FALTA DEL PRECEPTIU ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL

1. El contracte de concessió d'obres públiques es regula en el Títol V del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. Els estudis de viabilitat són una de les actuacions prèvies d'aquesta classe de contractes, la finalitat dels quals és que les decisions sobre la construcció i concessió d'aquesta mena d'obres s'adopten sobre bases justificades i racionals. Concretament, l'article 227 de l'esmentat text refós estableix (les negretes són nostres):

"1. Con carácter previo a la decisión de construir y explotar en régimen de concesión una obra pública, el órgano que corresponda de la Administración concedente acordará la realización de un estudio de viabilidad de la misma.

2. El estudio de viabilidad deberá contener, al menos, los datos, análisis, informes o estudios que procedan sobre los puntos siguientes:

a.    Finalidad y justificación de la obra, así como definición de sus características esenciales.
b.    Previsiones sobre la demanda de uso e incidencia económica y social de la obra en su área de influencia y sobre la rentabilidad de la concesión.
c.    Valoración de los datos e informes existentes que hagan referencia al planeamiento sectorial, territorial o urbanístico.
d.    Estudio de impacto ambiental cuando éste sea preceptivo de acuerdo con la legislación vigente. En los restantes casos, un análisis ambiental de las alternativas y las correspondientes medidas correctoras y protectoras necesarias.
e.    Justificación de la solución elegida, indicando, entre las alternativas consideradas si se tratara de infraestructuras viarias o lineales, las características de su trazado.
f.    Riesgos operativos y tecnológicos en la construcción y explotación de la obra.
g.    Coste de la inversión a realizar, así como el sistema de financiación propuesto para la construcción de la obra con la justificación, asimismo, de la procedencia de ésta.

3. La Administración concedente someterá el estudio de viabilidad a información pública por el plazo de un mes, prorrogable por idéntico plazo en razón de la complejidad del mismo y dará traslado del mismo para informe a los órganos de la Administración General del Estado, las comunidades autónomas y corporaciones locales afectados cuando la obra no figure en el correspondiente planeamiento urbanístico que deberán emitirlo en el plazo de un mes.

4. El trámite de información pública previsto en el apartado anterior servirá también para cumplimentar el concerniente al estudio de impacto ambiental, en los casos en que la declaración de impacto ambiental resulte preceptiva."

2. Crida molt l'atenció que l'estudi de viabilitat no faça cap referència a la condició legal d'espai natural protegit, amb la categoria de parc natural, del Carrascar de la Font Roja, ni als elements més bàsics del seu règim jurídic: el seu Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i el seu Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG). Aquesta lamentable omissió no ens ha de fer oblidar que, com que l'obra es pretén construir dins d'un parc natural, la justificació de la seua viabilitat ambiental ha de ser, necessàriament, l'element més rellevant de tot l'estudi de viabilitat.

Encara que semble una obvietat, potser cal subratllar que la finalitat de de la figura legal dels espais naturals protegits no és altra que, com diu l'article 2n de la Llei de la Generalitat Valenciana 11/94, de 27 de desembre, "la protecció, la conservació, la restauració, la millora i l'ús sostenible dels espais naturals". Per al compliment d'aquesta finalitat, l'administració autonòmica i les corporacions locals han d'acomodar les seues actuacions a criteris de preservació, de manteniment i de conservació de tots els valors dels espais protegits, inclosos els culturals. Pel que fa al seu ús social, un dels punts de vista que han d'aplicar obligatòriament és el del "gaudi ordenat de la natura" (art. 2.2 de l'esmentada Llei 11/94, d'espais naturals protegits). A més a més, segons l'art. 7 de la Llei 11/94, els parcs naturals són àrees que "mereixen una atenció preferent" i, per això, les activitats de visita i de gaudi s'han de sotmetre a les "limitacions necessàries per a garantir-ne la protecció i les activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit".

3. L'article 13 del PORN del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja disposa:


4. Les estimacions d'impacte ambiental es regulen en els articles 29, 30 i 31 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre. El departament competent per a formular l'estimació d'impacte ambiental és la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana, que disposa d'un termini de vint dies des de la data de recepció de l'estudi d'impacte ambiental i del resultat de la informació pública realitzada (la qual ja hem vist que és preceptiva d'acord amb els núms. 3 i 4 de l'article 227 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques).
L'article 30 del Decret 162/1990 fixa el contingut mínim de l'estudi d'impacte ambiental en el procediment d'estimació:


La lletra l) de l'article 2 del PORN també estableix que el procediment ha d'assegurar "la possibilitat d’aplicar opcions zero o plans de mesures correctores per evitar qualsevol efecte significatiu sobre els valors naturals i culturals de la Font Roja".

