El present informe es redacta a efectes d’avaluar, des d’una perspectiva exclusivament ambiental, les característiques, disseny i efectes previsibles del projecte de referència, promogut per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Direcció General d’Obres Hidràuliques, Ministeri de Medi Ambient).

Els antecedents coneguts del projecte es remunten a un "Plan de Estabilización de laderas y Defensa contra las Avenidas en Alcoi", confeccionat pel MOTMA al voltant de 1990, i del qual no disposem de cap informació específica respecte al seu abast o continguts però que sembla haver condicionat els dissenys adoptats. Finalment, i després d’un llarg procés, el 1996 se selecciona l’oferta presentada per les empreses Asfaltos y Construcciones ELSAN SA i Sociedad General de Obras y Construcciones OBRASCON SA, en UTE, les quals redacten el Projecte de Construcció que s’analitza i que constitueix l’últim document tècnic de què tenim coneixement.

La intervenció de la Gerència en aquest procés es produeix per tant en les darrers fases de definició i tramitació del projecte. Cal dir a aquest respecte que la documentació analitzada no va estar disponible per al seu estudi per aquest departament fins a juny de 1999. En tot cas, els objectius bàsics de l’informe redactat han estat els següents:

1. Analitzar, de forma detallada i exhaustiva, els continguts del projecte, de forma que puga facilitar-se el seu anàlisi i valoració.

2. Avaluar, sempre des de la perspectiva mediambiental que ens és pròpia, l’adequació de les obres projectades als objectius que es persegueixen.

3. En base a la documentació disponible, esbossar una avaluació dels efectes ambientals de l’actuació si s’executara d’acord amb el Projecte de Construcció examinat.

4. Avançar, en la mesura possible, les eventuals alternatives de disseny que, en el seu cas, permetrien complir els objectius de l’actuació i, alhora, minimitzar i encara eliminar la major quantitat possible dels impactes ambientals negatius detectats.

De l’anàlisi detallada del conjunt de documentació aportada (sis volums que inclouen Memòria i vint-i-dos annexos; plànols; plec de condicions; i pressupost, a més d’un document independent d’estudi d’avaluació dels efectes mediambientals), se’n deriva la següent descripció resumida del projecte. Cal assenyalar que, d’acord amb la Memòria, l’objecte de l’obra no es limita a l’actuació a l’interior dels llits, sinó que s’estén a les zones on "se manifiesta la influencia de la erosión y desbordamiento"; per tant, s’hi inclouen en el projecte obres d’urbanització com la construcció de vials, reposició de servituds i obres de sanejament i drenatge.

El conjunt del tram del llit del riu Barxell afectat pel projecte es veu canalitzat en un llit artificial de formigó, a efectes, d’una banda, de facilitar un ràpid desguàs en el cas d’avingudes –calculades per a un període de recurrència de cinc-cents anys--, i d’una altra, d’estabilitzar els vessants del llit. La canalització comprén tres tipus diferents d’actuació, segons trams:

- Secció tancada: correspon a una canalització coberta, amb voltes de formigó que constitueixen un doble entubament. La secció útil de cada tub és de 34,86 m2. Es proposa aquesta tipologia en dos trams: a l’inici del projecte, aigües avall del Pont de Maria Cristina, en una actuació de xxx m de longitud que finalitzaria en una instal·lació denominada "Àgora", que consisteix en una mena d’amfiteatre obert per sota del qual el llit sortiria a cel obert; i pràcticament al final, aigües avall del Pont d’Alcassares, en un tram de 90 m.

- Secció oberta: correspon a la major longitud del llit sobre el qual s’actua. Aquesta secció, comuna per a tots els trams que discorren a cel obert, tracta de donar tres nivells al fons de vall:

- Nivell I: llit d’aigües mitjanes per a avingudes; es projecta una solera de formigó 12 metres d’amplària, amb el fons cobert per escullera incrustada en la solera.

