AL.LEGACIONS A LES PETICIONS
D’INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES DE QUATRE PARCS EÒLICS EN LES
SERRES DE L'ARGUENYA, DE BENEIXAMA, DEL MORRON I DEL QUARTER
(presentades per la Colla Ecologista "La Carrasca"
el 22/novembre/1999 al Servei Territorial d’Indústria i Energia)
E X P O S E :
Que mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial
de la Província d’Alacant de data 22 d’octubre de 1999, es troben
en fase d’exposició pública les peticions d’instal.lacions
elèctriques de quatre parcs eòlics en les serres de l’Arguenya
(Sax, Castalla i Petrer), de Beneixama (Beneixama i Camp de Mirra), del
Morrón (Villena, La Canyada i Camp de Mirra) i del Quarter (Ibi,
Alcoi i Xixona), peticions totes fetes per l’empresa Energias Eólicas
Europeas, S.A., Carrer Yanguas y Miranda, nº 1, de Pamplona.
D E M A N E :
Que siguen admeses les al.legacions adjuntes, per ser presentades
en lloc i data pertinent, i siguen incorporades en el corresponent expedient
administratiu.
AL.LEGACIONS A LES PETICIONS D’INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES
DE QUATRE PARCS EÒLICS EN LES SERRES DE L’ARGUENYA, DE BENEIXAMA,
DEL MORRÓN I DEL QUARTER
1. Inexistència d’un Pla d’Ordenació de Recursos Eòlics.
Considerem que mentre no s’elabore un autèntic mapa de recursos
eòlics del País Valencià, utilitzant criteris científics
que puguen argumentar sòlidament les possibles ubicacions, cal que
no es construisca cap Parc Eòlic en el nostre territori. Per tant,
abans de començar la construcció de qualsevol Parc Eòlic,
cal que s’elabore i s’aprove per part de l’administració competent
(Conselleries d’Indústria i de Medi Ambient), amb el major nivell
de consens social possible, un Pla d’Ordenació dels Recursos Eòlics,
pla que definiria, entre altres qüestions , les ubicacions, les quals
haurien de tindre una determinada relació entre la seua qualitat
ambiental (que no hauria de ser molt alta) i la seua potencialitat eòlica
(que hauria de ser alta).
2. Inexistents alternatives tècnicament viables.
Segons l’article 8.2 del Decret 162/1990 pel qual s’aprova el Reglament
per a l’execució de la Llei 2/1989 de la Generalitat Valenciana
de 3 de març, d’Impacte Ambiental: "L’Estudi d’Impacte Ambiental
incorporarà examen de les diferents alternatives tècnicament
viables, i una justificació de la solució proposada, amb
descripció de les exigències previsibles en el temps, en
ordre a la utilització de sòl i d’altres recursos naturals
per a cada alternativa examinada".
La tasca d’elecció de les ubicacions dels Parcs Eòlics,
que no necessàriament s’han de situar, com els autors de l'EIA donen
per suposat, en muntanyes amb altituds de l’ordre de 1.000 metres o més,
pot resultar complicada si no existeix un Mapa Eòlic del País
Valencià.
No es pot pretendre desenvolupar l’energia eòlica en la Comunitat
Valenciana a base de presentar un autèntic allau de peticions d’instal.lacions
elèctriques d’energia eòlica, que poden suposar la pràctica
ocupació de totes les serres de les comarques d’Alacant.
Estranyament, en tots els casos les corresponents mesures de vent aportades
en els avantprojectes corresponen a estacions situades en la Base de Los
Llanos (Albacete) i també a les serres de la Oliva i de Higueruela
(Albacete), en aquest cas amb sèries de dades molt curtes (apenes
dos anys). Aquestes mesures són clarament insuficients per tal de
poder decidir racionalment les ubicacions dels diferents parcs eòlics
que es pretén construir.
Fins i tot, una vegada seleccionada una ubicació, s'haurien d'estudiar
diferents alternatives raonables de localització, així com
de decisió sobre el nombre adequat d’aerogeneradors a instal.lar.
3. Inexistència en els quatre avantprojectes presentats del
corresponent Estudi d’Impacte Ambiental, d’acord amb el Decret 162/90 de
la Generalitat Valenciana.
Els quatre avantprojectes presentats (serra del Quarter, serra de l’Arguenya,
serra de Beneixama i serra del Morrón), no incorporen el preceptiu
Estudi d’Impacte Ambiental, d’acord amb el Decret esmentat.
Si de cas, cada avantprojecte incorpora allò que el promotor
anomena com "Estudio de afecciones ambientales del anteproyecto del parque
eòlico de la Sierra de .....". Es tracta en tots els casos d’un
document incomplet d’acord amb les exigències legislatives, que
incorpora criteris i comentaris excessivament generalistes, fonamentalment
pel que fa al diagnòstic de les afeccions ambientals, així
com sobre les mesures preventives i correctores. Com ja s’ha comentat més
amunt no presenta aquest document, en cap cas, un estudi d’alternatives,
ni cap document de síntesi, i el pla de seguiment ambiental és
una simple declaració de bones intencions i magnífics desitjos.
