| TEXT
ÍNTEGRE DE LA SENTÈNCIA |
| >>> En format html (111 KB) |
| >>> En format rtf (86 KB) |
| DOCUMENTS SOBRE
L'EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA |
| >>> Acte del TSJ de 02-02-2009 (format pdf) |
| >>> Acte del TSJ de 15-12-2008 (format pdf) |
| COMUNICATS ANTERIORS |
| >>> El TSJ torna a donar la raó a La Carrasca- Ecologistes en Acció en el cas de La Rosaleda (10-02-2009) |
| >>> El TSJ rebutja totalment les propostes de remodelació de la Rosaleda presentades pel govern municipal (04-01-2009) |
| >>> El Tribunal Superior de Justícia tramita l'execució forçosa de la restauració de la zona verda de la Rosaleda a instàncies de La Carrasca-Ecologistes en Acció (20-10-2008) |
| >>> Els ecologistes contesten amb contundència les declaracions del PP sobre el cas Rosaleda (14-05-2007) |
| >>> El Tribunal Suprem dóna la raó als ecologistes en el cas del pàrquing de la Rosaleda (10-05-2007) |
| >>> El Tribunal Superior de Justícia obliga l'Ajuntament d'Alcoi a reposar la zona verda de la Rosaleda (07-10-2005) |
| >>> La Carrasca-Ecologistes en Acció denuncia que la Rosaleda ja no és una zona verda (19-05-2003) |
| >>> La Carrasca-Ecologistes en Acció edita un cartell "de cine" criticant la destrucció de la Rosaleda (09-02-2002) |
| >>> La Carrasca-Ecologistes en Acció penja una pancarta en el monument a Sant Jordi denunciant la destrucció de la Rosaleda (19-01-2002) |
| >>> La Carrasca demana a l'alcalde que aclarisca el seu parentiu amb l'arquitecte del pàrquing de "La Rosaleda" (06-08-2001) |
| >>> La Carrasca-Ecologistes en Acció s'adhereix a la convocatòria veïnal en defensa de "La Rosaleda" (10-07-2001) |
| ALTRES DOCUMENTS |
| >>> Pamflet repartit el dia de la inauguració de l'aparcament i fotografia de l'acció de protesta (30-07-2003) |
| >>> Escrit demanant a l'Ajuntament d'Alcoi que es declarara desert el concurs per a la concessió de l'obra del pàrquing per ser incompatible amb la zona verda |
| >>> Cartell de PARKING KONG |
COMUNICAT DE PREMSA
27/març/2009
El grup ecologista ha subratllat que, tot i que l’Ajuntament és el responsable directe de restablir la legalitat i de remodelar la plaça de la Rosaleda perquè recupere les condicions mínimes de qualitat que exigeix la normativa urbanística, això no significa que els costos de la reparació hagen d’eixir de les arques municipals. La llei exigeix que responguen pels danys i els perjuís ocasionats al poble d’Alcoi tant l’empresa concessionària, que va redactar un projecte manifestament il·legal, com els tècnics i les autoritats que el van aprovar a pesar d’aquesta il·legalitat evident.
La Llei de contractes és inequívoca quan estableix que els concessionaris de les obres públiques han de respondre, sense cap mena d’excepció, dels danys derivats dels defectes dels projectes que presenten. En el cas de la Rosaleda, el projecte de l’empresa no podia ser més defectuós: si ara cal remodelar l’obra és, justament, perquè s’han de corregir les greus infraccions dels preceptes urbanístics del projecte elaborat per la Unió Temporal d’Empreses “Enrique Ortiz e Hijos SA” i “AUPLASA”.
Per això, el grup ecologista ha expressat la seua indignació per les declaracions del regidor Rafael Sanus, que s’atreveix a dir que l’Ajuntament hauria de pagar a l’empresa una indemnització milionària, quan la seua obligació, segons la llei, és la contrària: reclamar-li els danys i perjuís ocasionats pel seu projecte il·legal. Per a La Carrasca, és una vergonya que aquest regidor oblide que representa als alcoians i no a l’empresa concessionària: “És inadmissible que defense públicament que se li ha de pagar una indemnització, amb els diners de tots; és com dir que se li ha de donar un premi per haver fet les coses tan malament”.
No obstant això, recorden que també són responsables els polítics i tècnics municipals que van avalar un projecte clarament il·legal, segons el Tribunal Superior de Justícia. Els ecologistes es pregunten: “¿com és possible que s’aprovara i adjudicara aquest projecte, la il·legalitat del qual era tan evident? ¿És concebible que això passara en un Ajuntament com el d’Alcoi, amb uns Departaments d’Urbanisme i d’Arquitectura amb tècnics especialitzats (advocats i arquitectes), amb assessors legals externs i, per a més inri, amb un alcalde —Miguel Peralta— advocat i a punt de convertir-se en conseller de Justícia? L’Ajuntament d’Alcoi, en interés de tots, ha de depurar les responsabilitats i exigir les indemnitzacions corresponents”.