- Nivell II: llit de desbordament. Compren un sistema de passeigs de vianants i ciclistes sobre soleres de formigó, jardins d’arbustos i flors de temporada sobre talusos de baixa pendent i jardineres amb petrils.

- Nivell III: per a avingudes majors, i amb diferents tractaments. En trams més oberts, ve delimitat per talussos amb arbres; en trams més tancats, per murs de protecció; s’indica que les soleres es sobredimensionen per a una major estabilitat.

- Salts: es preveu la constucció de tres salts al llarg del caixer, a fi de mantenir en conjunt un pendent mitjà de l’1 %, similar a l’existent a hores d’ara.

- Escullera de protecció: correspon al final del projecte, en el seu entroncament amb el llit no afectat per l’actuació.

Quant a les actuacions d’urbanització, exteriors a la canalització, s’hi inclouen diverses propostes, de les quals cal destacar les següents:

- Col·lectors: es preveu la construcció de sengles galeries visitables, al llarg del dos marges de la canalització, en els quals recollir la totalitat de les aigües residuals –i, aparentment, també pluvials—per a ser derivades a l’estació depuradora. Aquests col·lectors discorren per damunt i a l’exterior de la canalització en quasi tot el tram, tot i que al final de l’actuació s’integren en la pròpia canalització.

- Vials: el projecte preveu una densa xarxa de vials de diferents tipus i tipologies, destinats al trànsit –exclussiu o privatiu—de peatons, ciclistes i vehicles industrials i d’emergència. Aquests vials coronen els marges de la canalització i permeten l’accés des de les àrees urbanitzades situades a les dues vores.

- Jardineria i adequacions estètiques: en coherència amb el caràcter d’urbanització que vol atorgar-se a l’actuació, es preveu una actuació d’enjardinament en pràcticament tot el perímetre de la canalització, incloent-hi la instal·lació de jardineres en la coronació d’aquesta. També es considera oportú cobrir la major superfície possible de formigo amb murs de maçoneria. Finalment, i dins d’aquest apartat, podrien incloure’s actuacions singulars, com la mateixa Àgora a que s’ha al·ludit anteriorment, o la proposta d’ubicar un estany junt a la marge dreta aigües avall del Pont de Sant Jordi.

- Ponts: es preveu actuar almenys sobre dos dels ponts actualment existents, mantenint sense alteració el Pont d’Alcassares. Quant al pont –o passarel·la-- dels Tints, es proposa el seu desmuntatge i trasllat a altra ubicació alternativa, mentre que el Pont del Barranquet de Soler (camí vell de Madrid) és substituït per un de nou. Si afegeix a més a més una nova passarel·la per a vianants (passarel·la de les filaes).

- Obres de servei: comprèn diverses actuacions menors, com ara els marcs de canalització dels trams finals del barrancs de Soler i Benissaidó, les galeries de serveis, les obres de drenatge i sanejament, els marcs de creuament sota el llit, il·luminació i xarxa elèctrica, etc.

Finalment, i pel que fa a les obres de defensa de vessants –excloent-hi d’aquest apartat els trams de secció tancada--, es preveuen les següents actuacions:

- Murs: es projecten diversos murs al llarg de les dues vessants i a diferents altures d’aquestes. Quant a les tipologies escollides, s’adapten a les diferents funcions de les estructures i a la problemàtica erosiva detectada en cada cas. En aquest sentit, i entre d’altres, es preveuen els següents tipus: murs de gabions; murs pantalla amb diferents sistemes d’ancoratge; murs de formigó; murs de terra armada; i murs jardinera.

- Vials volats: es preveu la construcció de dos vials volats, a fi de donar solució a problemàtiques específiques. Aquests vials són els següents:

- Vial volat núm. 2, a la marge dreta aigües avall del Pont de Sant Jordi, per tal de reforçar el mur existent danyat i descalçat en part. Es construiran una sèrie de contraforts adosats al mur actual i, sobre aquesta estructura d’arcs continus, es disposarà una llosa destinada a ampliar el carrer d’accés a Buidaoli.

