Al·legacions de La Carrasca-Ecologistes en Acció als parcs eòlics de la zona 14 del Pla Eòlic valencià (06-08-2004)

PRIMER.- Que el 6 de juliol de 2004 s'ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant un anunci de la Direcció General de l'Energia d'Alacant, mitjançant el qual es fa pública la resolució de 28 d'abril de 2004 de la Unitat Territorial d'Energia d'Alacant per la qual se sotmet a informació pública conjunta el pla especial, els avantprojectes dels parcs eòlics i l'estudi d'impacte ambiental de la zona 14 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

SEGON.- Que, en relació amb els esmentats documents, la nostra associació desitja formular les següents

La realització per separat de l'avaluació d'impacte ambiental dels parcs eòlics i la de les línies d'evacuació d'energia desvirtua totalment l'esperit i la raó de ser del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, ja que impedeix una avaluació dels impactes reals dels parcs eòlics, una part important dels quals està causada per les línies elèctriques; s'oculten així impactes, s'impedeix una anàlisi integral dels projectes i, finalment, es distorsiona i eludeix la comparació d'alternatives.

A més, s'incompleix el Reglament per a l'execució de la Llei 2/41989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (aprovat pel Decret 192/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana), que estableix que en el contingut dels estudis d'impacte ambiental s'han d'incloure totes les accions inherents a l'actuació de què es tracte, susceptibles de produir un impacte sobre el medi ambient (article 8).

Tal com ja vam exposar en les nostres al·legacions al projecte del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, s'hauria d'excloure de la zona eòlica 14 l'àrea corresponent als municipis d'Almudaina, Balones, Benimassot, Castell de Castells, Fageca, Famorca, Millena, Planes i Tollos.

El motiu de l'exclusió és el mateix que el Pla Eòlic va emprar per a excloure l'alineació muntanyenca que composen les serres Filosa i Benicadell: “La formalització d'una gran àrea preservada de l'activitat eòlica en tot el conjunt territorial que integren les alineacions prebètiques del sud de València i nord d'Alacant, per la qualitat paisatgística local que li presten les seues característiques de morfologia i relleu, i pel valor ambiental i perceptual de les valls interiors entre les quals cal destacar el corredor fluvial del riu Serpis o la Vall de Gallinera.”

Així mateix, el document “Bases para el consenso. Un diagnóstico percibido sobre el territorio valenciano”, elaborat i editat l'estiu de 2000 per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport, en el seu capítol C (Cap a la definició del model territorial de la Comunitat Valenciana), en el punt dedicat a paisatge, medi ambient i recursos naturals, indica que segons la percepció social, les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Marina Alta tenen la valoració més alta pel que fa a la qualitat del paisatge. Especialment es valora el manteniment dels usos rurals tradicionals i en bon estat de conservació, enfront dels impactes causats per la intrusió d'elements artificials i discordants amb el paisatge.

El Consell d'Europa ha elaborat un acord entre estats que planteja obertament el dret al paisatge, reconeixent l'aspiració a viure en un medi digne i saludable. Així, en la Convenció Europea del Paisatge, signada per tots els estats membres l'any 2.000 a Florència, es parteix de la idea central que el paisatge participa d'una manera molt important (i no sols “perceptual”), en el medi entorn en què es viu, i per tant en depén també la qualitat de vida.

Els pobles afectats compten amb molt poca població, que fins ara tenia com a única font de ingressos una agricultura amb baixa rendibilitat, fortament dependent de les subvencions (les quals desapareixeran a finals d'aquesta dècada).

No obstant això, aquests pobles estan gaudint d'un procés de revitalització socioeconòmica basat fonamentalment en el turisme rural. Aquesta revitalització està sent possible gràcies a l'esforç que estan duent a terme els municipis i els seus habitants, i a les importants ajudes europees (programes LEADER, gestionats pel CEDER-Aitana).

Aquest model de turisme es caracteritza per valorar especialment el paisatge i l'interés històric i natural de l'entorn, per la qual cosa l'alteració derivada de la instal·lació dels parcs eòlics en comportarà un impacte negatiu irreversible. Això és especialment cert en pobles que, per les seues petites dimensions, són encara més fràgils i sensibles a les alteracions.