4. Pel que fa, en concret , al Projecte de Parc Eòlic de la
serra del Quarter situat en el termes municipals d’Alcoi, Ibi i Xixona),
són d’aplicació totes les al.legacions presentades en els
punts 1,2 i 3, abans expressades i, a més a més, volem fer
les següents consideracions:
-
L'estudi d’afeccions ambientals parla de l'existència d’una pista
que recorre tota la línia de cims de la serra del Quarter i que,
per tant, facilitaria la construcció dels aerogeneradors. Aquesta
afirmació és totalment inexacta ja que no existeix l’esmentada
pista.
-
L’avantprojecte indica que l’energia generada s’evacuarà mitjançant
una línia aèria d’alta tensió fins la subestació
de Beneixama, mentre que l’estudi d’afeccions ambientals no fa cap comentari
de l’impacte negatiu d’aquest nova infraestructura, que haurà de
travessar pels voltants o per l’interior (no queda definit) del Parc Natural
de la Font Roja.
-
En tot cas el nombre d’aerogeneradors projectat (68) sembla abusiu per
a l’extensió de la serra, ja que suposaria l’ocupació total
del seu perfil natural amb conseqüències de caràcter
paisatgístic i ambiental d’una envergadura molt notable.
5. Pel que fa, en concret, al Projecte de Parc Eòlic de la serra
de l’Arguenya (situat en el termes municipals de Castalla, Petrer i Sax),
són d’aplicació totes les al.legacions presentades en els
punts 1, 2 i 3, abans expressades, i a més a més volem fer
les següents consideracions:
-
Ni l’avantprojecte ni l’estudi d’afeccions ambientals presentats determinen
clarament quin serà el camí d’accés al parc eòlic
que serà necessari construir de nou en alguns trams i eixamplar
en la seua totalitat, per la qual cosa no és possible fer cap comentari
més al respecte, però en tot cas queda molt clar la necessitat
de construir nous camins i, per tant, millorar l’accessibilitat a aquests
serra, la qual cosa no sempre —ni la majoria de les voltes— és positiu,
com tan gratuïtament s’afirma en el text.
-
En tot cas el nombre d’aerogeneradors projectat (75) sembla abusiu per
a l’extensió de la serra, perquè suposarà l’ocupació
total del seu perfil natural amb conseqüències de caràcter
paisatgístic i ambiental d’una envergadura molt notable.
6. Pel que fa, en concret, al Projecte de Parc Eòlic de la serra
de Beneixama (situat en el termes municipals de Beneixama i Camp de Mirra),
són d’aplicació totes les al.legacions presentades en
els punts 1, 2 i 3, abans expressades i, a més a més, volem
fer les següents consideracions:
-
El mapa número 2 ("de emplazamiento"), que presenta el corresponent
avantprojecte de Parc Eòlic de la serra de Beneixama, correspon
a la "Sierra de San Sebastián", situada en la província de
Guadalajara.
-
Segons el propi estudi d’afeccions ambientals, existeix una possibilitat
alta de col.lisió amb àguila reial, falcó pelegrí
i duc.
-
No es justifica en cap lloc de l’avantprojecte la ubicació dels
aerogenera-dors corresponents en l’àrea triada, quan probablement
el seu impacte es podria aminorar si es situaren en l’altiplà que
existeix junt a la carretera local que va a Fontanars. Sembla, en aquest
cas que s’opta per un criteri de facilitar les coses des del punt de vista
administratiu, en evitar intencionadament que la seua ubicació es
desenvolupe sobre municipis de dos províncies (Fontanars dels Alforins
i Beneixama).
-
Sembla, per últim, que aquest parc eòlic, segons el propi
estudi, pot afectar negativament al jaciment aqueològic anomenat
"El Blanquinal".
-
En tot cas el nombre d’aerogeneradors projectat (75) sembla abusiu, per
a l’extensió de la serra, perque suposarà l’ocupació
total del seu perfil natural amb conseqüències de caràcter
paisatgístic i ambiental d’una envergadura molt notable. Cal tenir
en compte la seua continuïtat amb el veí Parc Eòlic
anomenat serra del Morrón.
7. Pel que fa, en concret, al Projecte de Parc Eòlic de la serra
del Morrón (situat en el termes municipals de Villena, La Canyada
de Biar i Camp de Mirra), són d’aplicació totes les al.legacions
presentades en els punts 1, 2 i 3, abans expressades i, a més a
més, volem fer les següents consideracions:
-
En definitiva aquest Parc Eòlic es situaria immediatament a continuació
del presentat per a la serra de Beneixama, ocupant la mateixa alineació
muntanyosa, però en direcció cap a ponent.
-
No es contempla en cap lloc de l’estudi d’afeccions presentat la importància
d’aquesta serra com a corredor biològic entre les serralades ibèriques,
situades en part en Castella-La Manxa, i les Diàniques.
-
L’avantprojecte presentat determina, també en aquest cas, l’obertura
d’un nou camí d’almenys 4’5 metres d’amplària per tal de
poder accedir amb facilitat a la subestació projectada , així
com a la línia de cims.
-
En tot cas, el nombre d’aerogeneradors projectat (73) sembla abusiu, per
a l’extensió de la serra, perquè suposarà l’ocupació
total del seu perfil natural amb conseqüències de caràcter
paisatgístic i ambiental d’una envergadura molt notable. Cal tenir
en compte la seua continuïtat amb el previst parc eòlic anomenat
serra de Beneixama.