- Vial volat núm. 1, aigües avall del Pont de Maria Cristina, a la marge dreta. Les característiques són les mateixes que al cas anterior.

- Punts singulars: el projecte considera diverses actuacions singulars:

- Tram aigües avall al Pont de Maria Cristina, a ambdues marges (P1 a P10): Secció I (Zona de doble secció tancada): correspon al primer tram entubat, amb terraplenat del peu de les dues vessants. A la marge dreta es construirà un mur de contenció en coronació per protegir l’espadat i guanyar terreny als carrers adjacents.

- Tram aigües amunt al Pont de Sant Jordi (entre aquest i la zona del Portal de Riquer), a la marge dreta (P22): Secció H. Tracta de controlar una important reptació del terreny i protegir l’espadat superior. Per a això, es construirà una pantalla empotrada en nivells inferiors i estabilitzada amb ancoratges de 40 Tn. Quant a l’espadat, es preveu un mur de gunita armada i bulonada. Per tal d’ocultar aquest mur, es contruirà un revestiment en tota la superfície amb maçoneria. Finalment, es regularitzarà i sanejarà el vessant, mantenint-se o intensificant-se la coberta vegetal.

- Tractament de vessants contra l’erosió, on s’inclouen diverses actuacions sobre la superfície de les vessants afectades, com ara reforestació, instal·lació de malles, geo-xarxes o mantes vegetals, etc.

Com s’ha dit, a la documentació tècnica del projecte s’hi acompanya un Estudi d’Avaluació dels Efectes Mediambientals, tot i que el contingut del mateix, com es comenta més avant, resulta totalment superficial i inadequat als objectius que en teoria hauria de perseguir. Així, i quant a la identificació de les accions origen d’impactes, l’estudi es limita a incorporar un llistat previ d’accions presumptament impactants i d’elements afectats, tot i que només per a la fase de construcció. La descripció de l’entorn (Inventari Ambiental) ocupa la major part de l’estudi, però es troba plagat d’inexactituds, errades i generalitats; de fet, i de forma reiterada, l’estudi insisteix en l’exagerada degradació del llit ("En resumen, todos estos vertidos y vertederos producen una fuerte degradación del cauce y su entorno"), la qual cosa justificaria un actuació tan dràstica com la proposada. Resulta especialment cridanera la valoració que es fa del patrimoni arqueològic industrial: "paisaje industrial se caracteriza por su elevada degradación, consecuencia de la crisis que afecta a la principal industrial de Alcoi que es la textil"; "La distintas edificaciones que la forman tienen en común su antigüedad, sus escasas infrastructuras, su desfase tecnológico y la imposibilidad o gran dificultad para una adecuada ampliación y renovación". Només a partir d’açò, ja caracteritza l’entorn paisatgístic, fins el punt de dir que "la situación final resulta de calidad estética notablemente mejor que la actual". Quant a l’estudi d’impacte ambiental inclòs com a annex de la memòria, el seu contingut és encara menys rellevant.

A efectes de l’informe cofeccionar, del conjunt de la documentació examinada se’n deriven al nostre judici dos consideracions especialment rellevants, i que emmarquen la resta de l’anàlisi: d’una banda, l’adequació entre els objectius del projecte –la defensa dels vessants front a riscos erosius derivats de possibles avingudes-- i el disseny finalment adoptat sembla no trobar-se totalment justificat, si més no en base a la informació de què disposem; i, d’una altra, les consideracions ambientals --aparentement limitades als estudis d’impacte ambiental i d’avaluació d’efectes ambientals-- han estat completament menystingudes al llarg de tot el procés.