La Convenció Europea del Paisatge, adés esmentada, entén també que el paisatge participa de manera important en altres qüestions d'interés general, culturals i socials i a més el considera un importantíssim recurs econòmic que pot contribuir al desenvolupament econòmic i a la creació d'ocupació.

Per altra banda, l'article 13 de l'Acord de 26 de juliol del Govern Valencià pel qual s'aprova el Pla Eòlic determina que “l'Estudi d'Impacte Ambiental haurà d'incloure un estudi sobre el grau d'acceptació de la població del projecte i sobre els sectors de l'activitat econòmica existent en la zona”. Així mateix, l'article 10 del Reglament per a l'execució de la Llei d'Impacte Ambiental estableix que "s'hi indicaran els procediments utilitzats per conéixer el grau d'acceptació o repulsa social de l'activitat, i també les implicacions econòmiques dels efectes ambientals". A pesar d'això, en l'Estudi d'Impacte Ambiental s'ha ignorat la presència humana i no s'ha realitzat cap enquesta ni s'han preocupat per conéixer l'opinió dels habitants dels municipis afectats.

En aquest sentit, tampoc no s'ha tingut en compte el valor sentimental del paisatge per als veïns i veïnes dels pobles; uns pobles tan xicotets que el paisatge que els envolta és part essencial de la seua vida.

Per acabar, cal dir que amb la instal·lació d'aquests parcs eòlics es deterioren greument grans espais d'oci per als veïns i visitants de la zona (excursionistes, recollidors de bolets, caçadors, etc.).

4.1. En l'Estudi d'Impacte Ambiental de les Línies d'Alta Tensió, en la pàgina 16, es diu textualment. “L'emplaçament dels parcs s'ha portat a terme trobant en primer terme, els llocs elevats dins de la Zona 14, amb recurs eòlic suficient, i triant després, aquells amb bona accessibilitat de camins, a fi d'actuar sobre el medi el menys possible, evitant sempre els traçats per àrees de pendents elevats”.

1) Les mesures disponibles de velocitat del vent no s'inclouen en la documentació exposada públicament, per la qual cosa no queda justificada suficientment la ubicació elegida.

2) En absolut hi ha bona accessibilitat; de fet, a la muntanya d'Alfaro no es pot pujar amb vehicle i a la serra d'Almudaina només amb vehicles tot terreny. Si hi haguera bona accessibilitat, no s'haurien de condicionar 22 quilòmetres de pistes i crear altres 22,5 quilòmetres de pistes de nova execució, com es reconeix en la Memòria del pla.

3) No s'han evitat els traçats per àrees de pendents elevats. Concretament, en la serra d'Alfaro hi ha una diferència de nivell de més de 400 metres en un tram de menys d'un quilòmetre mesurat en horitzontal.

4.2. Amplària dels camins: en la pàgina 16 de l'Estudi d'Impacte Ambiental corresponents als Parcs Eòlics d'aquesta zona, podem llegir que en les descripcions dels camins figura el següent: “Ample de calçada recta: 4,50 metres”. L'Acord de 26 de juliol del Govern Valencià (DOGV núm. 4054) pel qual s'aprova el Pla Eòlic, en el seu article 26 fixa expressament l'amplària dels camins d'accés a les instal·lacions fins a un màxim de 3,50 metres, per la qual cosa s'incompleix greument el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

4.3. Longitud dels camins: La Memòria Informativa del Pla Eòlic corresponent a la Zona 14, quan parla dels camins d'accés als parcs d'Alfaro, Lloma Redona i Tossal del Rei, ens descriu les longituds totals dels camins que cal condicionar i dels camins de nova execució. En total, entre els tres parcs, comptant els accessos principals i els camins del parc, tenim 21.844 metres de camí per a condicionar i 23.552 metres de camí de nova execució. Evidentment, aquests 45 quilòmetres de camins en aquestes muntanyes van a causar una destrossa irreversible, per la qual cosa les avaluacions d'impacte ambiental haurien d'avaluar també minuciosament l'impacte d'aquestes pistes i establir mesures correctores detallades.

