| 1.
La mort d'animals |
Anualment la indústria pelletera
causa la mort en el món a més de 140 milions d'animals silvestres.
40 milions d'aquests animals són criats i matats en granges i els
20 milions restants són caçats de la naturalesa, utilitzant
generalment trampes no selectives que produeixen la mort d'altres 60 milions
d'animals no útils per a la pelleteria. Cada peça elaborada
amb pell d'animals silvestres amaga la mort innecessària de molts
animals i les persones que les compren o les utilitzen n'han d'assumir
la seua responsabilitat.
|
| 2.
L'extinció d'espècies |
La captura i la mort d'animals salvatges
amb finalitats pelleteres ha dut durant els darrers segles a l'extinció
de diverses espècies, com per exemple, al visó del mar i
a la rabosa de les Malvines, mentre que a moltes altres les ha posades
a la vora de l'extinció. Algunes d'aquestes espècies són:
el castor, l'ocelot, la pantera nebulosa, la llúdria marina, el
tigre, el jaguar, el koala o la xinxilla salvatge. Hui dia encara es maten
animals silvestres en llibertat pertanyents a espècies que es troben
molt amenaçades.
A l'Estat espanyol, la caça
d'animals per la seua pell va comportar l'extinció de la fagina
d'Eivissa. La llúdria ha estat perseguida per la seua pell fins
la dècada dels seixanta, en què va començar a escassejar
tant que deixà de ser rendible. Altre exemple és el linx
ibèric. En 1937 encara es comercialitzaven anualment en el mercat
nacional unes 500 pells de linx. La població actual d'aquesta espècie
no arriba als 800 exemplars i es troba a punt d'extingir-se. La utilització
de pells d'animals silvestres ha estat i segueix sent una de les principals
causes d'extinció d'espècies.
|
| 3.
El patiment innecessari |
La pelleteria no és només
sinòmi de mort, també ho és de patiment. Els mètodes
emprats per a matar els animals són esgarrifosos. En el cas d'animals
en llibertat la seua mort té lloc especialment en trampes, com ara
ceps. Aquestos mètodes no causen la mort de l'animal de forma ràpida,
sinó que allarguen el patiment. La mort acaba produint-se després
d'una llarga agonia.
En el cas de les granges, la crueltat
s'inicia des del moment en què s'obliga els animals a viure en reduïdes
caixes junt amb centenars de congèneres, amb grans nivells d'stress
psicològic. Les granges no tenen en compte les seues necessitats
psicològiques i etològiques, causant en els animals estereotips,
moviments anormals, apaties i automutilació, la qual cosa incompleix
la Convenció Europea per a la Protecció dels Animals de Granja.
Els mètodes utilitzats per a matar aquests animals són diversos:
el gasejat amb monòxid o diòxid de carboni, la dislocació
del coll, la injecció de pentabarbital sòdic, l'electrocució,
el dessagnament, etc.
L'autèntica bellesa no es
pot aconseguir mitjançant el patiment, i la crueltat mai no pot
ser elegant.
|
| 4.
La manipulació genètica |
La manipulació genètica
és una constant en les granges. Es realitza una cria "selectiva"
basant-se en característiques com ara la qualitat i el color de
la pell, o l'èxit reproductor. Per això els visons de granja
són més grans i tenen índexs majors de reproducció
que els exemplars lliures de la seua pròpia espècie.
El resultat és un animal
que poc o res té ja a veure amb les seues característiques
naturals, amb la qual cosa quan es produeix la fuga d'animals de granja,
aquestos poden produir alteracions genètiques en les poblacions
silvestres.
|
| 5.
L'intent de domesticació |
La cria en granges d'animals silvestres,
com ara els visons o les raboses, es du a terme com si aquests foren animals
domèstics. Els animals domèstics ho són a causa d'un
procés de domesticació que va durar milers d'anys. Per exemple,
duem uns 12.000 anys convivint amb els gossos, 7.000 amb els porcs i 4.000
amb les gallines. Com que les granges europees de visó més
antigues daten de 1920, aquests animals han estat en captivitat poc més
de 75 anys i no se'ls pot considerar en cap cas animals domèstics.
Són animals silvestres tancats en gàbies.
A més, la domesticació
de qualsevol animal comporta la desaparició de la forma de vida
i comportament d'una espècie. Aquest procés fa que perda
la seua capacitat de sobreviure pels seus propis mitjans, passant a dependre
dels humans. La domesticació d'espècies silvestres comporta
la seua "extinció", i això només per a utilitzar les
seues pells.
|
| 6.
