COMUNICAT DE PREMSA
3/abril/1998
Transport públic: servei o negoci?
Recentment els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la situació de l'empresa de transport urbà d'autobusos d'Alcoi (TUASA) i de la preocupació municipal pel seu dèficit. Entenem que la manera d'enfocar aquesta notícia ha sigut molt negativa, ja que s'ha plantejat com si el transport públic fóra un negoci, quan realment es tracta d'un servei públic imprescindible.
Resulta molt preocupant que es pretenga aplicar uns criteris de rendibilitat directa als autobusos, cosa que seria impensable per a d'altres activitats i serveis municipals: ¿quin "dèficit" tenen, posem per cas, la policia municipal, o l'enllumenat públic, o el negociat de quintes? En aquest sentit, ens identi-fiquem amb el contingut de la nota de premsa dels delegats de personal de TUASA i de Comissions Obreres, difosa fa pocs dies.
D'altra banda, és trist que encara calga recordar que els autobusos urbans, a més de ser un servei públic, reporten a tota la col.lectivitat uns importants beneficis ambientals i socials, tot i que són díficils -quan no impossibles- de quantificar. Per exemple, ¿si els milions de passatgers que utilitzen l'autobús es desplaçaren en cotxe particular, quin cost tindria l'augment de la contaminació, de la congestió, del consum energètic, etc.? ¿quin preu té la vida de qualsevol jove que, després de consumir alcohol, utilitza el MOVIBÚS en compte de conduir la seua moto?
Tornant a TUASA, considerem que allò que realment ha de preocupar és la pèrdua continuada de viatgers, que pot comportar un augment del trànsit motoritzat privat. És evident que en aquesta situació la direcció de TUASA té una especial responsabilitat, però seria un error plantejar els problemes del transport públic de manera aïllada: la causa principal de les grans pèrdues del transport col.lectiu urbà és la congestió provocada per l'automòbil privat (s'ha calculat que la congestió provoca una disminució de fins el 40% de l'oferta potencial dels autobusos en algunes àrees urbanes).
La renovació progressiva de la flota d'autobusos, la millora de les parades i de la senyalització, les campanyes de promoció del transport públic, etc., són mesures necessàries i urgents; però de poc aprofitaran si no es du a terme una reorientació profunda de la política municipal de transport, que ha de passar necessàriament per la restricció de l'ús de l'automòbil privat i el consegüent alliberament d'espai del viari per al transport públic i per als desplaçaments a peu (que són els més apropiats en recorreguts curts com els que es fan a Alcoi). Només així serà possible potenciar el transport públic, reduir la contaminació i construir una ciutat habitable on els carrers siguen també espais per a la convivència i la comunicació.
Això sí, si l'Ajuntament d'Alcoi continua com fins ara, sense interés en posar límit a la voracitat del transport privat, que després no es sorprenga ni es lamente de la degradació de la qualitat de vida de la nostra ciutat o, millor dit, del nostre gran garatge.