4.4. Estudi de vents: s'ha incomplit l'article 13 de l'Acord de 26 de juliol del Govern Valencià (DOGV núm. 4054) pel qual s'aprova el Pla Eòlic que diu: “L'Estudi d'Impacte Ambiental haurà de contindre ineludiblement un estudi dels vents dominants, la seua intensitat i distribució, així com qualsevol altre paràmetre climàtic que puga resultar bàsic per a la instal·lació de l'activitat. S'aportaran mesures en situ o si no n'hi ha un estudi teòric que confirme l'existència de recurs suficient per al funcionament del parc eòlic i conseqüentment la seua localització”. Em aquest cas, les dades arreplegades en l'Estudi d'Impacte són de l'estació meteorològica de Cocentaina, situada a més de 20 quilòmetres dels aerogeneradors i, ni en el millor dels supòsits, podrien extrapolar-se aquestes dades, ja que Cocentaina està a 435 metres sobre el nivell del mar i el cim d'Alfaro a 1166 metres. A més, de la informació demanada en els municipis afectats per la instal·lació de centrals eòliques en la Zona 14, no consta que amb anterioritat a la data de la redacció dels documents que ara se sotmeten a informació pública s'haguera instal·lat amb la preceptiva llicència municipal cap torre de mesurament anemomètrica. Per tant, no entenem quina campanya de mesurament ha realitzat el promotor, ni com pot efectuar una modelització del flux d'un vent que no ha mesurat.

5.1. Els aerogeneradors comporten un impacte negatiu per a les aus. En la serra d'Alfaro, a menys d'un quilòmetre d'on es pretén instal·lar els aerogeneradors hi ha nius d'àguiles panxa blanca. L'àguila panxa blanca (Hieraetus fasciatus) està inclosa en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Segons la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa) està catalogada com VULNERABLE. Segons la Directiva Aus 79/409/CEE, s'inclou en l'ANNEX I (Espècies l'hàbitat de les quals ha de ser objecte de mesures de conservació). Segons Reial Decret 439/90 s'inclou en ANNEX II (Espècies d'interés especial). Segons Decret 265/94 de la Comunitat Valenciana, es cataloga com SENSIBLE A L'ALTERACIÓ DE L'HÀBITAT.

D'acord amb l'article 26.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.89), "s'atendrà preferentment a la preservació dels seus hàbitats i s'establiran règims específics de protecció per a les espècies, comunitats i poblacions la situació de les quals així ho requerisca, incloent-les en alguna de les categories mencionades en l'article 29 de la present Llei"

5.2. D'altra banda, l'Estudi d'Impacte no fa referència que tant la serra d'Almudaina com la d'Alfaro estan declarades IBA (Àrea Important per a les Aus), concretament el núm. 160. El programa d'Àrees Importants per a les Aus de Bird Life en la Unió Europea està íntimament lligat a l'aplicació de la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres. Aquesta normativa és d'obligat compliment per tots els estats de la Unió Europea. La declaració d'Àrea Important per a les Aus, unida a la seua declaració com a Lloc d'Interés Comunitari (LIC) els haurien de fer incompatibles amb les instal·lacions eòliques que es pretén.

5.3. Per a realitzar l'Estudi d'Impacte no s'ha realitzat cap estudi de camp ni sobre la fauna ni sobre la flora, i les dades aportades són una mera còpia de diverses publicacions, que en alguns casos utilitzen dades desfassades.

6.1. Si bé és veritat que en l'actualitat no hi ha pins ni carrasques en la part alta d'Alfaro i Almudaina, no vol dir que no hi haja hagut mai, ni que no puga tornar a recuperar-se la vegetació potencial. Fins fa 60 anys, els pins i carrasques s'empraven per a alimentar els forns de calç i per a la fabricació d'immenses quantitats de carbó vegetal. Abans d'això, hi ha constància que els arbres arribaven quasi fins al cim, però van anar arrancant-se i cremant-se per a convertir aquelles terres en camps de cultiu i pastos per a bestiar. Actualment, es conserven xicotets boscos, sobretot pinars, que a poc a poc van pujant per la vessant guanyant altura i que, amb una política de repoblació forestal apropiada, podrien convertir aquestes muntanyes en el bosc que van ser fins fa tres-cents anys.