En principi, en base a allò dit i sense menyscapte de la necessitat que el projecte incorporara una vertadera avaluació d’efectes ambientals --ja que els dos documents abans esmentats, pel seu contingut i característiques, no mereixen aquesta qualificació--, no hi ha cap mena de dubte que una actuació com la prevista sobre el llit del riu té uns efectes ambientals dràstics. Tot i que al llarg del projecte s’insisteix retòricament en la filosofia general de mantenir "en la mesura possible" el caràcter, estructura i aspecte actual del riu, allò cert és que el resultat del que es projecta és un alteració de gran magnitud respecte a les condicions actuals. En aquest sentit, caldria a més a més destacar que si bé qualsevol obra de canalització fluvial representa un impacte sever –fins i tot en molts casos crític—sobre l’àrea afectada, el tipus d’actuació proposada en aquest cas (canalització en llit de formigó), tot i els intents per adornar-la –amb murs folrats de pedra, jardineres amb geranis i d’altres—incrementa de manera indubtable aquest impacte.

A falta en tot cas d’una anàlisi detallada de l’abast i magnitud dels efectes ambientals que introdueix l’actuació de canalització --allò que se’n coneix com a avaluació d’impacte ambiental--, considerem per tant fora de dubte, i en directa contradicció amb l’opinió dels redactors dels estudis d’efectes ambientals (que opinen que "no son de esperar, una vez puesto en funcionamiento el tramo proyectado, procesos significativamente distintos a los que hoy se presentan") que els efectes són notables. Ara bé, encara en aquest cas una bona avaluació ambiental podria justificar l’actuació si els beneficis produïts –defensa contra avingudes, consolidació de vessants, etc.-- superaren d’alguna forma els danys induïts, o si els efectes d’aquests poguessen ser minimitzats i/o compensats. Però pel que fa a l’estricta canalització, tampoc aquest fet sembla clar: de fet, de l’anàlisi de la documentació no es desprèn, des del nostre punt de vista, cap justificació de que la solució adoptada –canalització en llit de formigó amb seccions oberta i tancada—siga ni la més adequada ni, per suposat, l’única possible per als objectius del projecte. Ni els càlculs hidràulics, ni el risc d’avingudes, ni per suposat la inestabilitat de les vessants poden servir, en base a les dades que s’hi exposen, per justificar-la. De fet, la raó més convincent per explicar l’actuació és repetida en la documentació i sobretot en el suposat estudi d’impacte ambiental: la intensa degradació de llit –amb una suposada profusió d’abocadors de tota mena, amb una marcada marginalitat social i urbana, sense cap valor ambiental, cultural o paisatgístic, amb indústries obsoletes, velles, i en ruïna—exigeix que l’actuació tinga un caràcter higiènic integral; és a dir: eliminar per complet allò que hi ha i substituir-ho per una nova obra.

Aquest plantejament, general per a tot el projecte de canalització, s’aplica també i de forma clara als dos trams per als quals es preveu entubament amb volta de formigó: en principi, ha de destacar-se que ni en l’Estudi de Riscos Naturals de la Ciutat d’Alcoi-Lliscaments i Moviments de Vessant (ITGM, 1990) al qual al·ludim a l’informe, ni en els mateixos apartats de geotècnia del projecte, hi apareix la necessitat d’adoptar aquesta solució. Es tracta per tant d’una opció escollida pels redactors del projecte, adequada als objectius que es perseguiexen --consolidar vessants amb un cert grau d’inestabilitat-- però que aparentment hi admet alternatives tècniques viables. En base a la informació de que disposem, el primer dels trams a cobrir –aigües avall del Pont de Maria Cristina—pot ser resolt sense massa problemes amb la construcció de murs de contenció, ja que la zona on els moviments de vessant són més importants es situen a la marge dreta però aigües amunt del Pont, sota la Beniata. Quant a la zona d’Alcassares, on el projecte preveu un altre tram cobert, sembla donar-se una situació més complexa, ja que les inestabilitats en la marge esquerra del riu –part externa d’un meandre--, junt amb la proximitat de les confluències amb el rierol de Benissaidó i el riu Molinar compliquen la solució a adoptar. En tot cas, l’estudi de l’ITGE abans esmentat proposa només la construcció d’un mur de defensa amb gabions, destinat a evitar socavaments a peu de vessant. La seua situació, immediata al nucli medieval, i les edificacions industrials que es veurien afectades, són altres aspectes a considerar en la solució que finalment s’hi adopte.