5. Atés que l'àrea del Santuari de la Font Roja és la zona que, a hores d'ara, es troba sotmesa a un ús més intensiu, que el seu aparcament pateix problemes de saturació (segons reconeix l'article 59.4 del PRUG), que un hotel en aquest punt no es considera un equipament prioritari per al Parc (art. 44.4 del PRUG) i que de l'article 50 del PORN es desprén que la millor ubicació per als serveis d'hostaleria i d'allotjament és l'àrea d'amortiment, és evident que l'estudi de diferents alternatives, inclosa l'opció zero a què es refereix la lletra l de l'article 2 del PORN, és, en aquest cas, imprescindible per a justificar la solució elegida. Però, en lloc d'estudiar i comparar ambientalment i econòmicament les diferents opcions possibles, l'estudi de viabilitat es limita a descriure, que no a justificar, la solució elegida. ¿Per què un hotel en l'àrea del Santuari i no en l'àrea d'amortiment? ¿per què un hotel en lloc d'un alberg? (no oblidem que, d'acord amb l'article 44.7 del PRUG, un servei d'alberg permetria eliminar l'àrea d'acampada, que sí que és un objectiu del Parc) ¿per què segons l'article 46.3 del PRUG els actes culturals han de ser de xicotetes dimensions i l'hotel, en canvi, pot arribar a 50 habitacions?

Cal tindre present també que, en el procediment d'adjudicació de l'obra, els licitadors poden introduir en les seues proposicions les millores que consideren convenients, però que no poden canviar la seua ubicació (art. 233.3 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques).

6. Per tot el que hem exposat, hem de concloure que, sense l'estudi d'impacte ambiental, l'estudi de viabilitat de l'hotel manca d'una de les seues parts més importants, una part que no pot ser elaborada pels licitadors en el procediment d'adjudicació perquè és un dels elements que la Llei de Contractes de les Administracions Públiques exigeix que s'incloga, en bona lògica, entre les actuacions preparatòries del contracte. L'estudi de viabilitat és un instrument per a decidir si es construeix o no l'obra i, en cas afirmatiu, on i sota quines prescripcions. L'estudi complet, és a dir, l'estudi de viabilitat que incloga l'estudi d'impacte ambiental, s'ha de sotmetre a informació pública i el resultat d'aquesta informació s'ha de remetre a la Conselleria de Territori i Habitatge perquè formule la preceptiva estimació d'impacte ambiental.

Així mateix, l'article 231.1 de la Llei de Contractes estableix que, abans d'aprovar l'expedient de contractació i d'acordar l'obertura del procediment d'adjudicació mitjançant la convocatòria de la licitació del contracte, l'organ de contractació (en aquest cas l'Ajuntament d'Alcoi) haurà de comprovar que s'han complit tots aquestos tràmits preparatoris.


PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

1. L'estudi de viabilitat conté una greu i interessada inexactitud quan afirma que tots els xalets es troben en ruïna, ja que hi ha 3 xalets que van ser restaurats en 1996 i que es troben en bon estat. Pel que fa als més deteriorats, no indica quins xalets conserven les façanes o altres elements d'interés, ni quines són les possibilitats de restaurar-los.

Afirma també que han estat descatalogats, quan realment el conjunt de xalets continua inclòs en el Catàleg d'Edificis d'Interés d'Alcoi, amb el nivell IV-A.

2. Resulta especialment cridaner que l'estudi ignore totes les previsions protectores del patrimoni cultural que estableixen el PORN i el PRUG (obligació de millorar, restaurar i conservar, prohibició de demolicions i de construccions de nova planta, etc.), que són instruments reguladors de rang superior a la normativa urbanísistica municipal.

Entre els objectius del PORN figuren el d'assegurar el manteniment dels elements i conjunts del patrimoni humà —cultural, històric i arquitectònic— més remarcables (art. 2, lletra c) i el d'establir directrius sobre l’activitat urbanitzadora, de manera que s’assegure la restauració i la conservació d’elements arquitectònics històrics i tradicionals d’interés (art. 2, lletra i). D'acord amb l'article 2.2.b del PRUG, els allotjaments de descans construïts a la Font Roja al començament del segle XX són una part d'aquest patrimoni cultural, que cal protegir i conservar "amb especial atenció".

En coherència amb aquestos objectius, l'article 55 del PORN prohibeix "el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés històric i arqueològic, pels quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació" i només permet la seua reconstrucció en els "casos en què el seu estat de conservació no permeta cap altra actuació".

Així mateix, el PRUG (art. 39.2) prohibeix "el desmantellament o demolició d’aquells edificis i instal·lacions tradicionals d’interés històric i arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que en suposen millora, restauració i conservació."

Conseqüentment amb aquesta normativa, l'estudi de viabilitat i el Plec de Prescripcions Tècniques han de partir de la prohibició del desmantellament o demolició dels xalets i de l'obligació de conservar els que encara estan en bon estat, rehabilitar els més deteriorats i, en els que no admeten cap altra actuació, limitar-se a la seua reconstrucció. Això no impedeix que s'hi realitzen "les actuacions singulars necessàries per a l'adequació dels immobles existents als usos d'allotjament, educació no reglada i restauració" (art. 52.4 del PORN), permeses també per l'art. 74.4 del PRUG.