6.2. El que es manifesta en l'Estudi d'Impacte Ambiental, quant a que: “els pinars apareixen dispersos entre els cultius per tot l'àrea d'estudi, formant xicotets rodals, la major part d'ells artificials, i tan sols en algunes vessants arriben a formar masses” és contrari a la veritat.

6.3. La part alta de les muntanyes, on es vol instal·lar els aerogeneradors, tenen una fràgil vegetació, molt sensible als mínims canvis que es produïsquen.

6.4. No s'ha valorat l'impacte negatiu sobre la vegetació que tindrà el moviment de terres per a la fonamentació dels aerogeneradors. Tampoc s'ha valorat l'impacte negatiu del moviment de terres per a fer els camins i dels considerables talussos que es crearan. Tampoc es fa referència a l'impacte negatiu de la circulació de vehicles, tant durant la construcció com en la fase de funcionament, sobre la vegetació de la zona.

D'acord amb la proposta elaborada pel Govern Valencià, gran part de les serres d'Alfaro i d'Almudaina s'inclou en el LIC (Lloc d'Interés Comunitari) "Valls de la Marina", a fi que formen part pròximament de la Xarxa Natura 2000.

La Directiva Europea d'Hàbitats imposa l'obligació de preservar els hàbitats i les espècies qualificades d'interès comunitari, la qual cosa vol dir que totes les activitats s'hi han de subordinar a la conservació dels seus valors mediambientals.

8.1. Contaminació d'aqüífers: el funcionament dels aerogeneradors exigeix un consum considerable d'olis i lubricants, la qual cosa comporta un risc de contaminació de les aigües subterrànies; cal tindre en compte que la serra d'Alfaro és de naturalesa calcària i, per tant, molt permeable.

8.2. Pel que fa al soroll, l'article 24 de l'Acord de 26 de juliol del Govern Valencià pel qual s'aprova el Pla Eòlic diu: “En els Estudis d'Impacte Ambiental s'acreditarà que les distàncies no causen impacte acústic ni perjuí algun sobre la població resident”. No obstant això, l'Estudi d'Impacte Ambiental és totalment insuficient pel que fa a l'avaluació de la contaminació acústica.

8.3. La construcció i ampliació de les pistes d'accés suposen una major accessibilitat motoritzada a la muntanya, la qual comporta un augment del risc d'incendis forestals. A aquest risc s'ha d'afegir el derivat de les línies elèctriques.

8.4. L'Estudi d'Impacte Ambiental no valora suficientment la generació de fenomens erosius importants com a conseqüència de l'execució del projecte, amb actuacions com ara: construcció de pistes, esplanació del terreny, eliminació de vegetació, etc.

Cal tindre en compte que l'erosió es molt greu en terrenys de muntanya de fort pendent quan s'elimina o es modifica la coberta vegetal i, especialment, si açò va acompanyat de la remoció o d'altres alteracions del sòl.

La mateixa administració valenciana reconeix que l'erosió és un dels problemes ambientals més greus del nostre territori, que requereix mesures preventives (sobretot) i correctores molt estrictes i serioses.

9.1. Encara que tota la zona 14 és de gran valor arqueològic, especialment importants són les serres d'Almudaina i d'Alfaro, on es troben una trentena d'abrics amb pintures rupestres. El 3 de desembre de 1998 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l'art de l'arc mediterrani espanyol. Caldria evitar qualsevol actuació que puga posar en perill la conservació d'aquest Patrimoni de la Humanitat o que puga desfigurar el seu entorn. Així mateix, tant per a la construcció i ampliació de les pistes d'accés, com per a la instal·lació de la xarxa d'evacuació d'energia, s'haurien de realitzar prèviament prospeccions de camp, per un equip d'arqueòlegs, per si aparegueren més abrics amb pintures que corregueren perill de ser danyades o afectades negativament.