En conseqüència, pensem que l’apartat del projecte que correspon a la canalització del riu –la més important tal i com està redactada la documentació, amb quasi el cinquanta per cent del pressupost de l’obra—hauria de ser objecte d’una profunda modificació. Aquesta modificació resulta tècnicament viable i no alteraria de forma irreversible el contingut del projecte, i hauria de fer-se en base a tres línies bàsiques:

1. Adequar l’abasta i característiques de l’actuació a la problemàtica específica d’inestabilitat existent.

2. Minimitzar l’alteració introduïda sobre el llit estricte del riu, de forma que aquest mantinguera al màxim les seues característiques ecològiques i geomorfològiques després de la intervenció.

3. Compatibilitzar l’actuació amb criteris de sostenibilitat ambiental, tot emfatitzant aspectes com la conservació i potenciació del patrimoni arqueològic industrial, la integració urbanística i d’usos i la reducció de les despeses de manteniment.

En canvi, les obres de consolidació de vessants i una part considerable de les que podrien considerar-se com d’urbanització, resulten en principi no solament assumibles, sinó fins i tot necessàries. Tot i això, hi ha alguns aspectes –com el tipus, objectius i caràcter dels enjardinaments proposats –discutibles en molts casos-- i les característiques d’algunes de les zones d’ús públic proposades, com ara l’estany que es projecta sota el pont de Sant Jordi—que haurien de ser rectificats, eliminats i/o millorats. Cal tindre sempre present que el tram afectat per l’obra és un tram urbà, on la influència humana s’ha fet palesa des de fa segles.

D’acord amb els comentaris incorporats a l’informe, cal destacar de forma resumida les següents conclusions:

- L’estat actual del llit del riu Barxell al seu pas pel nucli urbà d’Alcoi requereix que s’hi duga a terme una actuació de millora, adequació i defensa, en coherència amb els objectius del projecte que s’informa.

- Malgrat això, l’opció per la qual s’ha decantat l’esmentat projecte, en especial pel que fa al tractament previst sobre el llit del riu, implica la introducció d’impactes ambientals severs. En tot cas, aquests impactes no han estat adequadament avaluats en els estudis i documents del projecte, els quals es limiten a justificar l’actuació proposada.

- En relació amb l’anterior, de la diversa documentació examinada no sembla derivar-se que l’opció tècnica escollida per a la canalització siga l’única possible, ja que els problemes geotècnics i d’estabilitat de vessants que teòricament la motiven admeten sense dubte altres tractaments menys impactants.

- En tot cas, i sense deixar les obres de consolidació de vessants, cal encara distingir entre les diverses actuacions puntuals –i no per això menys rellevants—que es projecten al llarg del tram (com nombrosos murs de contenció, vials, etc.), dels dos trams que als quals es proposa la cobertura del riu amb volta de formigó.

- Allò que s’ha indicat per a les obres de consolidació val també a grans trets per a les actuacions d’urbanització. Tant la construcció –o replantejament—dels col·lectors i galeries de servei, com –en menor grau-- la nejeta, regularització i enjardinament dels vessants són treballs interessants i necessaris. Tot i això, i en base a la proposada modificació que caldria introduir al projecte de canalització, també caldria alterar en profunditat aquest apartat, ja que (entre d’altres qüestions) la proposta d’ús públic implícita en el tipus i disseny de jardí proposat hauria de ser objecte de replantejament.