Per últim, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció anuncia que es dirigirà al Tribunal Superior de Justícia per demanar-li que rebutge una volta més les pretensions de l’Ajuntament d’Alcoi d’incomplir la sentència.
COMUNICAT DE PREMSA
10/febrer/2009
Segons declara el Tribunal, per a executar la sentència que va declarar il·legal l'obra de l'aparcament és imprescindible que la zona verda recupere les condicions que li són pròpies. Això implica, segons l'acte judicial, que almenys "en un 50% de la superficie ha de concurrir una capa de tierra para ajardinamiento de 0,8 metros de espesor, cuyo nivel deberá quedar a la misma rasante que el terreno circundante."
El Tribunal diu que és la seua tercera advertència pel que fa aquesta qüestió i recorda que el projecte de reforma proposat per l'Ajuntament d'Alcoi no compleix la seua sentència, ni pel que fa a l'obligatòria capa de terra ni quant a la superfície arbrada mínima exigible.
La decisió del Tribunal confirma l'opinió dels ecologistes sobre la total falta de fonament del recurs presentat per l'Ajuntament d'Alcoi. La Carrasca-Ecologistes en Acció ja va anunciar fa un mes que el recurs municipal no tenia cap possibilitat de prosperar i, per això, va demanar a l'Ajuntament que deixara de perdre el temps i que redactara de manera immediata un projecte ajustat a la legalitat. El grup ecologista reclama una volta més la demolició de la planta d'accés al pàrquing com a única manera digna de recuperar per a la Rosaleda la qualitat de zona verda que va perdre com a conseqüència d'unes obres il·legals, aprovades de manera prepotent sense atendre les peticions dels veïns.
COMUNICAT DE PREMSA
4/gener/2009
Les conclusions del Tribunal són les següents:
Hay que decir que el proyecto presentado no se ajusta a las previsiones de nuestro fallo; no en lo relativo al arbolado mínimo (los setos, las jardineras y los maceteros no son árboles); ni tampoco en cuanto a la capa de tierra para ajardinamiento; sin que sea necesaria mayor consideración para concluir que el referido proyecto contradice nuestra Sentencia y que, de ejecutarse, sería contrario a Derecho.
Por ello procede requerir al Ayuntamiento de Alcoy para que dé cabal cumplimiento a nuestra sentencia de 1-9-2005, en el menor tiempo posible, de lo cual será responsable el Concejal de Urbanismo de la Corporación".
La remodelació que caldrà efectuar per a complir la sentència ha de ser, necessàriament, de gran magnitud, ja que, segons recorda el Tribunal, és inqüestionable el compliment dels requisits següents:
- almenys un 50% de la superfície de la plaça ha de tenir una capa de terra amb una profunditat mínima de 80 centímetres (això només es compleix ara en un 0,74% de la superfície, que és l'àrea de les olles on estan plantats els tres arbres de la part inferior de la plaça);
- un mínim del 20% de la superfície de la plaça ha d'estar arbrada (ara només ho està un 4,17%, segons la sentència).
"La misma construcción a varias alturas de la plaza difícilmente puede considerarse que cumple con el requisito de no interferir el libre tránsito o la estancia de las personas que ha de ser propio de una zona verde".
Els ecologistes consideren que el recurs de súplica anunciat pel govern municipal contra l'acte del TSJ no té cap fonament ni cap possibilitat de prosperar; per això, demanen que l'Ajuntament deixe de perdre el temps i d'enganyar la gent, i que redacte de manera immediata un projecte que complisca la legalitat i que retorne a la Rosaleda la qualitat de zona verda que va perdre com a conseqüència d'unes obres il·legals, aprovades de manera prepotent sense atendre les peticions dels veïns.
COMUNICAT DE PREMSA
20/octubre/2008
Recentment, el Tribunal ha tramés a La Carrasca-Ecologistes en Acció la proposta municipal de remodelació de la plaça de la Rosaleda, proposta que els ecologistes consideren molt deficient perquè continua incomplint la sentència i la normativa de qualitat de les zones verdes.
