 |
|
|
|
|
|
La serra de Mariola és una alineació muntanyosa d'unes 16.000 hectàrees, situada en el migjorn valencià, a cavall entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida. Són nombrosos els valors geològics i biològics de Mariola. D'especial importància són la riquesa i qualitat dels seus aqüífers -recordem que Mariola és la capçalera dels rius Alcoi, Clariano i Vinalopó- i la seua població vegetal. Aquesta, amb prop de mil dues-centes espècies diferents, és la que ha donat major fama a Mariola, principalment pel que fa a les plantes aromàtiques i medicinals. D'altra banda, la diversitat faunística és també un dels seus valors fonamentals, a pesar de la destrucció i fragmentació d'hàbitats que pateix. No podem oblidar el que la serra de Mariola representa per a excursionistes i amants de la natura de les localitats veïnes: un paradís natural incomparable i únic on conflueixen un altíssim interés des del punt de vista biològic i també des del punt de vista cultural. Aquest últim es reflecteix en els nombrosos jaciments arqueològics, els masos, les ermites, els castells o les caves, que encara podem admirar a la serra i que constitueixen un valuosíssim patrimoni cultural, històric i humà de difícil comparació en tot el territori valencià. |
|
Però la serra de Mariola pateix des de fa uns anys un procés de desfeta paisatgística i ecològica que ha arribat a uns nivells més que preocupants. Així, les pedreres -sobretot als termes d'Alcoi i Cocentaina-, les transformacions agràries en el cor de la serra i la proliferació de casetes i urbanitzacions, amb les seues infraestructures annexes, provoquen, junt amb una gestió forestal inadequada, una greu alteració del medi natural. La fauna s'ha vist alterada també per la destrucció dels seus hàbitats, per la recent moda dels tancats cinegètics, per la proliferació de verí en la serra i per l'atac directe d'alguns caçadors. També les activitats recreatives o esportives, mal regulades, mal enteses o abusives, poden conduir a situacions de degradació del medi: soroll, contaminació, abandonament de residus, erosió, vandalisme cap al seu patrimoni arquitectònic, pèrdua de diversitat vegetal, etc. Per acabar, hem de dir que en els darrers vint anys Mariola ha perdut més del 80% de la seua superfície arbrada com a conseqüència d'incendis forestals -en la seua majoria provocats-, que han produït un greu procés d'erosió en la serra. |
|
Tots els catàlegs de zones naturals valencianes mereixedores d'especials mesures de protecció que s'han elaborat, almenys des de 1917, inclouen -en la seua totalitat o parcialment- la serra de Mariola. També han sigut moltes, i des de fa ja molts anys, les activitats realitzades per entitats diverses a fi de centrar l'atenció en el procés de degradació de Mariola. Aplecs excursionistes, jornades, propostes parlamentàries, notes de premsa, denúncies, manifestos, etc., han insistit reiteradament en la necessitat de dotar a Mariola, en el seu conjunt, d'un instrument legal que ordene l'aprofitament dels seus recursos i establisca les mesures de protecció i restricció necessàries. Una de les principals reivindicacions de La Carrasca pel que fa a Mariola ha sigut, per tant, l'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d'aquest espai natural. Per aquest motiu, sovint hem denunciat el fort endarreriment que ha patit la presentació i pateix l'aprovació d'aquest document, la qual cosa repercuteix molt negativament en la conservació de Mariola. El 30 de maig de 1995 es va publicar al DOGV una ordre de la Conselleria de Medi Ambient per la qual s'acordava iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del PORN de Mariola. Però van haver de passar quasi tres anys fins que, finalment, el 30 de març de 1998 es publicara al DOGV l'anunci de l'inici del període d'exposició pública. Durant un mes, que va coincidir amb el passat abril, es van presentar un total de 39 al.legacions al document: set al.legacions corresponien a cadascun dels set ajuntaments afectats, mentre que les trenta-dos restants havien estat presentades per particulars i diverses associacions. |
|
La Carrasca, junt a altres grups ecologistes de la Coordinadora per la Defensa de Mariola, vam presentar en temps i forma les nostres al.legacions al PORN de Mariola, de les quals us en fem un resum (qui tinga interés a conéixer el document complet, pot consultar-lo a la nostra seu). Bàsicament pensem que és un document poc treballat, que no s'adapta a la realitat física i biològica de Mariola, ni a la realitat sociològica i econòmica dels pobles dels seus voltants. De fet, pareix calcat literalment del PORN de la serra d'Espadà, a Castelló, aprovat pel setembre de 1997, tot i que aquest és un espai amb característiques ben diferents de les de Mariola. La proposta de zonificació que presenta per al futur parc natural és molt dolenta, poc adaptada a la realitat i homogènia. El document no proposa cap directriu per a posar fi a les nombroses activitats il.legals i de dubtosa legalitat ja existents, i que hem denunciat repetidament al llarg de molts anys; de fet, és una constant en tot el document el fet d'anar posposant l'establiment de mesures de protecció i gestió concretes fins a la realització de plans sectorials posteriors. Són nombroses també les excepcions, no suficientment justificades, en l'articulat que es presenta, amb la qual cosa aquest queda reduït en bona part a un conjunt de bones intencions. El PORN presentat no fa cap referència a la connexió d'aquest espai natural amb els veïns (Font Roja, serra de Beneixama, etc.). Presenta també greus mancances pel que fa a la protecció i restricció d'usos en aspectes com ara l'urbanisme, les activitats residencials, les pedreres, les activitats cinegètiques, la ramaderia, l'extracció d'aigües, els aprofitaments forestals, les activitats turisticorecreatives, etc., que no anem a detallar en aquesta breu ressenya, però que us animem a conéixer en el document complet. En resum, es tracta d'un document poc definit, confús, amb importants errors de plantejament, amb un desequilibri alarmant, sense mesures clares de protecció i amb un perill molt evident: que la seua aplicació puga consolidar i legalitzar nombroses situacions de manifesta il.legalitat, que perjudicarien de forma irreversible la conservació dels valors naturals de Mariola. Per tant, no és, ni de bon tros, el PORN que esperàvem després de tants anys de reivindicacions i elaboracions d'estudis i informes sobre la serra de Mariola. És per això que esperem que es tinguen en compte totes les al.legacions que hem presentat, per tal de no caure en una política descafeïnada de declaracions de parcs naturals que suposen una falsa ordenació i protecció del territori. |