La introducció d'espècies exòtiques |
En moltes parts del món els
animals escapats de granges pelleteres alteren l'equilibri ecològic.
Més de 30 milions de visons són criats cada any en les granges;
per això el visó americà és una de les espècies
procedent de les granges que més casos de fugues ha protagonitzat.
El visó americà va arribar a l'Estat espanyol l'any 1958
i se'l va instal.lar inicialment en granges del centre peninsular i Galícia.
Les fugues de visons de les esmentades granges s'han repetit d'aleshores
ençà, de manera que hui dia hi ha poblacions en llibertat
de visó americà en, almenys, Galícia, Castella-Lleó,
Castella-La Manxa, Madrid, Navarra, Aragó i Catalunya.
El visó america representa
una amenaça per al visó europeu, ja que l'americà
és més gran i competeix directament amb l'europeu tant per
l'aliment com per l'espai. Per això el Consell d'Europa ha recomanat
la prohibició de les granges de visó americà en zones
que compten amb poblacions de visó europeu. Aquestes introduccions
comporten també greus perills davant la possibilitat que introdueixquen
malalties o paràsits procedents de les granges i no existents en
el medi natural. Les conseqüències catastròfiques que
té per a l'equilibri ecològic la introducció d'espècies
no autòctones ha és prou justificació per a prohibir
les granges pelleteres.
|
| 7.
El malbaratament de recursos |
La mort anual de 140 milions d'animals
silvestres per a la confecció de productes de luxe i innecessaris
és un evident malbaratament del nostre recurs faunístic.
Però, a més, l'existència de les granges pelleteres
és també un balafiament energètic i d'aliments. Es
necessiten 3,3 tones d'aliment (farina de peix, proteïnes vegetals,
cereals, etc.) per a confeccionar un abric de visó i 1 tona per
a un abric de rabosa. Si aquestes quantitats es multipliquen pels 30 milions
de visons que cada any produeixen les granges, resulta que anualment s'hi
empren 1.650.000 tones d'aliment. Es comprén perquè els bancs
d'arengs dels països del Nord s'estan esgotant, ja que la mitat dels
arengs que es capturen en aquestos països es destinen a les granges
pelleteres. Els nostres escassos recursos naturals no han de ser malgastats
en cap cas, però menys encara per a satisfer la vanitat d'algunes
persones.
|
| 8.
La producció de residus |
La cria d'animals en granges genera
quantitats ingents de residus orgànics dels jaços d'estabulació,
dels aliments i dels cadàvers escorxats, que afavoreixen la proliferació
de rates i microorganismes patògens, i l'eutrofització de
les aigües. A més, en els processos d'adobament de les pells
s'empren metalls pesants, que s'aboquen en les aigües industrials,
enverinant els ecosistemes aquàtics.
|
| 9.
El luxe innecessari |
Amb el clima de l'Estat espanyol
no cal utilitzar abrics de pells, especialment si comparem les nostres
temperatures amb les dels principals països productors d'aquestes
pells (països escandinaus, Unió Soviètica o Canadà).
Si en aquests països ja és discutible que s'utilitzen pells,
en el nostre país això és injustificable.
En realitat, el fred és una
excusa per a l'utilització d'aquestes peces de roba. Els abrics,
jaquetes, estoles i altres peces de pells han estat sempre una demostració
de posició social i econòmica, producte d'una moda basada
en l'ostentació. Després d'una davallada en la venda de pells,
s'està intentant imposar les pells com una moda consumista més,
amb tot tipus d'ofertes i pagaments a terminis. Els humans vam vestir amb
pells en l'antiguitat, però ja no som cavernícoles.
|
| 10.
Hi ha alternatives |
Les raons exposades justifiquen
de sobres la no compra ni utilització de productes elaborats amb
pells, però és que a més hi ha suficients materials
alternatius, tant per a lluitar contra el fred com per a embellir el cos.
El cuir mateix, quan procedeix de la ramaderia extensiva, és un
material que pot ser aprofitat.
Per suposat advoquem per les fibres
naturals com ara la llana, la seda, el cotó o el lli, però
en el mercat hi ha suficients tipus de peces d'abric com per a desterrar
totalment l'ús de pells d'animals silvestres. |
