seguretat. Els pressupostos de 2003 són contundents en aquest aspecte: 164 milions d'euros per a la xarxa convencional, i 22 vegades més, 3.570 milions, per a les línies AVE.

Per a Ecologistes en Acció causa estupor sentir parlar al Ministre de Foment sobre la puntera enginyeria espanyola que ha dissenyat la nova línia d'alta velocitat al mateix temps que, per posar un dels molts exemples possibles, el ferrocarril de Saragossa a València descarrila fins a 3 vegades alguns anys i entre Terol i València la seua velocitat mitjana és de 40- 50 km/h.

Cal recordar ara que el Pla de Transport Ferroviari de 1987 contemplava que, amb una inversió de 2,1 bilions de pessetes d'aleshores, es posaria la major part de la xarxa convencional (més de 13.000 km) a velocitats superiors a 160-180 km/h abans que concloguera l'any 2000. Curiosament, aquesta quantitat és equivalent al que es va a gastar només per a la construcció de 3 línies, Madrid-Sevilla, Madrid-Barcelona i Madrid-Valladolid, mentre les velocitats de circulació en bona part de la xarxa, lluny d'augmentar, han disminuït en molts casos.

Tampoc s'ha d'oblidar la discriminació cap als usuaris amb menys recursos econòmics, que amb l'AVE que hui s'inaugura passaran de pagar de 21 o 28,5 euros a 43 euros per bitllet entre Madrid a Saragossa, o de 40 o 44 euros a 59 per als recorreguts de Madrid a Barcelona. A més, s'eliminen tots els servicis per la via convencional –a excepció de l'exprés nocturn– per tal d'evitar la “competència” amb els nous trens.

A més, la posada en marxa de la línia d'alta velocitat Madrid-Lleida suposa una retallada dràstica de molts dels servicis regionals existents, i moltes estacions intermèdies quedaran sense a penes activitat ferroviària de viatgers. Aquests viatgers sense tren, lògicament, hauran de recórrer forçosament a la carretera per als seus desplaçaments. Altres “nous” usuaris de les carreteres seran aquells que el nou tren expulse cap a aquest mitjà de transport a causa de la forta pujada de preus que hem comentat.

En definitiva, el desmesurat consum energètic de l'alta velocitat, els greus impactes sobre el territori, els preus elitistes i l'absorció de pressupostos del ferrocarril convencional són motius més que suficients per a oposar-se a les línies AVE, que són un exemple de manual d'inversions públiques amb escassa rendibilitat social.

Per aquests motius, i davant dels plans de privatització del ferrocarril, un important nombre de col·lectius, aglutinats en la Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril Públic, convoquen una manifestació per a exigir un “Ferrocarril Públic i Social, Segur i Sostenible”, a Saragossa, el pròxim 25 d'octubre.

11 d'octubre de 2003

Confederació Estatal d'Ecologistes en Acció
 
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 
 

MANIFEST DE VALÈNCIA

PER UN FERROCARRIL SOSTENIBLE, PÚBLIC I SOCIAL

 
Al maig de 2001 diferents moviments i organitzacions socials coordinats en plataformes en defensa del ferrocarril i d’oposició a l’AVE aprovaren a Guadalajara un manifest anomenat "Tren sí, AVE no", que els ha servit de referent reivindicatiu. Aquest document analitzava les conseqüències de la política ferroviària del govern, manifestava la seua oposició total a l’AVE i formulava un seguit de propostes alternatives a aquest model.

Transcorreguts dos anys des d’aquella reunió, distintes organitzacions ecologistes, sindicals, socials i plataformes en defensa del ferrocarril ens hem tornat a reunir a València per analitzar la situació actual i futura del ferrocarril. Volem manifestar els punts següents:

  1. Denunciem l’actual sistema de transport caracteritzat pel creixement insostenible de la carretera. Aquest model origina uns altíssims costos ambientals (emissió de gasos d’efecte hivernacle, contaminació, soroll, ocupació i impactes sobre el territori…) i socials (accidents, congestió...) totalment inacceptables per a la nostra societat.