La sentència dictada pel TSJ va considerar que el projecte que havia adjudicat i aprovat l’Ajuntament era inadmissible en una zona verda, ja que incomplia de manera palmària la legislació urbanística. Entre els aspectes que caldria corregir per a complir la sentència destaquen els següents:
- les entrades de l’aparcament ocupen la superfície i el volum de la zona verda; (1)
- la construcció en dos altures amb l’escalinata central constitueix una injustificable barrera arquitectònica; (2)
- la zona arbrada és insuficient (no arriba al 20% de la superfície de la zona verda); (3)
- un 50% de la superfície de la plaça hauria de tenir una capa de terra d’un gruix de 80 cm. (4)
No
obstant
això, la proposta de l’Ajuntament
d’Alcoi no corregeix aquests defectes i es limita a suprimir
alguns elements arquitectònics accessoris i a afegir
més jardineres i cossiols, sense afrontar la
necessària i ineludible remodelació de
l’aparcament. El resultat és que la proposta del
Govern municipal continua incomplint els estàndards
mínims de qualitat de les zones verdes recollits en la
sentència.La Carrasca-Ecologistes en Acció ha anunciat que reclamarà al Tribunal Superior que rebutge la insuficient i superficial remodelació proposada per l’Ajuntament i li exigisca el compliment estricte de la sentència, a fi que el poble d’Alcoi recupere una autèntica zona verda. Els ecologistes consideren que hi ha alternatives tècniques perfectament viables, com per exemple la demolició de la planta d’accés de l’aparcament (i l’eliminació de les seues 37 places de pàrquing) i la construcció de dos accessos mitjançant elevadors muntacotxes.
Per acabar, el grup ecologista reclama als polítics i tècnics municipals que van aprovar i impulsar un projecte d’aparcament manifestament il·legal que assumisquen les seues responsabilitats i paguen de la seua butxaca el cost de la remodelació, ja que no fer-ho així suposaria carregar sobre el poble d’Alcoi les conseqüències de la seua incompetència i de la seua actitud prepotent.
1. “Las entradas al aparcamiento invaden la superficie y el volumen de la plaza, más allá de todo lo razonable y admisible en una zona verde” (fonament de dret 6é de la sentència)
2. “La misma construcción a varias alturas de la plaza difícilmente puede considerarse que cumple con el requisito de no interferir el libre tránsito o la estancia de las personas que ha de ser propio a una zona verde.”(…) “Tales accesos se combinan con espacios arquitectónicos en altura, como escaleras de hasta diecisiete escalones, bien lejos de poder argumentarse la funcionalidad de las mismas para el garaje ni para la zona verde” (fonament 6é)
3. “(…) procede declarar el incuestionable incumplimiento de la exigencia de que un 20% de la superficie de las zonas verdes «deberá estar arbolada»” (fonament de dret 10é)
4. “Resulta también clara la contravención de la exigencia de que «al menos en un 50% de su superficie, una capa de tierra para ajardinamiento de 0.8 m de espesor» (artículo 312. 5º PGOU). Este precepto es de clara aplicación al supuesto de autos y la prueba practicada muestra claramente su contravención.” (fonament de dret 10é)
COMUNICAT DE PREMSA
14/maig/2007
Sobre les manifestacions de la regidora d'Hisenda —que ha afirmat que els ecologistes van presentar el seu recurs en el lloc equivocat i que per això l'Ajuntament ha quedat indefens i sense dret a una segona instància— la Comissió Jurídica de "La Carrasca ha aclarit que són "totalment falses i mancades de fonament, com molt bé deu saber la sra. Alba, que és advocada: quan es va presentar el recurs, l'any 2001, l'únic organ competent era el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. No és fins la reforma de l'any 2003 que la competència va passar als jutjats contenciosos administratius i, per a regular la transició, la llei va establir que els casos que ja estaven iniciats havien de continuar tramitant-se on s'havien començat. El Tribunal Suprem l'únic que ha fet és aplicar la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, la qual estableix que, en aquesta matèria, l'última paraula la té el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana."
La Carrasca-Ecologistes en Acció també considera que el recurs al Tribunal Constitucional anunciat per l'Ajuntament no té cap possibilitat d'èxit: "només cal repassar la doctrina consolidada d'aquest Tribunal per comprovar que l'únic que s'aconseguirà es tirar els diners dels alcoians i de les alcoianes en un recurs inútil, que només busca allargar la resolució del conflicte i l'execució de la sentència que el Suprem ha declarat ferma".
"També menteix descaradament el regidor d'urbanisme, Sr. Pastor, quan s'atreveix a dir que la sentència qualifica el procediment de la Rosaleda d'exemplar. No entenem com pot dir això quan el Tribunal Superior anul·la, per il·legals, l'acord d'adjudicació de l'obra a «Enrique Ortiz e Hijos SA y AUPLASA», l'acord d'aprovació del disseny de l'aparcament i l'acord d'aprovació del projecte d'execució, i exigeix que l'Ajuntament repose la zona verda".
