Al.legacions al
projecte del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana i el seu estudi
d’impacte ambiental
(presentades per la Colla Ecologista "La Carrasca" el 3/novembre/2000
al Conseller d’Indústria i Comerç)
EXPOSE:
Que per Resolució de 20 de setembre de 2000 de la Conselleria
d’Indústria i Comerç (DOGV de 3-10-2000) s’ha sotmés
a informació pública el projecte del Pla Eòlic de
la Comunitat Valenciana i el seu estudi d’impacte ambiental.
Que, una volta examinat l’esmentat projecte, formule les següents
A L . L E G A C I O N S :
1. El període d’exposició pública d’un mes (reduït
en la pràctica a 23 dies útils) és clarament insuficient
atesa l’extensió de la documentació exposada i la importància
d’un pla impulsat per tres conselleries i que afecta més d’un centenar
de municipis valencians. Si el Govern valencià té un autèntic
interés en promoure la participació ciutadana hauria de fer
un mínim esforç en facilitar l’accés a la informació,
la qual cosa exigeix l’ampliació del termini d’exposició
pública (almenys a tres mesos, com en altres casos: Pla Integral
de Residus, Catàleg de Zones Humides...), augment de llocs on estiga
la documentació en exposició pública i, fins i tot,
aprofitar les noves tecnologies a fi de divulgar al màxim el projecte
(internet, CD-ROM).
2. Des que van sorgir els primers conflictes sobre la ubicació
de parcs eòlics al País Valencià, el moviment ecologista
i altres organitzacions vam sol.licitar l’elaboració d’un Pla d'Ordenació
dels Recursos Eòlics que fóra el resultat del consens entre
associacions ecologistes, promotors, administracions i altres entitats
cíviques (com ara els grups excursionistes). Per tal com aquesta
participació no ha tingut lloc, demane que abans de l’aprovació
definitiva del Pla Eòlic s’obriga un diàleg que permitisca
el consens entre els diversos sectors socials afectats.
3. El Pla Eòlic no indica en cap moment quina és la metodologia
emprada per a la selecció de les àrees amb condicions de
vent favorables, la qual cosa fa que aquesta exposició pública
quede totalment desvirtuada; és inacceptable que en un Pla Eòlic
no es recullen les dades dels mesuraments efectuats de velocitat, intensitat
i direcció dels vents, ni tan sols s’indiquen els emplaçaments
dels equips de mesura.
4. S’haurien de considerar zones excloses per a l’aprofitament eòlic
industrial les àrees proposades com a LIC (Lloc d’Interés
Comunitari) per a la xarxa Natura-2000, d’acord amb la Directiva 92/43/CEE
relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la
flora i fauna silvestres.
5. Un dels criteris d’exclusió d’àrees susceptibles d’aprofitament
eòlic (criteri 5) és la cobertura per masses boscoses de
determinades espècies arbòries rellevants al País
Valencià o que, sense ser dominants, hi estiguen presents. Caldria
incloure en aquesta categoria aquelles zones que complien aquest requisit
en algun moment dins dels últims 10 anys, però que en l’actualitat
no el compleixen com a conseqüència d’haver patit incendis
forestals. Es tracta d’una mesura tendent a desincentivar els incendis
provocats per interessos especulatius, en la línia de les limitacions
establides per la Llei Forestal Valenciana i la Llei de Sòl No Urbanitzable.
6. Un autèntic pla eòlic hauria de contemplar la instal.lació
de petits parcs eòlics (que, a més de permetre reduir pèrdues
durant el transport de l’electricitat, possibiliten aprofitar emplaçaments
no útils per a la ubicació de molts aerogeneradors) i l’establiment
de mesures concretes tendents a la potenciació efectiva de l'energia
eòlica no destinada al subministrament a la xarxa, prioritària
al nostre entendre pel seu caràcter descentralitzat i pel seu mínim
impacte ambiental: petita generació elèctrica per a l'autoconsum,
sistemes eòlics de bombeig en sectors productius (agrícoles,
ramaders o industrials), generació elèctrica eòlica
com energia de suport al consum en centres productius i socials, etc.
7. S’hauria d’excloure de la zona eòlica 14 l’àrea corresponent
als municipis d’Almudaina, Balones, Benillup, Benimassot, Castell de Castells,
Fageca, Famorca, Gorga, Millena, Tollos, Vall d’Alcalà, Vall de
Laguart i Vall d’Ebo. El motiu de l’exclusió és el mateix
que el Pla Eòlic empra per a excloure l’alineació muntanyenca
que composen les serres Filosa i Benicadell: “La formalització d’una
gran àrea preservada de l’activitat eòlica en tot el conjunt
territorial que integren les alineacions prebètiques del sud de
València i nord d’Alacant, per la qualitat paisatgística
local que li presten les seues característiques de morfologia i
relleu, i pel valor ambiental i perceptual de les valls interiors entre
les quals cal destacar el corredor fluvial del riu Serpis o la Vall de
Gallinera.”
Així mateix, el document “Bases para el consenso. Un diagnóstico
percibido sobre el territorio valenciano”, elaborat i editat aquest estiu
per la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport, en
el seu capítol C (Cap a la definició del model territorial
de la Comunitat Valenciana), en el punt dedicat a paisatge, medi ambient
i recursos naturals, indica que segons la percepció social, les
comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Marina Alta tenen la valoració
més alta pel que fa a la qualitat del paisatge. Especialment es
valora el manteniment dels usos rurals tradicionals i en bon estat de conservació,
enfront dels impactes causats per la intrusió d’elements artificials
i discordants amb el paisatge.
D’altra banda, el Pla Eòlic destaca que el vessant socioeconòmic
és un dels seus aspectes més importants, i afirma que l’aprofitament
del recurs eòlic comporta per a les zones muntanyoses, normalment
àrees socioeconòmicament deprimides, una important possibilitat
de millora.
En el cas concret de les poblacions adés esmentades, cal recordar
que els nivells de desocupació laboral són molt baixos i
que actualment estan gaudint d’un procés de revitalització
socioeconòmica basada fonamentalment en el turisme rural. Aquest
model de turisme es caracteritza per valorar especialment el paisatge i
l’interés històric i natural de l’entorn, i ha sigut potenciat
amb importants quantitats d’ajudes europees (programes LEADER, gestionats
pel CEDER-Aitana).
8. Considerem que també s’hauria d’excloure de la zona eòlica
14:
- la serra de la Grana (termes municipals de Relleu i la Torre de les
Maçanes), afectada pel criteri d’exclusió 5, per tal com
està coberta per bosc de carrasca i pi blanc;
- la penya Migjorn (termes municipals de Xixona i Tibi), afectada
pel criteri d’exclusió 6, ja que es tracta d’un espai significatiu
pel seu caràcter referencial i les seues característiques
morfològiques.
És per això que
S O L . L I C I T E :
1. La elaboració d’un nou Pla Eòlic del País Valencià
que incloga el que he exposat en les al.legacions 2, 3, 4, 5 i 6.
2. L’obertura d’un nou període d’exposició pública,
facilitant la participació d’acord amb el que s’expressa en l’al.legació
núm. 1.
3. L’exclusió de les àrees especificades en les al.legacions
7 i 8, incloses en el projecte en la zona eòlica 14.
Alcoi, 31 d’octubre de 2000
[La
Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV]
[Confed. estatal d'Ecologistes
en Acció]