9.2. No consta que s'hagen realitzat les preceptives inspeccions per part de la Inspecció Tècnica del Patrimoni Artístic ni per part de la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Històric de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

9.3. L'Estudi d'Impacte no contempla la protecció dels despoblats moriscos de la serra d'Almudaina: Costurera, Beniaisó, Beniasmet, Rafalet de Tollos i Rafalet de Benimassot.

9.4. Tant la serra d'Almudaina com la d'Alfaro tenen un elevat valor cultural i etnogràfic, ja que es conserva l'entramat tradicional de l'economia basada en l'agricultura, la ramaderia i l'explotació de la muntanya. Tot açò constitueix una unitat, en moderat estat de conservació, amb el valor afegit que és difícil trobar alguna cosa així en altres zones de la província. Els antics abancalaments van pujant fins quasi el cim de la muntanya i segueixen conservant els seus marges de pedra; podem trobar diversos aljubs excavats en la roca, desenes de coves, desenes de corrals, diversos sesters per al bestiar, diverses casetes, desenes d'antics forns de calç, antigues eres, etc., tot això lligat estretament al passat d'aquests pobles. La Llei del Patrimoni Històric Valencià incideix especialment en aquest patrimoni cultural. La instal·lació dels parcs eòlics (amb les actuacions associades: pistes, xarxa elèctrica...) suposen una amenaça per a gran part d'aquest patrimoni tradicional.

El subsòl de les serres d'Alfaro i d'Almudaina, per la seua naturalesa calcària, té una estructura característica i diferenciada. Només en el terme municipal de Famorca hi ha dos zones càrstiques, una prop del cim d'Alfaro i una altra en la partida de “Els Rotes”. A més, dins del terme municipal de Famorca, hi ha sis avencs coneguts: avenc de Llis, avenc de la Penya Llarga, avenc de la Barrina, avenc del Coscollet, avenc dels Rotes i avenc de la Cova del Garrofer, totes elles reconegudes i topografiades per tècnics en espeleologia. A més, molt pròximes a les anteriors, en els termes municipals de Tollos i Fageca hi ha altres tres avencs coneguts: avenc de Màrius, avenc de l'Estepar i avenc del Clot del Llop. A més, es té constància d'una altra desena d'avencs, sense nom i sense topografiar. Tot aquest sistema d'avencs, coves i karsts li dóna a aquesta muntanya una valoració ambiental especial que podria veure's afectada per la instal·lació dels aerogeneradors i per les obres dels camins. Tots els avencs estan catalogats com a elements geomorfològics de protecció especial i la llei, expressament, “prohibeix destruir o realitzar accions que suposen una alteració negativa dels hàbitats o elements geomorfològics de protecció especial”.

L'avantprojecte relatiu als parcs eòlics de la zona 14 no conté cap documentació a partir de la qual puguen cubicar-se els moviments de terres ni els volums d'excavació. No conté cap detall de les obres que s'han de realitzar ni la documentació tècnica necessària per a executar cap obra. No s'ha justificat tampoc el volum d'excavació que s'ha de portar als abocadors, ni on estan situats aquests. No conté pla de voladures ni característiques d'explosius utilitzats, si és procedent, ni valoració de l'impacte ambiental que aquestes explosions causaran en la fauna i en altres valors naturals.

L'elecció del traçat de les línies aèries d'evacuació d'energia sembla haver sigut elegida arbitràriament, sense la realització dels estudis mínims exigibles. A més d'això, ni tan sols s'ha estudiat la possibilitat de soterrar les línies, com seria recomanable pel fet de discórrer a través dels Llocs d'Interés Comunitari (LIC) de la Serrella i de les Valls de la Marina.

DEMANE:

Que tinga per presentat aquest escrit d'al·legacions i que acorde desestimar la construcció dels parcs eòlics "Tossal del Rei", "Lloma Redona" i "Alfaro" de la zona 14 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana pel seu inacceptable impacte ambiental.

SR. DIRECTOR TERRITORIAL DE LA CONSELLERIA D'INDÚSTRIA I ENERGIA.
C/Churruca, 29 - 03003 Alacant

[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Confed. estatal d'Ecologistes en Acció]