Manifest social sobre la urgència i necessitat un nou PGOU a Alcoi (28-09-2002)

MANIFEST SOCIAL SOBRE LA URGÈNCIA I LA NECESSITAT D’UN NOU PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA A ALCOI

(document presentat a l'Ajuntament d'Alcoi el 28/setembre/2002)
Les persones físiques i jurídiques, col·lectius, entitats i agents socials de la nostra ciutat, els quals firmen aquest manifest públic, volem posar a la consideració de la ciutadania alcoiana en general, i en particular al govern municipal del Partit Popular, la nostra preocupació per la paralització de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de 1989, un instrument essencial per al bon ordenament urbanístic del nostre poble, Alcoi. És per això que exposem les qüestions següents:

Veiem amb preocupació l’actual política d’expansió urbanística que el govern municipal pretén dur endavant. L’exemple més recent és l’aprovació, en el Ple municipal de 22 de febrer de 2002, de l’admissió a tràmit de l’Homologació Modificativa del sector Solana de Serelles. Aquesta homologació preveu eixamplar unes 100 hectàrees per a sòl urbà residencial, en un sòl qualificat majoritàriament com a no urbanitzable en el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat l’any 1989, i ara també inclòs en l’àrea d’esmorteïment d’impactes del parc natural de la Mariola (PORN).

Observem, per altra banda, que l’expansió urbanística s’ha intensificat molt en els darrers anys amb actuacions urbanístiques que esgoten el model de creixement establert per l’actual Pla General i que, sense cap ordenament planificador nou que el suplisca, s’han executat o són executades després de vora 13 anys de prolongada existència del PGOU-89. A més, aquest Pla General s’ha mostrat en la seua previsió demogràfica totalment inadequat i sobredimensionat, ja que la projecció mitjana feta pel Pla per a l’any 2000 era aproximadament de 80.000 habitants a Alcoi. La realitat crua és que a l’inici de l’any 2002 en som, només, 61.282 habitants.

Aquesta intensificació de moltes noves construccions en unes zones concretes d’Alcoi, on suposadament s’ha assolit un bon nivell d’equipaments, d’infrastructures i d’ordenament urbanístic, està possibilitant el fenomen de transvasament de població d’uns barris a uns altres. Açò genera, a poc a poc, el buit residencial i el deteriorament urbanístic, en uns casos; i en d’altres, la concentració d’habitatges i la imprevisió de nous equipaments i infrastructures: mancances de places escolars i excés de demanda d’aigua, per exemple. Aquesta dinàmica urbanística, si persisteix en el temps, ens podria conduir irremissiblement a reproduir en altres barris el que dissortadament ja coneixem des dels anys setanta al nucli antic i centre d’Alcoi; és a dir, la desintegració i la marginalitat del seu teixit urbà i del seu teixit social.

D’altra banda, contemplem amb estupor i desesperança com després d’anunciar-se en la premsa, a finals de juliol de 2000 (moment en què es produeix el canvi de govern municipal al PP), que ja havia arribat la documentació de l’Avanç a la Revisió del PGOU-89, aquest avanç només constava de cinc documents inconnexos. Cap d’aquests documents no definia ni plantejava criteris que foren capaços de visualitzar un nou model de ciutat, en concordança amb les necessitats actuals. Ara, quan han passat dos anys de la seua arribada, ens trobem pitjor: d’una banda, no s’ha avançat, ni gens ni mica, en la necessària revisió de l’obsolet Pla General; i d’altra, només s’actua urbanísticament en aquelles zones més “atractives” (Cornisa Nord-Boulevard).

No comprenem, tampoc, que la previsible demora de la Revisió del PGOU, que en juny de l’any passat el govern municipal estimava en dos o tres anys, justifique l’ús indiscriminat de l’Homologació com a figura urbanisticojurídica per tal d’actuar amb rapidesa al centre i a l’extraradi urbà. Podem comprendre que la necessitat de prioritzar l’actuació urbanística al nucli antic d’Alcoi, haja comportat la recent aprovació de la seua Homologació en un Ple municipal. Però, al nostre parer, el debat ha estat curt i exclusivament vinculat als grups polítics municipals, sense que el govern municipal haja sigut capaç de traspassar-lo a la ciutadania. Tot i l’agilitat del procés, ara, quan es troba entrebancat a la Direcció General de Patrimoni, que n’ha emés un informe desfavorable, l’Homologació comença a preocupar-nos.

El fàcil recurs a l’Homologació (també utilitzat en el pretés projecte urbanitzador de la Solana de Serelles, adés esmentat) està sent emprat com a figura d’intervenció urbanística “global (...) que defineix des d’alçàries a usos en qüestions tant públiques com privades, així com aspectes relatius a l’ample dels carrers”(Ciudad,18-6-01). Aquesta figura urbanística de la Llei del Sòl vigent (LRAU) mai no podrà suplir una més que necessària revisió del Pla General, perquè l’Homologació només quantifica el fet urbanístic, mai no analitza ni justifica la seua necessitat. ¿Es pot justificar l’intent de construir 1.500 habitatges de baixa densitat (unifamiliars, adossats) a Serelles? ¿Què ho pot justificar, la demanda? ¿La manca de terrenys per a aquests usos al PGOU? ¿L’excessiu creixement demogràfic? Nosaltres afirmem que cap d’aquestes possibles raons argüïdes per alguns ho justifiquen.

