La indústria fabricant i l’envasadora s’hauria de responsabilitzar de la reducció de la quantitat dels residus i assumir el cost de la seua recollida i reciclatge.

Però, a més d’exigir que la indústria assumisca la seua responsibilitat, els consumidors i consumidores podem també avançar cap a la reducció, reutilització i reciclatge. Hem de ser conscients que canviant els nostres hàbits de compra podem influir en la indústria per tal d’aconseguir uns envasos mínims i més ecològics.

Disminuirem el volum de residus i farem que la nostra compra siga més barata i respectuosa amb el medi ambient si...

- utilitzem el carret de compra i el sarnatxo

- exigim envasos de vidre retornable i evitem els d’un sol ús

- rebutgem el PVC

- comprem productes "a granel"

- elegim paper reciclat i lliure de clor

-comprem polvoritzadors en lloc d’aerosols (esprais)

El 40% de les llandes destinades a begudes són d’alumini; altres es fabriquen amb ferro o zenc.

Per a produïr una tona d’alumini són necessàries 4 tones de bauxita i un alt consum energètic (15.000 kw/h). Per tant el consum de llandes d’alumini, d’un sol ús, representa un important malbaratament energètic i de recursos, i un elevat impacte ambiental, que recau sobretot en els països del Sud.

Les llandes es poden substituir perfectament pel vidre, fàcilment reutilitzable o reciclable.

A voltes el cost -energètic i econòmic- d’una llanda és superior al del seu contingut.

El vidre és un material inalterable químicament, molt impermeable als gasos, resistent a la corrosió i a l’oxidació, higiènicament fiable, transparent i que no necessita la incorporació d’additius (per tant, no hi ha perill de migracions al contingut dels envasos).

El vidre retornable és l’envàs ecològic per excel.lència, ja que pot reutilitzar-se fins a 50 voltes, evitant d’aquesta manera la producció de residus. A més, en acabar la seua vida útil pot reciclar-se, aprofitant-se així íntegrament.

Per a la reutilització del vidre s’han de crear circuits de retorn, neteja i reompliment en cada zona geogràfica, cosa positiva ja que afavoreix les economies locals. Altre avantatge del vidre retornable és la creació de llocs de treball: entre 2 i 4 voltes més que la indústria de l’envàs no retornable.

La producció de paper de pasta verge de fusta contribueix a la desforestació del planeta i consumeix grans quantitats d’aigua i energia. A més, la indústria de pasta de paper és una de les més contaminants que existeixen. El seu efecte més perillós per a la salut i el medi ambient és l’abocament de compostos organoclorats (com ara les dioxines), que es produeixen com a residu per la utilització de clor o de compostos clorats per a blanquejar la pasta de paper. Per això és tan important que el paper que utilitzem siga reciclat i lliure de clor.

El cartó i el paper representen el 24,5% en pes i el 39% en volum dels envasos i embolcalls que hi ha a la brossa.

Són materials bastant fàcils de reciclar sempre que es dispose d’un bon sistema de recollida selectiva, que compte amb el suport clar de l’administració i en el qual la societat participe de manera responsable.

El reciclatge del paper no deixa de tenir un important cost econòmic i energètic, per això sempre és prioritari reduir el consum de paper i cartó.

La reducció de residus de cartó i paper ha de passar per la supressió dels envasos superflus i innecessaris.

Tetrabrics

Són envasos compostos de cel.lulosa, alumini i polietilé. La seua lleugeresa i el poc espai que ocupa fan del tetrabric un envàs molt utilitzat, però que no és tan ecològic com volen fer-nos creure els fabricants, ja que -per ser d’un sol ús- fomenta l’augment dels residus; a més utilitza matèries primeres no renovables i només es recicla un 1% (és a dir, el 99% acaba en l’abocador o en la incineradora).

Els tetrabrics també poden substituir-se fàcilment pels envasos retornables de vidre, que, a més, són de superior qualitat com a envasos d’ús alimentari.

Els plàstics es fabriquen a partir d’un recurs no renovable, el petroli, al qual s’apliquen processos industrials altament contaminants.

La meitat dels plàstics que consumim entren a les nostres cases en forma d’envasos i embolcalls, que després són abandonats com a brossa domèstica (representen el 33% del volum i el 10% del pes de la nostra brossa).

Els plàstics persisteixen en el medi ja que les aplicacions dels biodegradables són poc conegudes i, per altra banda, les substàncies i additius que contenen fan que tècnicament siguen difícils de reciclar.

La incineració dels plàstics provoca emissions importants de diòxid de carboni (CO₂), les quals intensifiquen greument l’efecte hivernacle. En el cas del PVC i altres plàstics clorats s’allibera també àcid clorhídric i compostos organoclorats, altament tòxics (com les dioxines i els furans).