Diversos convenis internacionals per a la protecció del medi ambient han assenyalat la necessitat d'eliminar els abocaments de substàncies organoclorades. Destaquem el Conveni de Barcelona per a la Protecció del Mar Mediterrani i les Convencions d'Oslo i de París (Parcom) per a la protecció del Nord-est Atlàntic, per haver estat subscrites pel govern espanyol.

El PVC és l'abreviatura amb què es coneix el plàstic policlorur de vinil. Com el seu nom indica, es tracta d'una combinació entre el vinil, que és un producte orgànic, i el clor. L'ús del clor amb altres substàncies implica inevitablement la formació i emissió a l'entorn de substàncies organoclorades durant el procés de producció del PVC.

Els productes organoclorats són una família de substàncies que es caracteritzen per la seua persistència (dificultat per degradar-se en els diferents medis), la seua capacitat d'acumular-se en els sers vius i per la seua toxicitat, provocant greus danys al medi ambient i a la salut humana. Sabem que tot i l'actual prohibició o reducció d'altres productes organoclorats (DDT, CFCs, PCBs, etc.), les conseqüències continuaran perjudicant el medi ambient i la salut humana durant molts anys.

El cicle de vida del PVC està lligat a la formació i emissió a l'entorn de substàncies organoclorades. Això converteix el PVC en un element incompatible amb una societat que ha descobert la necessitat de preservar els valors ambientals més elementals, com l'aire, l'aigua o el sòl fèrtil.

Els materials de PVC són especialment perillosos en cas d'incendi, ja que amb la seua combustió es desprén àcid clorhídric, fins i tot abans d'aparéixer les flames. Aquest és un gas tòxic que causa greus lesions, especialment a les vies respiratòries, així com danys materials diversos, ja que es tracta d'un gas corrosiu. Amb aquest àcid s'emeten, a més, les substàncies organoclorades citades anteriorment, entre elles les dioxines, i metalls pesants, com el cadmi, també molt tòxics. L'incendi a l'aeroport de Dusseldorf (Alemanya), el 22 d'abril de 1996, ens mostra els riscs ambientals i econòmics d'utilitzar el PVC. La contaminació amb dioxines procedents de la combustió del PVC va obligar al tancament de diverses terminals i a fer-hi una neteja química, el cost de la qual es va estimar en 350 milions de marcs (uns 2.800 milions de pessetes).

Els productes de consum de PVC també tenen una barreja d'additius, com ara plastificants, estabilitzants, piroretardants, etc., que poden representar fins un 60% de la composició d'un objecte de PVC. Entre aquests additius es troben substàncies tòxiques com metalls pesants (cadmi, plom, etc.), biocides o ftalats. Alguns additius, com els ftalats, escapen dels productes de PVC contaminant l'entorn o, en el cas d'envasos alimentaris, els aliments que contenen. El ftalats són disruptors hormonals, que poden tenir greus conseqüències per a la salut i el medi ambient.

Quant als residus -cal dir que el PVC no és biodegradable-, la seua incineració genera dioxines i altres productes organoclorats i allibera els additius tòxics que conté. El reciclatge del PVC és inviable econòmicament i des del punt de vista tècnic complicat, atesa la gran varietat de substàncies que composen els diferents tipus de productes. El PVC contribueix a incrementar la problemàtica municipal dels residus sòlids urbans.

En la nostra societat actual, el PVC es troba present en nombrosos objectes, molts dels quals tenen alternatives a partir d'altres materials més respectuosos amb el medi ambient. Fa alguns anys que es va iniciar el foment d'aquestes alternatives en alguns països europeus. Per exemple, més de 200 ciutats alemanyes han restringit ja l'ús del PVC en les obres públiques i han introduït mesures per desincentivar el seu ús en la construcció privada. La indústria sueca va suprimir voluntàriament el PVC de tots els envasos de begudes i aliments l'any 1990. Les restriccions al PVC també són creixents en altres municipis d'Àustria, Noruega, Suïssa, Dinamarca, Luxemburg i Bèlgica. El parlament de Suècia i el Senat de l'Estat espanyol s'han pronunciat en aquest sentit, aprovant mocions que pretenen avançar cap a l'abandonament de l'ús del PVC.

La creixent sensibilització pel que fa als problemes creats per aquest material ha comportat la decisió de construir la Ciutat Olímpica de Sidney minimitzant l'ús del PVC; també la candidatura de Sevilla com a ciutat olímpica per a l'any 2.004 contempla com a criteris mediambientals l'eliminació de l'ús del PVC en els instal.lacions olímpiques.

Altres productes s'han trobat anteriorment en una situació com la que es descriu ara per al PVC, i la mateixa indústria ha iniciat la necessària reconversió. Podem esmentar, com a exemples, determinats pesticides com el DDT, anteriorment utilitzats i hui prohibits, o l'ús de clor en el blanquejament de paper, que està substituint-se per altres tecnologies lliures de clor arran de la demanda dels consumidors.

Entenem que és un deure de les institucions públiques promoure tecnologies i productes no nocius per al medi ambient i la salut humana.

És per això que

Que s'incloga en l'ordre del dia del pròxim ple de l'Ajuntament d'Alcoi la següent proposta d'acord:

Primer.- Declarar la ciutat d'Alcoi municipi lliure de PVC, com una forma d'expressar la voluntat de la nostra ciutat d'eliminar l'ús del PVC, de conscienciar la nostra ciutadania de la necessitat d'evitar el PVC i com a mesura per incentivar tots els sectors econòmics que fan servir aquest material perquè reconvertisquen paulatinament la seua activitat, usant altres tipus de materials menys problemàtics amb el medi ambient.

Segon.- Que en el termini màxim de 6 mesos la Gerència de Medi Ambient, amb la col.laboració de les regidories afectades, presente un estudi d'avaluació de les activitats, obres o serveis amb participació municipal en què es faça servir PVC, així com un pla per a la seua eliminació que incloga les mesures normatives, educatives o d'altra índole que siguen necessàries per a executar-lo en el termini més curt possible.

Tercer.- Que a partir d'aquest moment, en totes les activitats (reunions, conferències, festes, etc.) i contractacions de serveis que es facen amb participació municipal s'evite l'ús d'envasos i embolcalls de PVC.

Quart.- Que a partir d'un termini màxim de 6 mesos es prohibisca:

-  Comprar nou mobiliari, material d'oficina o altres objectes que continguen PVC.

- Instal.lar els següents productes de construcció de PVC: conduccions, desguassos, revestiments exteriors i interiors, tancaments (portes, finestres, persianes, etc.), instal.lacions elèctriques (cables, accessoris, etc.), etc

Quint.- Que a partir d'ara en totes les contractacions d'obres o serveis que es facen amb participació municipal, s'incloga una clàusula obligatòria que atorgue preferència a les propostes que no incloguen l'ús de PVC.

Alcoi, 4 de juliol de 1997