Són moltes preguntes de difícil resposta en l’actual estat de la qüestió de l’urbanisme alcoià que es pretén imposar, quan, a hores d’ara, s’ignora en quina situació real es troba la revisió del Pla General, i dubtem molt que hi haja una veritable voluntat política de dur-lo endavant i fer-lo participatiu.

Un Pla General d’Ordenació Urbana no pot eludir uns estudis demogràfics que tinguen en compte les dinàmiques de població (increment i decrement); ni la seua mobilitat intraurbana entre els diferents barris de la ciutat; a més d’assenyalar la demanda actual diferenciada (joves, vells, migracions) per a les característiques residencials que es necessiten.

D’altra banda, fer bascular el creixement urbà cap al nord de la ciutat posposant la necessària inversió en altres zones, com Santa Rosa, Batoi, l’Eixample, el Camí, el Centre o el Viaducte, no deixa de ser un perill en desequilibrar les inversions entre les diferents zones urbanes. Si bé és necessari que la ciutat cresca, i que ho faça ordenadament, també cal requalificar els barris existents i dotar-los de manera convenient.

¿No serà més prioritari abans d’emprendre una actuació com la plantejada a Serelles, estructurar suficientment el sistema d’accessos a les distintes zones de la ciutat i els enllaços entre totes elles, per tal de pal·liar els greus problemes de trànsit que patim de sempre?

També caldrà recordar que una ciutat no es compon solament d’edificacions, sinó també de serveis i dotacions (culturals, esportives, educacionals, assistencials i d’altres tipus). I això és, precisament, el que es troba a faltar a Alcoi. Una determinada tipologia d’habitatges no atrau per si mateix més població ni més recursos econòmics. En canvi, els factors assenyalats que qualifiquen una ciutat, sí. Per tant, pensem que les prioritats hauran de ser segurament altres.

Per últim, des d’aquest manifest llancem la urgència que es reprenga seriosament l’estudi de la revisió del PGOU-89, i que aquest estudi siga participatiu i receptiu a la globalitat d’interessos que intervenen a la nostra ciutat. L’estudi ha de ser capaç de situar-nos en la nostra realitat demogràfica, social i econòmica més immediata per tal de poder encertar els problemes i les previsions d’un futur en què prevalga la qualitat de vida del conjunt de la nostra societat.

Tot i això, la revisió de veritat del PGOU-89 no necessàriament ha de retardar projectes que el conjunt de la societat consideren prioritaris: nucli antic, recerca i ubicació d’una zona industrial... Cal que en aquests casos, com en el Pla General, la claredat, la participació i el consens social siguen essencials a l’hora de concretar-se.

Per totes aquestes consideracions exposades i raonades, demanem al govern municipal del Partit Popular que, amb la màxima urgència i diligència, s’agiliten els tràmits perquè el nou PGOU siga elaborat i aprovat al més aviat possible; i, alhora, que es restringisca qualsevol ús d’altres instruments urbanístics que, pel seu caràcter parcial i limitat, puguen condicionar negativament el present i el futur de la nostra ciutat.

1. Associació Cultural Alcoià-Comtat	2. Associació de Mares i Pares de l'IES Cotes Baixes
3. Associació Salvem l'Aqüífer del Molinar	4. Associació de Veïns de Batoi
5. Associació de Veïns del Centre	6. Associació de Veïns de l’Eixample /Benissaidó
7. Associació de Veïns de la Font Roja	8. Associació de Veïns de la Mistera
9. Associació de Veïns El Partidor	10. Associació de Veïns del Viaducte
11. Associació de Veïns de la Zona Nord	12. Ateneu Cultural El Panical
13. Bloc Nacionalista Valencià	14. Casal Centre Ovidi Montllor
15. Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics	16. Club d’Amics de la Unesco
17. La Carrasca–Ecologistes en Acció	18. Col·lectiu 8 de Març d’Alcoi
19. Comissions Obreres	20. Comunitat de Propietaris de la Font Dolça
21. Confederació General de Treballadors	22. Consell Escolar del Col·legi Miguel Hernández
23. Consell Escolar de l'IES Pare Vitòria	24. Coordinadora de l'Alcoià-Comtat pel Valencià
25. Esquerra Unida del País Valencià	26. Federació d’Associacions de Veïns d’Alcoi
27. Nova Esquerra	28. Partit Socialista del País Valencià
29. STE-Intersindical Valenciana	30. Unió General de Treballadors

[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Confed. estatal d'Ecologistes en Acció]

Quina ciutat volem?

L'urbanisme i la seua regulació legal

Xarrada-col.loqui a càrrec de Juan Manuel Dávila, Doctor en Geografia i especialista en Urbanisme i Vicent París, advocat urbanista

Divendres, 31 de gener de 2003 a les 20.15 h al Club d'Amics de la Unesco (l'Alameda, 15) Organitzen: associacions signants del manifest per un nou PGOU

[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Confed. estatal d'Ecologistes en Acció]