Pel que fa a les declaracions de l'alcalde, que ha qualificat d'absurda la sentència que obliga a reposar la zona verda, els ecologistes han expressat que "si alguna cosa és absurda és que l'Ajuntament es dedique a incomplir les normes sobre les zones verdes i que haja de ser la ciutadania qui es veja obligada a defensar la legalitat. La sentència diu ben clarament que els aparcaments subterranis poden ser compatibles amb les zones verdes sempre que les respecten, però que en el cas de la Rosaleda això no ha passat de cap de les maneres. Si els senyors del PP hagueren exigit a l'empresa contractista que deixara la capa de terra que tocava, ara no seria necessari tornar a remodelar la plaça; el problema és que perquè l'empresa es gastara pocs diners ells van consentir que no deixara espai per a la vegetació, i això hauria de fer-los caure la cara de vergonya".
Jurisprudència
del Tribunal Constitucional:
"(...)
No puede encontrarse en la Constitución ninguna norma o
principio que imponga la necesidad de una doble instancia o de unos
determinados recursos, siendo posible en abstracto su inexistencia o
condicionar su admisibilidad al cumplimiento de ciertos requisitos. El
establecimiento y regulación, en esta materia, pertenece al
ámbito de libertad del legislador (STC 3/1983). No se
olviden al
respecto los procesos en única instancia, muy frecuentes en
el
esquema de competencias de todos los Tribunales Supremos. (...)"
"Este Tribunal ha venido elaborando a lo largo del tiempo una doctrina, hoy ya perfectamente consolidada, en relación con los criterios de fiscalización en esta sede constitucional de las resoluciones judiciales relativas a la inadmisión de los recursos contemplados por las leyes procesales. Y es que, en efecto, desde la Sentencia 37/1995, de 7 de febrero, hemos venido afirmando de manera reiterada (SSTC 184/2000, de 10 de julio, FJ 4; 258/2000, de 30 de octubre; 295/2000, de 11 de diciembre; o 181/2001, de 17 de septiembre, por todas) que: «el acceso a los recursos tiene una relevancia constitucional distinta a la del acceso a la jurisdicción. Mientras que el derecho a la obtención de una resolución judicial razonada y fundada goza de una protección constitucional en el art. 24.1 CE, el derecho a la revisión de esta resolución es, en principio y dejando a salvo la materia penal, un derecho de configuración legal al que no resulta aplicable el principio pro actione». Expresado en otros términos, el sistema de recursos «se incorpora a la tutela judicial en la configuración que le otorga cada una de las leyes reguladoras de los diversos órdenes jurisdiccionales «(STC 119/1998, de 4 de junio, FJ 1), que en el caso que analizamos no es otra que la LJCA de 1956. Estas leyes pueden establecer distintos requisitos procesales para la admisión de los recursos, cuya interpretación es competencia exclusiva de los Jueces y Tribunales ordinarios. Y el respeto que, de manera general, ha de observarse en relación con las decisiones de los órganos judiciales adoptadas en el ámbito de la interpretación y de la aplicación de la legalidad ordinaria, «debe ser, si cabe, aún más escrupuloso cuando la resolución que se enjuicia es ... del Tribunal Supremo -a quien está conferida la función de interpretar la ley ordinaria (también, evidentemente la procesal) con el valor complementario del ordenamiento que le atribuye el Código Civil (art. 1.6)-, y ha sido tomada en un recurso, como el de casación, que está sometido en su admisión a rigurosos requisitos, incluso de naturaleza formal» (SSTC 119/1998, FJ 2, y 160/1996, de 15 de octubre, FJ 3). (...)" |
COMUNICAT DE PREMSA
10/maig/2007
Això significa que són definitivament nuls els acords municipals de l'any 2001 que van adjudicar l'obra i que van aprovar el disseny de la construcció i el projecte d'execució de l'aparcament i, el que és més important, que l'Ajuntament d'Alcoi té la ineludible obligació de reposar la zona verda.
Recordem que, segons els raonaments jurídics del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, l'obra de la Rosaleda vulnera els usos admissibles en la zona verda —entre altres raons— per la forma en què les entrades del pàrquing ocupen la superfície i el volum de la plaça, per la barrera arquitectònica que comporta l'escala i perquè ni el 20% de l'àrea compta amb arbratge ni el 50% té una capa de terra de 0,80 metres de gruix apta per a ajardinament.
La Colla Ecologista "La Carrasca"-Ecologistes en Acció d'Alcoi ha expressat el seu agraïment a tots els veïns i veïnes que s'han mobilitzat sota el lema "Salvem la Rosaleda" i, particularment, a l'advocat que ha dirigit el cas, Vicente Boronat Vercet, de qui han elogiat la vàlua professional i personal i la seua dedicació al cas. Al mateix temps han censurat la prepotència i irresponsabilitat del govern municipal del PP, que va aprovar uns acords que, en paraules del Tribunal Superior, contravenien clarament les disposicions legals.
Per als ecologistes el cas de la Rosaleda és una mostra més de com el PP posa els beneficis de constructors i especuladors diversos per davant dels interessos del conjunt del poble d'Alcoi i esmenten altres exemples de projectes que amenacen la qualitat de vida de la ciutadania i béns comuns tan vitals com ara l'aigua: els projectes de la Canal, de la urbanització i el camp de golf de Xirillent, de l'Estambrera, la urbanització de Serelles, la via ràpida del bulevard, etc.
