![]() |
Quin
és
el problema? |
Si no ho impedim, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer canalitzarà un tram del riu Riquer a Alcoi
Concretament, des del pont de Maria Cristina (Cervantes) fins a més avall del pont de Sant Jordi, poc abans de confluir amb el riu Molinar per a formar el Serpis.
El projecte, pressupostat amb més de 3.000 milions de pessetes, consisteix en l'excavació del llit natural del riu, que es substituiria per un llit de formigó.
Aquest projecte comportaria també la modificació del traçat actual —suprimint meandres i rectificant corbes—, i l'alteració del pendent natural del riu, amb la finalitat d'augmentar la velocitat de l'aigua. L'obra inclouria també la construcció de diversos murs de contenció (de formigó, de gabions, etc.), així com la construcció de vials, obres de sanejament i drenatge...
El projecte inicial pretenia també entubar dos trams del riu, però recentment, davant de l'oposició generada, s'ha suprimit eixa actuació (allò que en un principi afirmaven que era imprescindible, ara ha resultat ser totalment superflu). És evident la falta de rigor d'un projecte que, en bona part, més que respondre a la necessitat de resoldre problemes reals, obeïx als interessos de les empreses constructores.
Es tracta d'un projecte que, a pesar de la seua envergadura i del seu cost, no respon a una necessitat real
Segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la justificació d'aquesta obra es basa:
- en el tram afectat pel projecte no està acreditat en l'actualitat cap risc per a les vides humanes en cas de riuada; a més, el "Pla especial davant el risc d'inundacions a la Comunitat Valenciana" (1999) no inclou Alcoi dins dels municipis amb risc d'inundacions;
- la creació d'infraestructures urbanes en la proximitat del riu incrementaria les situacions de perill per a les vides humanes i el risc de danys materials.
- En la millora urbanística i estètica de la zona.
Aquest projecte, a més, comporta molts altres problemes:
Exigim l'aplicació d'alternatives sostenibles i menys impactants per a millorar l'estat del riu
Enfront d'una concepció obsoleta basada en el formigó, cada volta són més els països que han apostat per la restauració de rius i riberes amb tècniques d'enginyeria mediambiental que:
actuen a favor dels processos fluvials, deixant que el riu faça part del treball, respectant els seus valors mediambientals;
resulten més econòmiques i eficaces, i són autosostenibles en el temps (després del manteniment dels primers anys, les funcions ecològiques es mantenen sense contínua intervenció humana);
utilitzen bàsicament materials naturals: vegetació de ribera, estructures construïdes amb troncs, branques, pedres soltes de diferents grandàries...
limiten les actuacions amb materials menys naturals només als punts imprescindibles.
Un projecte de restauració per al riu Riquer hauria d'incloure
la neteja dels residus dels màrgens del riu, la continuació
de la millora de la qualitat de les aigües i la conservació
i potenciació del seu ric patrimoni arqueològic industrial.
|
A menys que el consum d'una quantitat determinada de formigó siga innegociable, no hi ha cap raó que justifique el manteniment d'una de les parts més negatives del projecte: la construció del llit de formigó |