Introducció
El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, amb una extensió de 2.450 hectàrees, fou declarat espai natural protegit pel Decret 49/1987, de 13 d'abril del Consell de la Generalitat Valenciana (DOGV 21-5-87). Quasi la meitat del territori és sòl de titularitat pública (ajuntaments i Generalitat).
Ocupa part dels termes municipals d'Alcoi i Ibi (l'Alcoià).
Es tracta d'un dels espais naturals millor conservats del territori valencià, pel que fa a la seua flora i vegetació. Ocupa les dos vessants, nítidament diferenciades en obaga i solana, d'una serra que té en el Menejador el seu cim, amb 1352 metres. Presenta també un gran interés faunístic, paisatgístic, arquitectònic, etnològic i cultural, per l'existència de diferents colònies d'animals, magnífiques panoràmiques, nombrosos masos, monumentals caves o pous de neu i ermites amb un fort arrelament popular.
Té un instrument de gestió: el Pla Rector d'Ús i Protecció, aprovat per Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valencià (DOGV 8-2-93) i en aquest moment pendent de revisió, amb un retard de dos anys (a més, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va fallar a favor dels propietaris que havien interposat un recurs contra aquest pla; alhora, l’administració va recórrer aquesta sentència, sense que fins ara s’haja pronunciat el Tribunal Suprem).
Té un instrument de participació: el Consell de Protecció, format per quinze membres, amb funcions determinades pel Decret 49/1987 de creació del Parc .
Té una Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, aprovat per Ordre de 22 de setembre de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient. (DOGV 27-10-94)
Des de la seua creació ha comptat sempre amb un Director-Conservador, nomenat directament per l'Administració Mediambiental Valenciana. Les següents persones han ocupat aquest càrrec: Emilio Laguna (1987-1990), Enric Gisbert (1991-1995), Fernando de Rojas (1996-1997), José Luis Miñana (1998-1999). Després de les darreres eleccions autonòmiques, des de juliol de 1999, ocupa aquest lloc de treball Juan Luis Albors Pérez, biòleg i antic monitor de l'equip d'Educació Ambiental del Parc.
En aquest moment (març de 2000),
està redactant-se el PORN per part de l'empresa "La Vola", que ha
efectuat algunes consultes a tots els sectors implicats en la conservació
de l’espai natural. També estem a l'espera de l'aprovació
definitiva del Pla d'Ús Públic, també redactat per
l'equip de La Vola.
Problemàtica mediambiental del PN de la Font Roja
Inicialment s’ha de dir que, en general, l'espai de la Font Roja, a diferència d'altres espais naturals protegits valencians, no ha comptat mai amb una oposició ferma contrària a la seua declaració com a Parc Natural per part de les poblacions d'Alcoi o d'Ibi. Aquest fet, junt a la coneguda "veneració" dels alcoians per la "seua" Font Roja, ha comportat que aquests paratges hagen estat considerats, tant per les autoritats com pel públic en general, com un espai natural protegit sense conflictes mediambientals greus.
No obstant això i malgrat no patir una "persecució urbanística" notable, ni haver estat afectada de forma greu pels incendis forestals, la Font Roja, no és aliena a la situació de greu deteriorament ambiental que pateix el País Valencià i d’una certa manca de voluntat de protegir més i millor els espais naturals del nostre territori.
Aquest situació es sustantiva en alguns del punts següents:
La gestió del Parc Natural no compta amb financiació autònoma, sinó que es nodreix de les partides que consignen diferents administracions. Fonamentalment: Conselleria de Medi Ambient, Diputació d’Alacant, Ajuntament d’Alcoi, Ajuntament d’Ibi i Conselleria d'Educació, a través de les subvencions a programes escolars d'Educació Ambiental.
Anualment es presenten al Consell de Protecció per a la seua aprovació les memòries d’activitats i resultats. En aquestes apareixen les despeses de cada any. Cal dir també que, en ocasions, s’ha fet algun pressupost de despeses amb anticipació per a actuacions o projectes concrets, però que després ha estat molt dificultós comprovar la execució efectiva i més o menys exacta de les despeses pressupostades.
El parc compta amb el següent personal: 1 director.conservador, 2 agents forestals, 1 guarda de l’Ajuntament d’Alcoi, 2 monitors i 1 guia per a educació ambiental; una brigada de manteniment amb 6 persones, 3 operaris forestals i 1 tècnic de viver. També i, segons l’època de l’any, es compta amb vigilància en la caseta del Menejador, brigada de bombers forestals (entre 9 i 12 persones) i voluntaris d’espais naturals (fins a 5 persones).