La Carrasca-Ecologistes en Acció també ha indicat que els regidors i l'actual conseller Peralta, que van impulsar el projecte il·legal, haurien ara d'assumir les seues responsabilitats i pagar de la seua butxaca el que coste tornar a la Rosaleda el seu caràcter de zona verda i corregir el mal que han fet.
|
Alguns fragments de la sentència d'1 de setembre de 2005, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, declarada ferma pel Tribunal Suprem:
"(...)
Así, las soluciones por las que optó el
Ayuntamiento
superan a todas luces las posibilidades de la integración de
estos usos del suelo: las entradas al aparcamiento invaden la
superficie y el volumen de la plaza, más allá de
todo lo
razonable y admisible en una zona verde, lejos de las
mínimas
exigencias funcionales del aparcamiento. (...) (...) Tales accesos se combinan con espacios arquitectónicos en altura, como escaleras de hasta diecisiete escalones, bien lejos de poder argumentarse la funcionalidad de las mismas para el garaje ni para la zona verde (como bien se afirma por la parte actora, a la luz de diversos informes de parte, tal escalinata "Actúa como un muro o barrera arquitectónica entre las dos partes de la plaza", difícil de justificar en esta zona verde (...)"
"(...) Pues bien, de nuevo hay que afirmar que la proyección y adjudicación -y posterior ejecución- desmienten por completo que las previsiones adoptadas se ajusten a la normativa. Y difícilmente puede decirse que la adjudicataria no expresara con claridad qué es lo que implicaba el proyecto (...) (...) Sin perjuicio de los datos que se derivan de la documentación y prueba aportada, lo que ha sucedido no es, ni más ni menos que lo descrito por la adjudicataria, y ello contraviene frontalmente no sólo la obligada compatibilización de la zona verde con el aparcamiento subterráneo, sino las concretas exigencias que ahora se observan."
"(...) procede declarar el incuestionable incumplimiento de la exigencia de que un 20% de la superficie de las zonas verdes «deberá estar arbolada» (art. 479.2º PGOU) (...) (...) Frente a los 1.315 m2 de superficie ocupada por elementos vegetativos antes de la obra, ahora solo existen 175.91 m2, de los que 20.34 m2 corresponden a macetas. (...) (...) Resulta también clara la contravención de la exigencia de que "al menos en un 50% de su superficie, una capa de tierra para ajardinamiento de 0.8 m de espesor" (artículo 312. 5º PGOU). Este precepto es de clara aplicación al supuesto de autos y la prueba practicada muestra claramente su contravención. De una parte, por cuanto al mínimo de superficie reseñado del 50% que, como se ha dicho, no se alcanza ni por asomo. De otra parte, por cuanto a1 espesor de ese terreno, que habría de ser de 0.8 m cuando no supera los 0.53 metros según lo verado por el perito. (...) (...) De nuevo (...) procede declarar que Acuerdo de 3 de agosto de 2001, que aprobó la propuesta de adjudicación y la redacción del proyecto técnico y la ejecución de la obra de construcción y posterior explotación del aparcamiento subterráneo en la Plaza de la Rosaleda (Plaza Constitución) a la UTE "Enrique Ortiz e Hijos SA y AUPLASA ", del Acuerdo de 28 de septiembre de 2001 que aprueba el diseño funcional de la construcción del aparcamiento subterráneo, y del Acuerdo de 26 de octubre de 2001 que aprueba el proyecto de ejecución para la construcción del aparcamiento subterráneo son contrarios a Derecho por cuanto por medio de los mismos el Ayuntamiento no respetó las mencionadas exigencias ahora centradas respecto los estándares de la zona verde relativos a las superfícies mínimas de arbolado y espesor de la capa de tierra."
"(...)
declarando asimismo la obligación del Excmo. Ayuntamiento de
Alcoi de reponer la zona verde o espacio libre alterado de la Plaza de
la Rosaleda (Plaza Constitución) al ser y estado que
tenía antes de iniciarse las obras consecuencia de los
acuerdos
anulados, respetándose su situación
física y
jurídica urbanística establecida en el
ordenamiento
jurídico y, en particular, en el Plan General de
Ordenación Urbana de Alcoi (...)" |
La Carrasca-Ecologistes en Acció i un grup de veïns van presentar un recurs contenciós administratiu i van demanar la suspensió cautelar de les obres, però el Tribunal la va denegar perquè l'Ajuntament va mentir al·legant que l'eliminació de la zona ajardinada era transitòria, ja que el concessionari havia de reposar-la exactament en la mateixa situació en què es trobava abans de les obres.
