La Colla Ecologista "La Carrasca" - Ecologistes en Acció ha rebut una comunicació de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea que informa de la seua proposta d'arxiu de la denúncia presentada en relació amb la canalització del riu Riquer. La denúncia, formulada per La Carrasca en juliol de l'any 2001, es basava en l'incompliment de tres directives comunitàries.
 
Pel que fa a la Directiva d'Hàbitats i el paper del riu com a corredor biològic entre espais naturals, que el Ministeri de Medi Ambient espanyol no nega, la Comissió recorda que les disposicions de la directiva en aquest cas no són obligatòries per als estats membres, sinó que són únicament orientatives. Com veiem, la legislació comunitària no garanteix adequadament la interconnexió entre els espais naturals, la qual és imprescindible per a la seua viabilitat; en la pràctica, les boniques referències de la Directiva d'Hàbitats sobre aquest aspecte queden convertides en paper mullat.
 
Així mateix, la Comissió s'engul les excuses de les autoritats espanyoles, que sostenen que no hi ha constància de la presència d'espècies d'interés comunitari en l'àrea afectada pel projecte. Cal dir que difícilment poden tindre'n constància quan ni tan sols han fet un estudi d'impacte ambiental mínimament seriós. Com a mostra de la falta de rigor del Ministeri, podem esmentar l'anomenat "Estudi d'Avaluació dels Efectes Mediambientals", on es citava la cabra montesa entre les espècies existents en la zona. Errors de tal magnitud demostren un total desconeixement del medi o, el que és pitjor, que el document era una mala adaptació d'un treball referent a altre projecte i a altre riu.
 
Justament, altre punt de la denúncia presentada era la falta de l'obligatòria avalució d'impacte ambiental del projecte. A més dels errors de l'esmentat "Estudi d'Avaluació", aquest tampoc no s'adaptava, ni en la forma ni en els continguts, al que estableix la legislació que regula aquesta matèria. Per això la mateixa Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi considerava que el document era totalment  inadequat i superficial i que, per tant, no mereixia el nom d'avaluació d'efectes ambientals. A pesar de tot, la Comissió ha preferit tancar els ulls davant d'aquestes deficiències.
 
Quant a la directiva d'aigües, els seus objectius mediambientals també queden convertits en lletra morta, ja que, en compte d'evitar el deteriorament del riu, s'accepta com a irremeiable el seu mal estat actual i s'ignora la possibilitat de regenerar el seu potencial ecològic. Malament s'estrena la nova directiva d'aigües: davant del mal estat d'un riu malalt, en lloc de curar-lo s'opta per acabar-lo de rematar.
 
En conclusió, pensem que l'arxiu de la nostra denúncia és una bona mostra dels defectes de la política ambiental comunitària. No hem d'oblidar que l'objectiu de la Unió Europea és afavorir un model de creixement econòmic al servei dels grans interessos econòmics i que s'ha demostrat insostenible; en aquest context, les consideracions socials i ambientals no deixen de ser estratègies de maquillatge i propaganda, amb molta música celestial però poca efectivitat real.
 
De tota manera, no renunciem a continuar utilitzant aquesta via en el futur, amb l'esperança que en pròximes ocasions la sensibilitat ambiental i la sensatesa siguen majors.