Així, en aquest moment, sembla que hem entrat altra volta en
un nou procés de ralentització i indefinició pel que
fa a la protecció de Mariola, amb tot el que comporta de greu incompliment
de dates per part de la Conselleria de Medi Ambient i d'agreujament del
procés de degradació.
I ens sembla molt greu tot el que diem i que qualsevol pot comprovar
passejant per la serra, perquè quan fem el contrast entre determinades
declaracions públiques i les actuacions posteriors o les desídies
que observem a continuació, notem un grau d'hipocresia o d'intent
d'amagar ocults interesssos, certament preocupant pel que fa a la conservació
del nostre patrimoni natural i cultural a la serra.
Sembla que el que preocupa a alguns és la possibilitat que l'administració
faça complir estrictament la legislació vigent en el moment
de la declaració de la serra de Mariola com a espai natural protegit;
però hem de tenir en compte que en la situació actual ja
existeix un nivell important de legislació sectorial que afecta
els recursos naturals de la serra i que no es compleix, tal com posem de
manifest en les nostres reiterades denúncies.
Ignorem si aquest nou endarreriment està determinat per les
pressions de tipus urbanístic amb interessos concrets en la serra,
i fonamentalment dels termes d'Alcoi i Bocairent. Però el nivell
de tensió i nerviosisme, absolutament desconegut a Alcoi, que es
va viure en una de les reunions esmentades i de la qual van ser testimonis,
tant la directora general de la Conselleria, com representats polítics
molt qualificats d'Alcoi, Cocentaina i Muro, així com públic
en general, ens fa malpensar.
En tot cas, hem de recordar als ajuntaments corresponents que existeix
una legislació sectorial de caràcter urbanístic i
uns plans generals d'ordenació urbana que afecten als terrenys rústics
de la serra de Mariola i que cal fer complir, independentment de la declaració
del territori com a espai natural protegit.
Vincular, com està insinuant-se últimament en determinades
declaracions de responsables polítics de l'Ajuntament d'Alcoi, les
irregularitats urbanístiques i la seua possible solució,
a la declaració del Parc Natural, ens sembla un mal camí
i un mal exemple. Per això, hem de tornar a reiterar que les irregularitats
urbanístiques existents en la serra de Mariola, ho són d'acord
amb la legislació urbanística vigent en cada municipi. Per
tant, cal exigir de qui corresponga el seu estricte compliment. Així
de clar.
Per cert, pel que fa al cas concret del terme municipal d'Alcoi, ens
agradaria que algú ens constestara a les següents preguntes:
¿Quants expedients per infracció urbanística té
oberts l'Ajuntament, d'acord amb la seua pròpia normativa urbanística,
en sòl no urbanitzable especial de protecció forestal i paisatgística,
tan sols en l'àrea definida pel PORN de Mariola? ¿Són
conscients els responsables municipals de la situació de greu risc
que està creant-se amb la política inicial d'amagar el cap
baix de l'ala i fer com qui no veu res, per a després procedir a
establir una política de fets consumats, prèvia a la legalització
de tots els abusos urbanístics?
Mentrestant, i encara que un any més s'acosta l'hivern, ja sabem
que Mariola serà Parc Natural abans de l'estiu (ho ha dit el sr.
Modrego, conseller de Medi Ambient, i també la seua directora general,
Amparo Monrós); el que no concreten encara, ni ells ni els seus
il.lustres antecessors en els càrrecs, és de quin any, i
si eixe any encara quedarà Mariola per a protegir.