Ara, quan han passat quasi quatre anys, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat sentència sobre l'assumpte, declarant il·legals els acords de l'Ajuntament d'Alcoi que aprovaven l'adjudicació, el disseny funcional i el projecte d'execució de l'aparcament.
El Tribunal considera que en abstracte la construcció d'un aparcament subterrani en una zona verda pot ser admissible, però sempre respectant les exigències normatives que protegeixen i determinen les condicions d'aquestes zones. Ara bé, aquest no és el cas del projecte concret que el govern municipal del PP va aprovar i adjudicar, com bé il·lustren alguns fragments de la sentència:
"...nos encontramos ante un claro ejemplo de contravención del ordenamiento en la solución aprobada y adoptada por el Ayuntamiento, aún en su lectura más flexible y favorable a la compatibilidad de los usos. Así, las soluciones por las que optó el Ayuntamiento superan a todas luces las posibilidades de la integración de estos usos del suelo: la entradas al aparcamiento invaden la superficie y el volumen de la plaza, más allá de todo lo razonable y admisible en una zona verde, lejos de las mínimas exigencias funcionales del aparcamiento."
"La misma construcción a varias alturas de la plaza difícilmente puede considerarse que cumple con el requisito de no interferir el libre tránsito o la estancia de las personas que ha de ser propio a una zona verde."
"...ni los proyectos aprobados por el Ayuntamiento —ni la posterior ejecución de los mismos siguiendo lo proyectado— permiten, en modo alguno, considerar que la plaza quedó “en la situación anterior a la obra”.
La sentència també subratlla la pèrdua de les preceptives condicions per a la plantació d'espècies vegetals i la insuficiència clara de les superfícies arbrades, que haurien d'ocupar un 20% de la plaça:
"Ni en el mejor de los casos, esto es, entendiendo que por superficie “arbolada” cabe entender superficie vegetal, la cifra se acerca puesto que la superficie vegetal total [...] representa un ridículo 5,38% del total de la superficie, frente al 20% a seguir."
"...era imprescindible que la proyección aprobada, adjudicada —y luego ejecutada— respetase las exigencias de zona verde, lo cual en modo alguno sucedió, de forma incontrovertible cuando se trata de los estándares analizados."
Així mateix, la sentència remarca que és de clara aplicació el precepte del PGOU que exigeix que com a mínim un 50% de la superfície de la zona haurà de disposar d'una capa de terra per a enjardinament d'un gruix de 0,80 m.
Finalment, el veredicte anul·la els acords esmentats i declara l'obligació de l'Ajuntament d'Alcoi "de reposar la zona verda o espai lliure alterat de la plaça de la Rosaleda (plaça Constitució) al ser i estat que tenia abans d'iniciar-se les obres conseqüència dels acords anul·lats, respectant-se la seua situació física i jurídica urbanística establida en l'ordenament jurídic i, en particular, en el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alcoi."
La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi valora molt positivament aquesta sentència, que posa de manifest el menyspreu de la legalitat i la prepotència amb què va actuar un govern municipal més al servici dels interessos de l'empresa constructora que del conjunt dels ciutadans. Volem també denunciar públicament el lamentable i còmplice paper d'alguns tècnics de l'Ajuntament, que van avalar submisament unes decisions polítiques que, en paraules del Tribunal, incomplien de manera palmària les exigències normatives.
Només ens queda demanar a l'Ajuntament d'Alcoi que complisca la sentència amb la major celeritat possible i que ho faça comptant amb la participació dels veïns i veïnes, a fi que la Rosaleda torne a ser ben prompte la zona verda que era, vital per a la qualitat de vida de la ciutat.Pamflet repartit el dia de la inauguració de l'aparcament (30/07/2003)
|
ROSALEDA:
Que el pàrquing només afectaria el subsòl de la plaça i que després el jardí es reposaria "exactament en la mateixa situació" en què es trobava. Quina és la realitat? L'obra no s'ha limitat a ocupar el subsòl de la Rosaleda, sinó que el ciment ha robat espai de la zona verda. Mentre que el constructor ha reduït costos per no haver d'excavar a major profunditat, els ciutadans ens hem quedat amb una plaça desfigurada per una edificació que destrueix l'anterior paisatge. L'ús legal d'aquesta plaça –zona verda- ha quedat clarament limitat (per no dir impossibilitat):
|
Acció de protesta en la inaguració de l'aparcament (30-07-2003)
COMUNICAT DE PREMSA
19/maig/2003
El grup ecologista ha formulat recentment davant el Tribunal Superior de Justícia la seua demanda contra el projecte
Des d'un principi se'ns va dir que l'aparcament només afectaria el subsòl de la plaça a fi de permetre la reposició de la zona verda en la seua superfície. Fins i tot, per a oposar-se a la nostra petició de suspensió de les obres, l'Ajuntament va al·legar, literalment, la següent falsedat: "...es manifiesto que sólo durante el tiempo en que las obras se estén ejecutando, el destino ajardinado de esta plaza se perderá, pero será obligación del concesionario reponerlo exactamente en la misma situación en la que hoy se encuentra."