    2.  
  2. Reiterem la nostra oposició total a la construcció de noves línies exclusives per a l’alta velocitat (AVE) pels greus impactes ambientals, els desequilibris territorials, l’alt cost econòmic, l’elevat consum energètic i l’escassa utilitat social. En aquest sentit, assumim plenament el manifest de Guadalajara, el contingut del qual considerem plenament vigent. El Pla d’infraestructures 2000-2007, que preveu la despesa de gairebé 41.000 milions d’euros (6,8 bilions de pessetes) en línies AVE fins a 2010, suposa la desaparició del ferrocarril com a servei públic per a la majoria i la transformació en un servei privat destinat a una minoria, però pagat per tots i totes.

    3.  
  3. Denunciem la progressiva implantació d’una doble xarxa ferroviària al nostre país: una de primera, en ample internacional, exclusiva per als tren d’alta velocitat, que utilitza una minoria d’usuaris amb alt poder adquisitiu i dotada de fortes inversions; i una de segona, en ample ibèric, per a trens de rodalia, regionals i de mercaderies, que utilitza la gran majoria d’usuaris del ferrocarril i amb un gran dèficit d’inversions.

    4.  
  4. Denunciem el lamentable estat en què es troba la major part de la nostra xarxa ferroviària. Els nombrosos accidents i descarrilaments ocorreguts en els últims mesos, l’eliminació de tan sols el 5% dels 815 passos a nivell d’obligada supressió i el reconeixement pel propi Ministeri de Foment que el 20% de la xarxa ferroviària no arriba a la qualificació d’acceptable (el percentatge real és molt superior) evidencien cap on ens condueix la política ferroviària del govern actual: l’abandonament del ferrocarril concebut com a tal, al qual se li neguen les inversions i la modernització necessàries mentre es dediquen quantitats ingents de diners públics als projectes AVE.

    5.  
  5. Ens oposem al projecte de liberalització/privatització del ferrocarril a través de l’anomenada Llei del sector ferroviari. L’exemple de Gran Bretanya ha posat de manifest on condueix aquest model: a l’augment de la despesa pública, l’encariment de les tarifes, la pèrdua de seguretat i el consegüent augment de la sinistralitat, la destrucció i la precarització del treball i la desaparició dels serveis. La privatització suposa posar en mans d’empreses privades i amb l’únic argument del benefici econòmic, els serveis públics que són de tota la societat. Ens oposem a l’Acord general sobre el comerç de serveis (AGCS) de l’Organització Mundial de Comerç per promoure la privatització de tots els serveis públics i, en particular, del ferrocarril.
PROPOSEM:
  1. La derogació del Pla d’infraestructures 2000-2007 per ser antiecològic, antisocial i malgastador de recursos. La derogació d’aquest pla ha de suposar la renúncia la política de construcció de noves línies exclusives per a trens AVE i la substitució per una altra de condicionament de les línies actuals per millorar-ne la velocitat mitjana (amb velocitats de fins a 200/220 km/h) en una xarxa ferroviària que ha de ser compatible amb els diversos usos (llarga distància, regionals, rodalia i mercaderies). Les línies actuals de trens AVE haurien de reconvertir-se per compatibilitzar-ne l’ús amb distints tipus de trànsit ferroviari, així com per garantir-ne la utilitat social.

    2.  
  2. L’obertura d’un debat rigorós i transparent sobre el futur del ferrocarril al nostre país, que analitze la situació actual i propose solucions a les necessitats reals de la societat. Aquest debat ha de comptar amb la participació dels diferents sectors de la nostra societat: partits polítics, grups ecologistes, sindicats, empreses, organitzacions socials, plataformes en defensa del ferrocarril i ciutadania en general.