La darrera memòria aprovada correspon a l’any 1998 i el seu resum de pressupostos, subvencions i inversions, totalitza 79 milions de pessetes, incloent: manteniment de la carretera d’accés (26 milions), brigada de manteniment i servei d’educació ambiental (25 milions), subvencions diverses (15 milions), publicacions i CDs (8 milions). Per altra banda, la corresponent a 1997 puja a 95 milions de pessetes, on s’inclouen a banda de la majoria de les partides indicades abans, 14 milions per a adquisició de terrenys, 5 milions per a la redacció del Pla d’Ús Públic, 1 milió per a investigació, etc. El resum de pressupostos de 1996 suposa 76 milions de pessetes que es reparteixen en la mateixa línia aproximada que hem indicat abans.
Cal destacar el gran interés,
dedicació i inversions que destina a la bona gestió del Parc
Natural la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi, des
de la seua creació en 1997, destacant la seua participació
i interés en el soterrament d’unes línies elèctriques
que travessen part del parc.
Forma i abast de la participació ecologista en la gestió.
Com s'ha indicat abans, dins del Consell de Protecció existeix un representant dels grups ecologistes i excursionistes de les localitats d'Alcoi i Ibi. Des de la creació del Parc Natural, aquest representant ha estat un soci destacat de la Colla Ecologista La Carrasca d'Alcoi, per decisió de la resta d'entitats excursionistes i ecologistes de les dos localitats. Periòdicament s'han convocat algunes reunions per tal de comunicar a la resta d'entitats diferents aspectes al voltant de la gestió del Parc Natural.
En determinades ocasions en què per diferents motius s'han produït endarreriments en les convocatòries de les preceptives dos reunions anuals del Consell de Protecció, el nostre representant junt a altres membres del Consell han conseguit reunir les signatures necessàries per obligar la convocatòria de les necessàries reunions.
Aprofitant ocasions concretes, com ara les multitudinàries romeries del mes de setembre, o alguns consells de protecció, s'han denunciat situacions i fets concrets, així com també a través dels mitjans de comunicació.
En el seu dia es va participar tant en la redacció del Pla Rector, com en la del Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, i actualment, en la redacció del PORN.
En aquest moment, el representant ecologista participa activament dins d’una Comissió de treball de les quatre que s'han creat dins del Consell; concretament en la d'Ús Públic.
A través d'aquest Comissió i també per altres mitjans s'està pressionant en l'actualitat a fi que la posada en marxa del projecte "FREC-Ecocentre", redactat pel biòleg Ramon Folch, i que ocuparà l'edifici mal restaurat de l'antic hotel, es faça sense els impactes ambientals que ja es poden preveure.
Cal dir que des del nostre punt de vista és molt urgent i necessari aprovar definitivament el Pla d’Ús Públic del Parc Natural.
Des del nostre grup ecologista s'ha participat també en qualsevol iniciativa de vigilància, prevenció i extinció, en alguns casos, del foc forestal, bàsicament a l'estiu. En aquest aspecte, pensem que han estat determinants per evitar majors desastres forestals la coordinació de les diferents iniciatives sorgides des de la societat civil, amb un objectiu comú: evitar que el foc arrase la vegetació del Parc.
Els darrers quatre anys (1995-1999), amb la Conselleria de "Mig Ambient" en mans d'Unió Valenciana, aquest Parc Natural va patir un molt greu procés de clientelisme polític, que va ser rebutjat UNÀNIMEMENT per tots els sectors socials de les localitats d'Alcoi i d'Ibi, i que va provocar fortíssims enfrontaments entre destacats membres del Consell de Protecció i la totalitat d'autoritats "migambientals" del moment: Director-Conservador, Director Territorial de Medi Ambient, Director General per al Desenvolupament Sostenible i Conseller (Sr. Castellà), i que van arribar a tots els mitjans de comunicació i fins i tot a les Corts Valencianes. Açò va suposar una paralització important en la gestió dels nous projectes del Parc i una mala propaganda per a la resta de ciutadans pel que fa a la gestió del espais protegits.
En general, des del posicionament ecologista i sense renunciar als nostres objectius bàsics, sempre s'ha intentat i s'ha aconseguit la majoria de voltes, mantenir una bona relació de cordialitat i col.laboració amb la resta dels membres del Consell de Protecció, amb la qual cosa s'han aconseguit alguns objectius de caràcter més general. Pensem que pot ser una bona tàctica per tal d'evitar enfrontaments innecessaris, que solen perjudicar més que beneficiar al propi espai natural i, sobretot, a la visió que d'ell es té per part de la ciutadania.