| COMUNICAT DE PREMSA | 01 / agost / 2001 |
|
|
|
|
|
|
| Lamentablement no és la primera
vegada que exemplars de visons americans han sigut "alliberats" o que s'han
escapat de granges d'aquest tipus. En el nostre país hi ha un gran
nombre de granges pelleteres, amb desenes de milers de visons americans
en molt males condicions, on a més s'utilitzen sistemes per a causar
la seua mort molt dolorosos i inacceptables. Ecologistes en Acció
du temps reivindicant la prohibició d'aquestes granges, a més
de per raons ètiques, per l'impacte ambiental que està provocant
la introducció al medi natural d'espècies exòtiques.
El visó americà (Mustela vison) és una espècie pròpia d'Amèrica del Nord que, a causa de la seua explotació pelletera, va ser importada a diversos països europeus des de 1926, per a la seua cria en granges. Alemanya, Gran Bretanya, Noruega, Finlàndia, Suècia, Holanda, i Polònia van ser els primers països receptors, fins que pràcticament tota Europa comptava amb granges plenes de visons americans. A l'Estat espanyol les primeres granges es van instal·lar a Segòvia (any 1958) i Pontevedra (any 1960); seguidament les granges es van distribuir per Catalunya, Cantàbria, Madrid i Aragó. Lamentablement en cada una d'aquestes granges s'han produït fugues de visons i, fins i tot, alguns alliberaments intencionats, que han causat la introducció del visó americà en els nostres sistemes naturals. Actualment aquesta espècie almenys compta amb poblacions introduïdes a Galícia, Catalunya, el centre peninsular, País Basc, Terol, València i Cantàbria. Com que es tracta d'una espècie no autòctona, el visó americà no té enemics naturals, ja que no entra en la dieta habitual de cap predador. A això hem d'afegir que es tracta d'una espècie amb gran capacitat reproductora, agressiva i amb un ampli espectre alimentari: es pot alimentar de peixos, amfibis, aus i mamífers. Tot això facilita la seua aclimatació i que arribe a competir per l'espai i l'alimentació amb les espècies autòctones. Ecologistes en Acció recorda que la introducció d'espècies és una de les principals causes d'extinció de fauna i flora, com ho demostra que el 39% de les extincions conegudes d'animals des de 1600 en el món han sigut causades per la introducció d'espècies. Això es deu al fet que la introducció d'espècies exòtiques sol ocasionar en la major part dels casos un impacte sobre la dinàmica de les poblacions natives i sobre l'estructura de la comunitat on s'implanten. Les principals causes d'eix impacte solen ser: predació sobre espècies autòctones que no presenten sistemes de defensa davant de tals predadores; competència amb altres espècies que ocupen el mateix nínxol ecològic i que tendeixen a ser desplaçades; alteració de l'hàbitat i conseqüent modificació de l'estructura de la comunitat on s'assenten; hibridació amb espècies semblants assentades en la dita comunitat, amb la consegüent contaminació genètica i pèrdua de diversitat biològica; i finalment, transmissió de malalties i paràsits, a les quals les espècies exòtiques estan ja adaptades o immunitzades. En el cas del visó americà s'ha detectat una clara relació en la presència d'algunes de les seues poblacions i la reducció de les poblacions d'altres espècies com l'almesquera ("desmán ibérico") i el visó europeu, el nostre visó autòcton que es troba en perill d'extinció. Ecologistes en Acció porta molts anys denunciant públicament el risc que suposa l'existència de granges de visó americà i d'altres espècies exòtiques, ja que s'ha demostrat que a pesar de les mesures de seguretat que s'adopten és molt freqüent que es produïsquen fugues d'aquestos animals. No obstant això, la instal·lació de granges amb espècies exòtiques va en augment i ja són quasi mig centenar les espècies de fauna exòtiques que s'han aclimatat en l'Estat espanyol. |
|
|