¿Algú pot dir encara, a la vista de l'obra que s'està executant, que el jardí està reposant-se exactament en la mateixa situació en què es trobava?
És evident que l'obra no s'ha limitat a ocupar el subsòl de la Rosaleda, sinó que el ciment ha robat l'espai de la zona verda. De fet, l'ús que legalment té assignat aquesta plaça —zona verda— ha quedat clarament condicionat i limitat (per no dir impossibilitat) per la construcció d'aquest pàrquing: a penes s'hi podran plantar autèntics arbres (només tres en la part inferior de la plaça, menys encara que en la vorera d'enfront, que no és cap zona verda); la desmesurada escala central serà una barrera arquitectònica que impedirà o dificultarà el pas de bona part dels usuaris (xiquets menuts, gent major, persones amb mobilitat reduïda, pares i mares amb carrets...); les entrades i eixides dels cotxes amenaçaran la seguretat dels que circulen a peu per les voreres de la plaça; etc.
Mentre que el constructor ha reduït costos per no haver d'excavar a major profunditat, els ciutadans ens hem quedat amb una plaça desfigurada per una edificació que destrueix l'anterior paisatge: hem passat d'una plaça oberta, amb perspectiva des de tots els cantons i amb abundants arbres i arbustos, a un espai compartimentat i totalment construït.
Per això ens alegrem d'haver fet l'esforç de mantenir el nostre recurs contenciós administratiu i d'haver formulat recentment la corresponent demanda davant el Tribunal Superior de Justícia. Serà una bona ocasió per comprovar si encara podem esperar alguna cosa del poder judicial.
[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Conf. estatal Ecologistes en Acció]
 |
PERALTA, QUE VA PROMOURE AQUESTA OBRA IL·LEGAL, CURIOSAMENT ÉS ARA CONSELLER DE JUSTÍCIA DEL GOVERN VALENCIÀ
>>> ampliar el cartell
COMUNICAT DE PREMSA
09/febrer/2002
Els ecologistes ironitzen amb Peralta com a protagonista en el paper d'un destructor "PÀRKING KONG"
El cartell simula l'anunci d'una nova versió de la pel·lícula King Kong, que en aquest remake du com a títol "Pàrking Kong", en al·lusió a l'aparcament que s'està construint en la Rosaleda, a costa de la zona verda i sense haver estudiat realment altres alternatives.
En la pel·lícula destaca l'alcalde d'Alcoi, Miguel Peralta, com a director i protagonista, en el paper de Pàrking Kong. En el repartiment es troben també referències a alguns regidors de l'Ajuntament d'Alcoi i a l'arquitecte que ha redactat el projecte, que és un cunyat de la dona de Peralta.
Amb aquest cartell La Carrasca pretén denunciar en clau irònica la brutalitat d'uns governants que, menyspreant l'opinió de més de 6.000 veïns, han decidit arrasar una zona verda d'especial importància en un barri que n'és totalment deficitari.
D'altra banda, La Carrasca ha anunciat recentment que pensa continuar endavant amb el recurs contenciós administratiu presentat contra aquest projecte, encara que no s'haja aconseguit la paralització cautelar de les obres.
Els ecologistes subratllen que, contràriament al que ha dit el govern municipal, la paralització s'ha desestimat per majoria i no per unanimitat, ja que un dels tres magistrats ha reiterat el seu vot particular a favor de la suspensió de les obres; també consideren que és una vergonya que en les al·legacions de l'Ajuntament davant del Tribunal Superior de Justícia s’afirme que és obligació del concessionari reposar el jardí "exactament en la mateixa situació" en què es trobava, quan a la vista del projecte que està executant-se això és totalment fals.
COMUNICAT DE PREMSA
19/gener/2002
Per als ecologistes l'actuació municipal suposa un acte de prepotència i de menyspreu a l'opinió dels ciutadans
Amb aquesta acció La Carrasca vol denunciar la responsabilitat del govern municipal del PP en la destrucció d'aquesta zona verda i els menyspreu cap a l'opinió ciutadana expressada en les firmes d'uns 6.000 veïns, arreplegades pel col·lectiu "Salvem la Rosaleda". Aquest col·lectiu va protagonitzar una exemplar campanya en defensa del manteniment del jardí i de la seua vegetació, alhora que exigia que s'estudiaren de forma seriosa altres alternatives.