|
Aquests dos últims anys hem participat en diverses activitats reivindicatives relacionades amb la serra de Mariola; cal remarcar que totes aquestes activitats han tingut una important repercussió als mitjans de comunicació. Al començament de 1997 presentàrem a les administracions corresponents una desena d'escrits (denúncies, al.legacions i peticions d'informació) sobre diferents aspectes de la gestió del patrimoni natural de Mariola. Aquests escrits feien referència a l'endarreriment en l'elaboració del PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals) de Mariola, a l'inexistència d'un pla de prevenció i extinció d'incendis forestals, a l'existència de tancats cinegètics il.legals, a la presència de ramats en zones forestals recentment cremades, a la construcció de nous habitatges en la serra, a transformacions agràries il.legals, al projecte de construcció d'un instal.lació turística en el mas de Prats, al projecte d'obertura d'una nova pedrera a Cocentaina, a tales forestals amb abandonament de restes i a l'obertura de noves pistes forestals. De resultes d'aquests escrits s'ha aconseguit, de moment, la paralització -per part de la Diputació d'Alacant- del projecte del mas de Prats i la declaració d'impacte ambiental negativa del projecte de la nova pedrera. A més també s'ha exposat ja el PORN, del qual ja us hem parlat abans. D'altra banda, els dies 30-31 de maig i 1 de juny vam acudir a la serra de Mariola, junt a altres grups excursionistes i ecologistes, per participar en el "V Aplec Excursionista", organitzat per l'Institut Valencià d'Excursionisme i Natura del Centre Excursionista de València. Es va preparar un programa d'excursions, visites culturals i actes reivindicatius ben complet, amb el doble objectiu de conéixer millor els valors culturals i naturals de la serra i, també, de manifestar el compromís d'excursionistes i ecologistes en defensa dels paisatges de Mariola i del seu desenvolupament ordenat i coherent com a espai natural protegit. D'aquest aplec ens interessa destacar la taula redona sobre la protecció de Mariola, en la qual es va exposar la situació del procés de declaració de Mariola com a parc natural, així com les darreres denúncies presentades pel que fa a algunes agressions detectades. Destaquem també la concentració excursionista del diumenge 1 de juny, junt a la Cava Gran d'Agres; durant aquest acte es va llegir una declaració per tal d'exigir a l'administració les actuacions pertinents per tal de garantir la conservació de Mariola i el seu ús sostenible. Aquest manifest va ser firmat per nombroses entitats, associacions i grups comarcals de tipus excursionista, ecologista i cultural. El 5 d'octubre se celebrà el Dia Internacional de la Muntanya Neta en el cim del Montcabrer (1.390 metres), en la serra de Mariola. Aquest acte, proposat pel Comité de Protecció de la Muntanya de la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme, es va realitzar amb el suport directe de l'Ajuntament de Cocentaina, de diferents grups ecologistes i excursionistes de Cocentaina, Muro, València i Alcoi, i de molts excursionistes que es van afegir el mateix dia. En aquesta ocasió es decidí desmuntar la caseta en ruïnes i abandonada que hi havia en el mateix cim del Montcabrer, alterant el paisatge natural d'aquest cim tan característic per a l'excursionisme valencià. Així, amb la participació i l'esforç de més de tres-cents excursionistes, vam tombar la caseta i vam traslladar a les nostres esquenes més de dos mil quilos d'enderrocs fins a les proximitats del refugi del Centre Excursionista d'Alcoi, per a traslladar-los definitivament a un abocador. Amb aquesta acció s'ha pretés cridar l'atenció de l'opinió pública i de les administracions implicades pel que fa al greu procés d'antropització que estan patint d'un temps ençà els cims o punts rellevants de les nostres muntanyes amb la instal.lació de tot tipus d'infraestructures. Per tal de reforçar encara més les nostres actuacions en defensa de Mariola, en novembre presentàrem la campanya "Mariola, Parc Natural ara!". Durant el mes d'abril vam estudiar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de Mariola, que estava en exposició pública, i vam preparar les al.legacions corresponents. Per últim, els dies 6 i 7 de juny d'enguany, membres del nostre grup -amb l'ajuda d'altres excursionistes- tornàrem al cim del Montcabrer per tal de desmuntar la base de caseta i completar així la tasca feta el Dia de la Muntanya Neta. En aquesta ocasió el treball va ser molt menys dur, ja que vam comptar amb l'ajuda d'un helicòpter cedit per la Diputació d'Alacant, que va traslladar les runes -uns 2.500 kg- a un abocador d'enderrocs en el terme d'Agres. |
|
La campanya Mariola, Parc Natural ara!, presentada en novembre de 1997 amb un important ressò, tenia com a objectiu l'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Mariola per part de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i la posterior declaració d'aquesta serra com a espai natural protegit, amb la figura de Parc Natural.
|
