Dades sobre els detergents

La neteja ens permet sobreviure, però pot acabar per matar-nos. La proliferació de productes de neteja és tal, i la seua composició tan agressiva en alguns casos, que una agradable sensació de puresa en el nostre bany es pot transformar en peixos flotant sobre la superfície d'un llac.

Els nostres avantpassats utilitzaven no més de mitja dotzena de productes de provada eficàcia: sabó, vinagre, sosa, etc. Hui disposem d'una infinita varietat de substàncies netejadores: abrillantadors, neteja-forns, desinfectants, detergents i suavitzants. En realitat, aquests productes no difereixen molt en les seues propietats dels antics, però són molt més cars i posseixen una certa complicació química que, en la majoria dels casos, pot tindre conseqüències nocives per al medi ambient.

La majoria dels productes de neteja de la llar són verins mortals per a les plantes i animals que intenten sobreviure en els castigats ecosistemes aquàtics. Entre els més perillosos destaquen els neteja-forns i desembossadors, que no tan sols poden danyar l'aparell que netegem sinó també la nostra salut. Els netejadors i la cera per al sòl contenen en moltes ocasions formaldehid, un dels compostos més contaminants per a l'aigua. La llista és interminable.

Els detergents són una mica especials. De l'evolució del sabó ha sorgit tot un exèrcit de productes "súper, híper, mega, plus" amb megaperles, ultraagents netejadors i oxigen actiu que no deixen lloc per a la roba en la llavadora. La majoria dels detergents porten fosfats (compostos químics que contenen fòsfor). Els fabricants els fan servir per a suavitzar l'aigua i evitar que les partícules de brutícia tornen a depositar-se en la roba.

Desgraciadament tenen un impacte ecològic molt agut. La presència de fosfats en rius i embassaments provoca la proliferació d'algues. És a dir, "adoben" tant les aigües que les algues hi creixen sense control. Quan les algues moren, els bacteris les descomponen en un procés que consumeix quantitats enormes d'oxigen dissolt en l'aigua. Aquest oxigen el necessita la vida aquàtica en general per a subsistir. El resultat és que els llacs i rius queden sense oxigen i moren.

Coses fàcils de fer

Possiblement fas servir un detergent amb un alt contingut de fosfats sense adonar-te'n. Llig el paquet. Els fosfats no són imprescindibles; molts detergents en pols es fabriquen amb fórmules distintes i, en general, els detergents líquids no en duen. Però molt més important és emprar una mica menys de detergent. Segons una revista de consumidors, els fabricants aconsellen utilitzar més detergent del que és realment necessari.

Fes servir un substitut. Utilitza el sabó de tota la vida, com el típic que es ven en escames, neteja igual de bé.

Mantindre el WC com una patena suposa l'ús de perilloses substàncies com el paradiclorobenzé (principal component de l'ambientador de l'inodor), que destrueix l'equilibri bacterià de les aigües residuals; prova a desinfectar el wàter deixant-hi durant tota la nit vinagre blanc, aromatitzat amb unes poques gotes d'oli essencial (per exemple de lavanda o pi), que també és un antisèptic natural i no contamina les aigües subterrànies.

Les matèries actives dels desinfectants poden ser des dels tòxics fenols i cresols, a suaus antisèptics per a ús extern. Són preferibles les marques comercials que no duen fenol, però hi ha alternatives no tòxiques i més segures: mitja tassa de bòrax dissolta en 4'5 litres d'aigua és un bon desinfectant per a sòls, parets, marbres de cuina i piques.

Els neteja-forns i desembossadors poden substituir-se per substàncies tan innocents com el sabó verd, la sosa i la sal.

Amb una solució de sabó verd es neteja fàcilment qualsevol forn, per brut que estiga. S'ha d'aclarir seguidament amb aigua i un drap net. Per a la brutícia menys incrustada es pot utilitzar també una solució de sabó dur o de sabó en escates. Quan hi ha resquícies molt incrustades en el forn, posa un drap banyat en solució de sabó verd damunt i deixa'l actuar un temps. Després podràs netejar les resquícies sense cap esforç. Quant als desguassos (en castellà, "desagües"), es desembossen amb sosa i sal: mescla dues cullerades de sal amb dues cullerades de sosa, aboca la mescla en el desguàs, després d'haver llevat la protecció i, transcorreguda mitja hora, aboca lentament aigua bullint.

Cases netes, planeta brut

La varietat i complicació dels productes químics que s'utilitzen en la llar és esbalaïdora: ambientadors, anticongelants, antioxidants, pintures, dissolvents, desembossadors, desinfectants, decapants, coles, herbicides, insecticides, etc. Molts d'aquests productes contenen substàncies innecessàries i incompatibles amb la vida.

Com desfer-se d'aquests productes? En general, utilitza el producte fins esgotar-lo, neteja l'envàs i tira'l a la brossa.

En algunes cases el que sobra, més que la brutícia, és l'obsessió patològica per la lluentor i la neteja. Ja no es tracta de comprar un producte que resulte innocu per al medi ambient, sinó de deixar de comprar-ne. Ja hem vist que molts productes de neteja poden substituir-se per altres substàncies alternatives naturals no tòxiques, per exemple, una vella recepta mescla suc de llima amb oli d'oliva per obtindre un excel.lent abrillantador.

Alguns països europeus compten amb estacions municipals de recollida de substàncies químiques de rebuig domèstic. A Espanya no existeixen a penes aquest tipus d'instal.lacions, però moltes iniciatives de recollida de brossa perillosa ja estan en marxa. A Alcoi comptem amb l'existència d'un eco-parc on s'hi pot dur aquest tipus de residus (a més de residus de petites obres, voluminosos, oli de cuina usat, cartons i paper, etc.).

Com podem millorar la situació

• Seleccionant meticulosament el que és realment necessari per a la neteja domèstica.

• Exigint un etiquetatge exhaustiu quant a l'ús, components i riscos per a la salut i el medi ambient dels productes tòxics.

• Sol.licitant centres municipals de recollida de residus tòxics d'origen domèstic, connectats amb centrals on es neutralitzen o bé es reciclen en els casos (més nombrosos del que es creu) en que és possible fer-ho. Cal fer èmfasi en la responsabilització per part dels productors, distribuïdors i importadors dels residus domèstics, de manera que es facen càrrec dels costos de recollida i tractament segons la seua toxicitat i complexitat de detoxificació, etc.

• Exigint a l'administració la prohibició i/o acords voluntaris de reducció de determinades substàncies tòxiques (ja esmentades), per tal que les indústries puguen buscar productes substitutoris.