Amb més motiu quan l'article 55 del PORN no permet "la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol classe" i l'article 38.1 del PRUG "prohibeix, amb caràcter general, tota classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa a l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, amb l'excepció dels serveis sanitaris i de sanejament de les aigües que siguen necessaris per a eliminar els impactes existents a les zones d'ús públic".

3. Com ja hem  dit, el conjunt de xalets continua inclòs en el Catàleg d'Edificis d'Interés d'Alcoi, amb el nivell IV-A (nivell: protecció ambiental, categoria A), la qual cosa obliga a conservar-ne les façanes en la seua totalitat.

El catàleg descriu aquest conjunt com "14 habitatges unifamiliars adossats amb pati posterior, que formen un carrer".

Segons el catàleg, queden prohibides en aquest conjunt:

Considera actuacions preferents la seua conservació, restauració i consolidació.

Entre les actuacions no preferents figuren les següents:

Per tant, tornem a insistir que l'Estudi de Viabilitat i el Plec de Prescripcions Tècniques hauria d'establir clarament que les actuacions que el projecte hauria de garantir en primer lloc la conservació, restauració i consolidació dels xalets, la qual cosa inclou l'obligació de conservar les façanes en la seua totalitat i la prohibició de l'ampliació (tant sobre les pròpies edificacions com en forma de noves plantes).

Les actuacions permeses (reforma de coberta, buidat i reconstrucció interior, readaptació i reforma interior) encaixen perfectament amb les actuacions  admeses per la normativa del Parc per a l'adequació als usos previstes pel PRUG.

4. L'antiga colònia de xalets és una pluralitat d'edificis, amb numeració i accessos diferenciats, que de fet formen una avinguda (l'avinguda del Doctor Espinós). Tant el PORN com el PRUG, quan fan referència a aquests edificis, també tenen en compte aquesta pluralitat: conjunt d'habitatges (art. 52.4 del PORN), allotjaments de descans (art. 2.2.b del PRUG) i xalets de la colònia d'estiu (art. 19.2.d del PRUG). També el Catàleg d'Edificis d'Interés d'Alcoi descriu el conjunt com "14 habitatges unifamiliars adossats amb pati posterior, que formen un carrer". L'Estudi de Viabilitat cita curiosament la "Guía de Alcoy", de Remigio Vicedo, de l'any 1925, que els descriu com "no un chalet, sino una serie de hermosas viviendas que constituyen una anchurosa calle; 14 chalets van edificados, de un solo piso todos, menos los dos extremos y el centro, que son de dos".

Com veiem, es tracta d'un conjunt d'habitatges, la majoria dels quals consten de només una planta baixa i només tres edificis són de 2 plantes (els dos situats en els extrems de l'avinguda i l'altre, ja assolat i que s'hauria de reconstruir, en la part central).

Per tant, segons les prohibicions establides en el Catàleg d'Edificis d'Interés d'Alcoi i d'acord amb l'article 38.2 del PRUG ("La reconversió no podrà comportar un augment de l’altura de l'edificació"), l'altura màxima de cornisa de 7 metres i les 2 plantes d'altura només són admissibles per als tres edificis que tenien 2 plantes, mentre que en tots els altres xalets s'ha de mantindre l'altura d'una planta.


ALTRES CONSIDERACIONS

1. En l'estudi s'afirma que per assegurar la viabilitat econòmica del projecte cal augmentar fins a 100.000 el nombre de visitants anuals. En aquests moments encara no s'ha realitzat un estudi de capacitat de càrrega del paratge, ni s'ha elaborat el Pla d'Ús Públic del Parc Natural. ¿Què passarà si aquests documents consideren que la xifra de visitants exigida pel projecte sobrepassa la capacitat d'acollida del paratge? En aquest punt, cal tindre molt present que les futures mesures reguladores que l'Administració considere necessàries per a l'adequada conservació de la Font Roja poden trencar l'equilibri econòmic de la concessió. Aquesta circumstància determinaria, segons l'art. 248 de la Llei de Contractes, l'obligació de l'Administració de restablir aquest equilibri ampliant el termini de vigència del contracte (fins 60 anys) o amb mesures econòmiques sobre les taxes o sobre el cànon d'explotació.

2. En l'estudi de viabilitat tampoc no s'analitza la incidència social de l'obra en els usuaris actuals de l'àrea del Santuari. És evident que les restriccions d'ús derivades de la implantació de zones exclusives per als clients de l'hotel (accessos, aparcaments, jardins, etc.) tindrien un efecte notable en els usuaris del paratge; també es veurien afectats pel fort increment del nombre de visitants (segons diu l'estudi, "l'efecte de la sinergia entre el paratge i l'hotel podria estimar-se en 100.000 visitants any") en una àrea que ja pateix problemes de saturació.



Tot el que s'ha exposat, juntament amb molts altres defectes, com ara la mancança d'enquestes serioses (en l'estudi simplement es parla de l'opinió "d'alguns visitants") o la confusió dels antecedents històrics amb la justificació de l'obra, fa que l'estudi de viabilitat presentat siga incomplet, no ajustat a la legalitat i molt deficient.