- Per tant, i a partir dels dubtes existents sobre la idoneïtat de la canalització, caldria plantejar –a partir dels evidents problemes ambientals que provocaria un actuació com a la proposada—que fora reformat el projecte pel que fa a aquesta part. Lògicament, la GMA no disposa de la preparació ni els mitjans tècnics necessaris per a definir amb precisió aquesta solució (o solucions) alternatives. Tot i això, poden apuntar-se, com a bases de discussió, el fet que la part central del llit del riu hauria de mantindre, en la mesura possible, el seu caràcter fluvial, amb tot el que açò suposa. Açò significaria, sobre tot, evitar el formigonat del llit. Tot i això, el projecte que s’adoptara hauria d’actuar puntualment, i allí on fora necessari, per tal d’ampliar la capacitat hidràulica del caixer –per exemple mitjançant la construcció de motes de terra, colonitzables per la vegetació ripària natural—i/o reformar les característiques geomètriques.

- D’aquesta forma, pot dir-se que quedarien definides tres zones d’actuació, amb característiques, objectius i metodologies d’actuació diferents, que de dins a fora serien les següents:

- Zona A: llit del riu, incloent-hi el canal d’aigües baixes i un llit d’inundació, delimitat per motes, d’amplària variable segons zones. L’objecte, dins aquesta zona, és permetre un desguàs adequat en el cas de revinguda, però els criteris de les actuacions a aplicar s’haurien de basar en la restauració i restitució ecològica i patrimonial del riu i els elements històrics urbans inclosos o adjacents. A grans trets, la forma que hauria d’adoptar aquesta zona seria una mena d’artesa d’amplària variable, delimitada per motes i dins la qual circularia el llit del riu amb les bandes de vegetació associades. En principi, en aquesta zona ni hi hauria cap adequació específica per a ús públic.

- Zona B. Àrea d’urbanització. Correspon a les bandes externes a la zona anterior, i l’actuació és doble: d’una banda, es tracta de l’àrea que actua com a enllaç entre les zones A i C a efectes de disseny i construcció; i, d’una altra, es tracta d’una actuació urbanística en el sentit que seria l’àrea on s’inclourien les actuacions de col·lectors, vials, ús públic, enjardinament, etc. També quedarien incloses dins aquesta zona totes aquelles actuacions –no previstes en el projecte inicial—relacionades amb la protecció del patrimoni industrial i històric. En principi, el límit d’aquesta zona amb l’anterior podria vindre aproximadament representat pels col·lectors i galeries de serveis previstos.

- Zona C.: Àrea de defensa i consolidació: correspon a la zona afectada per les diverses obres de contenció projectades. Les característiques d’aquesta àrea varien en funció de l’extensió i tipologia de les obres a executar.

- Un plantejament com el que s’ha apuntat en les planes anteriors –i que es descriu més detalladament en l’informe, sobre tot pel que fa als diferents trams del llit i a les característiques de l’actuació en cadascun d’ells—presenta l’avantatge de mantenir sense pràctica modificació les obres més rellevants a tots els efectes, que són les consolidació i defensa de vessants, així com les d’urbanització. Quant al llit pròpiament dit, la modificació a introduir presenta –si més no des de l’òptica de la sostenibilitat, en la qual s’emmarquen els treballs de l’Ajuntament d’ençà de la signatura de la Carta d’Aalborg—nombrosos avantatges que, en tot cas, hauran de ser objecte d’una avaluació detallada i tècnicament adequada.

- En tot cas, allò que queda fora de dubte és que l’eventual alteració de l’actuació proposada --que en tot cas, i amb les matisacions que calguen es considera com a prioritària per part de l’Ajuntament-- respon a la constatació dels efectes ambientals que tindria l’obra tal i com està dissenyada, sense que la modificació del projecte i la conseqüent millora de les condicions ambientals impedisca en principi que es complisquen els objectius previstos. Sense dubte, una bona avaluació de l’impacte ambiental del projecte hauria facilitat molt aquesta qüestió i haguera permés comptar, des de les primeres fases del projecte, amb una valoració acurada de les diverses alternatives tècnicament viables.

                                                                        Vist i plau

el gerent de Medi Ambient                     el regidor de Medi Ambient

Josep R. Nebot i Cerdà                             Lluís Torró i Gil

Alcoi, octubre de 1999