|
|
Si bé l’objectiu d’imposar militarment un canvi de règim a l’Iraq va ser ja formulat explícitament per l’anterior Administració Clinton, el president Bush ha trobat en els successos de l’11 de setembre de 2001 la justificació per a procedir a l’assalt final de l’Iraq. Després d’haver intentat sense èxit implicar l’Iraq en els atemptats de Washington i Nova York, i posteriorment en els enviaments de cartes amb àntrax, l’Administració Bush considera ara que no és necessari trobar cap connexió entre aquests successos i l’Iraq per justificar l’atac contra aquest país. Ara, quan sembla evident que els inspectors de l’ONU no han trobat cap prova de l’existència d’armes de destrucció global, Bush no té cap problema d’anunciar que iniciarà la guerra, amb proves o sense, amb resolució de les Nacions Unides o sense. L’objectiu d’aquesta nova guerra a l’Orient Mitjà, d’inimaginables conseqüències i per a la qual ja s’ha iniciat el compte enrere, no és instaurar la democràcia a l’Iraq ni protegir les seues minories, com tampoc no és preservar-ne la seguretat regional o internacional. Els Estats Units i la Gran Bretanya no han pogut aportar cap evidència que l’Iraq dispose d’armes de destrucció global o que n’estiga fabricant, i precisament aquest és el principal argument de la Casa Blanca per a justificar aquest assalt final contra l’Iraq. L’amenaça d’aquesta nova guerra i la desinformació oculten que l’Iraq és hui un país devastat per més d’una dècada de sancions econòmiques i agressions militars continuades: segons dades de les Nacions Unides, en aquests 12 anys més d’un milió de persones (entre elles, 800.000 menors de cinc anys) han mort a causa de l’embargament. Tal com reiteren alguns experts, funcionaris de les Nacions Unides i fins i tot membres d’anteriors administracions dels EUA i governs britànics, l’Iraq no és cap amenaça i ha complert substancialment les obligacions que li van ser imposades després de la Guerra del Golf. L’objectiu d’aquesta nova guerra és sotmetre definitivament l’Iraq, després de 12 anys de sancions genocides i, amb això, de mantenir el control complet (polític, econòmic i militar) del conjunt de la regió. Aquesta és una zona de dependència energètica dels EUA i els seus aliats occidental, ja que després de l’Aràbia Saudita, l’Iraq té les segones reserves petrolíferes del planeta. No és casual que la previsió d’una nova guerra a l’Iraq vinga precedida de la brutal escalada militar del govern Sharon contra el poble palestí, igualment justificada com una "lluita contra el terrorisme". Allò que es prefigura darrere dels successos a Palestina i de l’amenaça d’ocupació de l’Iraq és la devolució manu militari del conjunt de la regió àrab al més vell ordre colonial, fonamentat en la supremacia estratègica d’Israel i el sosteniment en el poder de règims àrabs encarregats de gestionar el mercat petrolífer internacional i reprimir els seus pobles. Els EUA pretenen imposar-nos la lògica de la inevitabilitat d’aquesta guerra. Però res no pot justificar-la ni res no pot legitimar-la, com tampoc una votació del Consell de Seguretat, un organisme al qual els EUA ha manipulat com ha volgut durant aquesta dècada desbaratant amb accions militars unilaterals qualsevol iniciativa de solució negociada de la qüestió iraquiana. Malgrat això, tot i saber que l’Administració Bush menteix i que la guerra sols serveix als interessos hegemònics dels EUA, aprofitant mesquinament en benefici propi la doctrina antiterrorista sorgida després de l’11 de setembre, el govern espanyol ja ha anunciat que en qualsevol cas donarà suport a la intervenció militar contra l’Iraq. El president Aznar cedirà als EUA l’ús de les bases conjuntes que hi ha en territori espanyol, que li són imprescindibles per a perpetrar aquest nou crim contra el poble iraquià. A l’estat espanyol som majoria els qui ens oposem a la guerra, i per això el repte que ens compromet de manera urgent és aturar-la, aquesta vegada abans que no comence. La mobilització, per tant, n’és el primer pas.
Pàgina contra la guerra del servidor antagonista NODO50, amb comunicats, textos, artcles, convocatòries i molts enllaços. Web solidària d'informació i anàlisi sobre el món àrab actual. La mobilització contra la guerra a Iraq al dia Especial de Vilaweb, diari electrònic independent |