    3.  
  3. L’elaboració d’un pla director de ferrocarrils que siga el resultat del debat expressat en el punt anterior. Aquest pla ha de considerar millorar i modernitzar integralment la xarxa ferroviària actual, millorar la integració de les línies ferroviàries existents, contemplar enllaços pendents, afavorir les línies transversals, crear noves xarxes metropolitanes a les principals àrees urbanes, reobrir les línies tancades (tant per RENFE com per FEVE), potenciar la intermodalitat i, en definitiva, convertir el ferrocarril en la columna vertebral del sistema de transport.

    4.  
  4. El manteniment del ferrocarril com a servei públic de titularitat pública. El ferrocarril ha de continuar sent propietat del conjunt de la societat, ja que aquesta l’ha finançat, ampliat i mantingut. El caràcter públic del tren és l’única garantia que tindrà una finalitat social i de servei. Volem un ferrocarril on prevalga la rendibilitat social front a les polítiques privatitzadores.

    5.  
  5. Corregir la tendència del sistema actual de transports cap a la insostenibilitat, amb l’establiment de plans i mesures que contribuesquen a reduir dràsticament el trànsit motoritzat, en general, i del vehicle privat, en particular, causant de greus impactes territorials, ambientals, econòmics i socials. L’objectiu consisteix a canviar l’actual distribució modal del transport, afavorir els desplaçaments no motoritzats i assolir una major participació del ferrocarril, tant de viatgers com de mercaderies transportades. D’aquesta manera, es contribuirà a reduir el malbaratament energètic i la contaminació que provoca el transport, en el camí cap a una societat més justa i més sostenible ambientalment.

    6.  
  6. En definitiva, la potenciació i la millora del ferrocarril pels indubtables avantatges ambientals, econòmics i socials. Un ferrocarril de qualitat, accessible físicament i assequible econòmicament, que cohesione el territori i done servei a les diferents demandes de la societat i a les necessitats de la immensa majoria de la població, que potencie decididament el transport de mercaderies i que respecte el medi amb el màxim aprofitament de les infraestructures existents.

València, 9 de març de 2003

  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 

 
Tren
Tren sí
per a tothom 
però no així
No a l'AVE
 
 

 
  Què comportarà l'AVE Madrid- País Valencià? 
 
1. Un COST DE CONSTRUCCIÓ DE més de 600.000 milions de pessetes, que serà irrecuperable en l'explotació. Aquest balafiament de fons públics no està justificat per cap utilitat social, econòmica o ecològica que beneficie la població, i es farà en detriment de vertaderes i urgents necessitats socials (educació, sanitat...). 
  
2. Un DETERIORAMENT ECOLÒGIC brutal. Els traçats possibles han de travessar qualsevol obstacle per tal d'intentar assolir l'alta velocitat. Entre desmunts, túnels, moviments de terres i amb la via mateixa es veuran afectats no tan sols paratges naturals com ara el Parc Natural del Fondo, "Hoces" del Xúquer i del Cabriol, saladars d'Arneva (Oriola), saladar de Fontcalent (Alacant), serra i llacuna de Salines, serra de Callosa, serra d'Oriola o l'embassament d'Elx, alguns dels quals disposen de figures de protecció (parc, zones humides, Xarxa Natura 2000), sinó també habitatges, jaciments arqueològics i zones d'important activitat agrària (les hortes de la Ribera del Xúquer, Horta Sud de València i la Vega Baixa del Segura, el raïm de taula de les Valls del Vinalopó...). 
Només en el tram Madrid-València es mouran entre 35 i 100 milions de m3 i es depositaran en abocadors entre 10 i 30 milions de m3 (segons els diferents traçats). L'efecte barrera distanciarà parcel.les pròximes i les farà improductives. El soroll serà molest per a moltes poblacions pròximes al traçat (fins a una distància de 500 m de les vies). 
  
