1. El 23 de juliol de 2002 s'ha
publicat en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant
l’anunci de l'Ajuntament de Muro de l'Alcoi pel qual se sotmeten a exposició
pública els plecs de clàusules administratives particulars
i condicions tècniques que han de regir l'adjudicació, mitjançant
concurs i per procediment obert, del contracte de concessió d'obra
pública que consisteix en la redacció del projecte tècnic
i l'execució de l'obra de construcció i posterior explotació,
restauració, segellament i cloenda d'un abocador de residus inerts
en els terrenys denominats Pedrera (sic) de Tatam.
2. Una volta examinats els esmentats
plecs de condicions i trobant-me dins del termini legal establit, sol·licite
que tinguen per presentades les següents:
A L · L E G A C I O N S :
1. En el punt 2 ("Justificació
dels treballs") del plec de condicions tècniques s'afirma que s'han
adquirit uns terrenys de l'antiga "Cantera de Tatam" (sic) a fi d'ubicar-hi
un abocador d'inerts, el qual es defineix com un "espai degudament condicionat
per a depositar residus inerts i enderrocs".
És totalment incorrecte
identificar els enderrocs (residus de construcció i demolició)
amb els residus inerts.
Segons reconeix expressament
el Pla Nacional de Residus de Construcció i Demolició 2001-2006
(PNRCD), aprovat pel Consell de Ministres l'1 de juny de 2001, els residus
de construció i demolició (RCD) contenen una proporció
de residus "perillosos i de no inerts com, per exemple, l'amiant, fibres
minerals, els disolvents i alguns additius del formigó, determinades
pintures, resines i plàstics"; aquest document també admet
que entre els enderrocs de demolició poden aparéixer altres
residus perillosos com ara els CFC dels conductes de refrigeració,
PCB de transformadors, compostos halogenats per a la protecció del
foc i lluminàries de mercuri, sodi o níquel-cadmi. A més,
hi ha altres grups de residus que no són tòxics per ells
mateixos però que poden patir reaccions en les quals es produïsquen
substàncies tòxiques (fustes tractades, plàstics...).
D'altra banda, un estudi de composició
dels RCD dut a terme per la Comunitat Autònoma de Madrid calcula
que contenen un 7% de brossa.
Per tant, davant de la confusió
terminològica que trobem en el plec de condicions tècniques
i atés que els requisits establits per als abocadors de residus
inerts són inferiors als que contenen altres tipus de residus, considerem
que el plec de condicions hauria de determinar sense cap ambigüitat
que es tracta d'un projecte de construcció i gestió d'un
abocador de residus inerts, en el qual no s'hi pot depositar cap altre
tipus de residus (encara que siguen RCD).
2. Tenint en compte que, com
hem exposat en el punt anterior, entre els RCD apareixen proporcions considerables
de residus no inerts (fins i tot residus perillosos), caldria aclarir quin
és el mecanisme establit per a la selecció dels RCD, qui
es fa responsable d'aquesta selecció (els gestors de l'abocadors
d'inerts, les empreses constructores, l'Ajuntament de Muro, l'administració
autonòmica...?) i on s'ha de dur a terme aquest procés.
Ni en el plec de condicions tècniques,
ni en el de clàusules administratives hem trobat cap referència
que atribuïsca aquesta responsabilitat a l'empresa adjudicatària.
Considerem, per tant, que en
els plecs hauria de constar expressament si es tracta d'un treball que
hauria d'assumir l'empresa adjudicatària o si els usuaris de l'abocador
d'inerts estan obligats a deixar en l'abocador els seus RCD havent-ne separat
prèviament aquells materials que no puguen considerar-se inerts.
3. En el cas que es considere
que és l'empresa adjudicatària la responsable de la selecció
dels residus, entenem que aquesta activitat de selecció, que és
evidentment distinta de l'activitat d'abocador d'inerts, hauria de dur-se
a terme en una planta de triatge ubicada en altre emplaçament, ja
que l'àrea de la mina de Tatam no reuneix les condicions per a aquesta
finalitat i, a més, el més racional seria transportar allí
només els materials que pugueren depositar-se en l'abocador, minimitzant
així els impactes causats pel transport i el depòsit temporal
d'altres residus.
4. Si l'empresa adjudicatària
no té entre les seues atribucions la selecció dels RCD que
se li aporten, ens temem que finalment es depositen en l'abocador d'inerts
residus que de cap manera s'hi haurien d'abocar (incloent-hi residus perillosos).
En el Programa de Vigilància Ambiental del plec de condicions tècniques
no s'hi estableix per a la fase d'explotació l'obligatorietat d'aplicar
un control rigorós dels residus que es destinen a l'abocador; si
a d'això afegim la confusió ja comentada entre residus inerts
i RCD i la indefinició pel que fa al responsable de la selecció,
tot fa pensar que no es té massa interés a evitar que en
l'abocador d'inerts s'hi depositen residus de construcció no inerts.