3. La INCOMUNICACIÓ DEL TERRITORI per on passa, connectant només els grans nuclis urbans. Al País Valencià només tindrà parada a València i a Alacant (per ara, Castelló no) i a Elx (en l'accés a Múrcia). L'AVE no pararà en les poblacions i comarques que queden en el trajecte. 
  
4. Un PREU PROHIBITIU del bitllet que exclourà la major part de la població del transport ferroviari. Únicament els viatges d'alt nivell econòmic podran permetre's pagar les aproximadament 15.000 pessetes per anar a Madrid des de València o Alacant (nomes l'anada). El tren es planteja per a una minoria rica, no com un servei públic per a tots i totes. 
  
5. Un ABANDONAMENT DEL TREN CONVENCIONAL, necessitat d'inversions, manteniment i modernització (encara hi ha vies úniques i sense electrificar!), aguditzant l'actual desmantellament de la xarxa ferroviària (supressió de 3.000 km de vies i destrucció de 30.000 llocs de treball en RENFE). La reducció, si no desaparició, de talgos, intercitys, regionals i rodalies, com ha ocorregut en l'AVE Madrid-Sevilla, condemna la població a l'ús de la carretera, amb el consum energètic, l'emissió de gasos hivernacle i l'alta sinistralitat que comporta (6.000 persones moren cada any en la carretera). 
  
 
  Què  proposem? 
  
1. Substituir els projectes d'alta velocitat per la implantació de línies de velocitat alta (175-220 km/h), reformant les actuals línies i implantant trens com el Talgo Pendular, amb menor cost i sense l'impacte de nous traçats AVE. 
Volem que s'abandone el projecte de l'AVE i que s'invertisca en modernitzar la xarxa ferroviària convencional. Amb un cost econòmic, ecològic i social molt menor es pot apostar per trens de velocitat alta (Talgos Pendulars a 175-220 km/h), ampliació de rodalies i implantació d'una xarxa que realment vertebre el País Valencià i el seu entorn. 
  
2. Potenciar el ferrocarril convencional millorat, com a alternativa real al brutal desenvolupament de la comunicació motoritzada, amb les greus conseqüències que coneixem: alarmant mortalitat en la carretera, alt consum energètic que agreuja el canvi climàtic i els impactes ambientals de les noves autovies i autopistes previstes (corredor mediterrani paral.lel a l'A-7 o la nova autopista de peatge Villena-Alacant). El ferrocarril és el millor mitjà de transport i el més eficaç, tant per a viatgers com per a mercaderies (l'AVE no servirà per a transportar mercaderies). 
  
3. Un debat rigorós i transparent en el qual intervinguen tots els sectors implicats (ciutadans, ajuntaments...), que traga a la llum tots els greus impactes ambientals, econòmics i socials de l'AVE i busque i oferisca alternatives amb major benefici social.
  
 
  En resum: 
  
Exigim que s'abandone el projecte d'AVE Madrid-València en totes les seues variants per: 
  
Antisocial: construcció finançada per tots (estat) i usat només pels qui poden permetre's l'alt cost del bitllet. 
  
Antieconòmic: perquè dedicar els ingents recursos públics que requereix l'AVE impedeix destinar-los a la millora del ferrocarril tradicional o a vertaderes necessitats socials. 
  
Antiecològic: per l'enorme impacte ambiental en la seua construcció, el malbaratament energètic en la seua explotació i la desintegració territorial que produeix. 
  
No suposarà un estalvi substancial de temps, comparat amb el servei que pot donar l'actual xarxa millorada i amb trens moderns. 
 
Els projectes faraònics dels nostres polítics per a implantar l'AVE són un enorme balafiament econòmic, amb un impacte negatiu sobre el medi ambient i la societat, que contrasten amb l'abandonament del ferrocarril tradicional per falta d'inversions.
 
Qui trau benefici de tot aquest muntatge?

 

 
  Text: Ecologistes en Acció del País Valencià
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]