A més, tal com s'estableix
en el punt 11 ("Relacions laborals") del plec de clàusules administratives,
"el servei estarà dotat del personal necessari perquè la
seua prestació s'efectue en les degudes condicions de seguretat
i eficàcia evitant a l'usuari qualsevol incomoditat, perill o demora"
(el subratllat és nostre). No resulta creïble que, a peu d'abocador,
el personal de l'empresa gestora obligue als transportistes que hi porten
residus a separar-ne una part i a tornar-la al punt d'origen, més
encara quan els ingressos de l'empresa (que han de cobrir les despeses
d'explotació, el cànon anual, les inversions en infraestructures,
la restauració paisatgística i el benefici industrial) depenen
exclusivament de les tarifes que paguen els usuaris de l'abocador.
La possibilitat de fiscalitzar
la gestió del servei (punt 15.1.b del plec de clàusules administratives)
per part de l'Ajuntament de Muro no deixa de ser una declaració
d'intencions, d'eficàcia més que limitada en aquest sentit.
5. Un dels objectius del PNRCD
és assolir el reciclatge o reutilització d'almenys el 40%
dels RCD en l'any 2006. És evident que la posada en marxa d'aquest
abocador d'inerts entra en total contradicció amb aquest desitjable
objectiu, que hauria d'assolir-se quan l'abocador tinga escassament dos
anys i mig de vida. Atenent a la composició dels RCD, per aconseguir-ne
el reciclatge de més del 40% s'haurien de reciclar necessàriament
els rejols, els materials ceràmics i el formigó (que sumen
el 66% del total dels RCD), procés per al qual caldria la instal·lació
d'una trituradora d'inerts, la qual faria totalment inútil l'abocador.
6. En el punt 4 ("Característiques
generals de l'abocador d'inerts") del plec de condicions tècniques
s'afirma que la distància des de l'encreuament de la carretera N-340
cap a la pedania de Turballos fins l'abocador és de 3 km. Si bé
això és cert, cal tenir en compte —fonamentalment per motius
de seguretat— que aquest accés discorre en part per una via rural
amb una amplària de 3 m, sobre un terreny abrupte i amb mala visibilitat.
La intensitat de trànsit
de vehicles pesats derivada de l'explotació de l'abocador d'inerts
requeriria l'adequació de la carretera, que hauria de passar a tenir
una amplària mínima de 6 m i una capa de rodadura d'almenys
18 cm de gruix en el tram ja asfaltat i de 15 cm de rodadora sobre una
subbase de 25 cm de gruix de saorra natural en els no asfaltats. Aquesta
adequació comportaria un important impacte ambiental, desproporcionat
per a la vida útil de l'abocador, que pensem que no s'ha tingut
en compte a l'hora de seleccionar la ubicació d'aquest abocador
d'inerts.
A més, cal considerar
que l'accés discorreria parcialment sobre una via pecuària,
la qual cosa suposaria fer-ne un ús no compatible amb la destinació
reservada a aquestes vies per la llei. D'acord amb l'article 1.3 de la
Llei 3/1995 de Vies Pecuàries, "...las vías pecuarias podrán
ser destinadas a otros usos compatibles y complementarios en términos
acordes con su naturaleza y sus fines, dando prioridad al tránsito
ganadero y otros usos rurales, e inspirándose en el desarrollo sostenible
y el respeto al medio ambiente, al paisaje y al patrimonio natural y cultural."
7. En el punt 6.4 del plec de
clàusules administratives s'hauria d'incloure l'obligació
de l'empresa adjudicatària de sotmetre al procediment d'estimació
d'impacte ambiental també l'ampliació i el condicionament
dels accessos a la mina de Tatam.
8. A pesar del que s'ha
afirmat en els mitjans de comunicació, en el plec de condicions
tècniques no es limita clarament la procedència dels residus.
Així, en el punt 4 ("Característiques generals de l'abocador
d'inerts") llegim: "...fins l'abocador des del nucli o nuclis de població
en què es generen els residus..."; en el punt 6 ("Continguts de
l'oferta") podem trobar: "També es valorarà la procedència
dels residus a abocar, que haurà de circumscriure's a residus generats
en la pròpia població de Muro i localitats pròximes...".
Pensem que el grau d'indefinició
és excessiu i que correspon a l'Ajuntament de Muro —i no a
la empresa— concretar amb precisió a quina àrea es
vol donar servei amb aquest abocador.
9. En l'apartat b) del punt 10
("Segurs") del plec de clàusules administratives, s'hauria d'incloure
una referència expressa a l'obligatorietat d'assegurar l'abocador
per possibles danys a tercers ocasionats per contaminació de les
aigües subterrànies i/o per altres possibles danys ambientals.
10. S'hauria d'incloure en el
plec de clàusules administratives una clàusula per obligar
l'empresa adjudicatària a depositar una fiança a fi de garantir
la restauració, segellat i clausura de l'abocador.
Per tot això
S O L · L I C I T E :