Per contra, el govern municipal ha intentat fer creure que, una volta construït l'aparcament, la zona verda es resposarà exactament en la mateixa situació en què es trobava, cosa que, a la vista del projecte, és totalment falsa. De fet, en el projecte de disseny funcional es diu textualment que la Rosaleda, que era "una plaça vegetal, on la presència del verd és el seu factor predominant i de major qualitat, queda transformada en un espai urbà, en el qual l'arquitectura i els seus referents dominen tot el plantejament, amb una lleu presència d'elements vegetals". En el projecte també s'afirma que "el buidat de la plaça per a la construcció de l'aparcament elimina qualsevol possibilitat que puguen existir arbres de gran grandària, excepte en la zona anterior on se'n transplantaran tres".
També cal aclarir que el pàrquing no és realment subterrani, ja que es construirà sobre rasant en bona part de la plaça. Per a comunicar els dos nivells d'altura resultants es construirà una grada, que constituirà una evident barrera arquitectònica. Així, mentre que els usuaris del pàrquing podran entrar a peu pla, l'existència d'escalons i grades dificultarà l'ús de la Rosaleda, especialment a les persones majors, als carros de xiquet, a les persones amb mobilitat reduïda, etc. A més a més, els accessos al pàrquing es faran travessant les voreres de la plaça, la qual cosa suposa un perill inacceptable en una suposada zona verda.
"La Carrasca" també critica que l'alcalde, Miguel Peralta, haja participat en els plens municipals en què s'ha tractat el tema, a pesar que l'arquitecte que ha redactat el projecte és el cunyat de la seua esposa, fet que implica l'existència d'una relació d'amistat íntima entre ells.
D'altra banda, el regidor d'Obres i Serveis, Rafael Miró, va afirmar que s'havia descartat l'aplicació d'altres alternatives atenent als informes tècnics elaborats, informes que no ha fet públics en cap moment, tot i haver-li'ls sol·licitat per escrit, la qual cosa fa dubtar de la seua existència. De fet, l'únic estudi conegut sobre el tema (l'estudi de mobilitat encarregat per l'Ajuntament d'Alcoi) considera preferible la construcció d'aparcaments en altura (més barats i més efectius) abans que la construcció d'aparcaments subterranis a costa dels petits espais verds de l'interior de la trama cèntrica urbana. Una volta més, l'Ajuntament d'Alcoi ignora les conclusions dels seus propis estudis tècnics quan no li convenen.
Hem de recordar que s'ha interposat un recurs contenciós contra les decisions de l'Ajuntament sobre aquest tema, el qual pot tardar anys a resoldre's. Per això es va sol·licitar una suspensió cautelar de les obres, que, amb el vot en contra d'un dels tres magistrats, es va denegar. Quan encara no és ferma aquesta denegació, ja que s'ha presentat un recurs de súplica, l'Ajuntament d'Alcoi ha arrasat a tota pressa la vegetació de la Rosaleda, a fi de fer irreversible la destrucció de la zona verda.
[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Conf. estatal Ecologistes en Acció]
COMUNICAT DE PREMSA
06/agost/2001
Si es confirma que Miguel Peralta i l'arquitecte són cunyats, La Carrasca promourà la recusació de l'alcalde en l'expedient d'adjudicació i aprovació del projecte
Si es confirma que l'arquitecte responsable del projecte bàsic i l'alcalde d'Alcoi són cunyats —i, per tant, parents dins el segon grau d'afinitat—, La Carrasca promourà la recusació de l'alcalde en l'expedient d'adjudicació i aprovació del projecte de disseny funcional i del projecte de construcció d'aquest aparcament.
Diferents normes legals d'aplicació en aquest cas (Llei reguladora de les bases del règim local, Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques) estableixen clarament que els membres de les corporacions locals han d'abstenir-se de participar en la deliberació, votació, decisió i execució d'un assumpte si existeix parentiu de consanguinitat dins el quart grau, o d'afinitat dins el segon, amb qualsevol de les persones interessades, amb els administradors d'entitats o societats interessades i amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguen en el procediment.
El deure d'abstenció és una de les principals garanties de la imparcialitat de les actuacions de las administracions públiques, les quals han de servir amb objectivitat als interessos generals (article 103.1 de la Constitució). Quan algun membre de la corporació haja d'abstenir-se de participar en la deliberació i votació, haurà d'abandonar la sala mentre es discutisca i es vote l'assumpte.
Si és certa la relació de parentiu entre l'alcalde d'Alcoi i l'arquitecte responsable del projecte, la no abstenció de Miguel Peralta s'haurà de considerar com una greu irregularitat, que s'afegirà a les que ja s'han comés en la tramitació d'aquest expedient.
1. Hem tingut coneixement que l'oferta tècnica de l'UTE que ha concorregut a la licitació de la concessió de l'obra pública del pàrquing subterrani de la plaça de la Constitució no preveu el manteniment, en la coberta, de la zona verda de què actualment gaudim els veïns i veïnes.
2. La desaparició de la zona verda del Roserar ("Rosaleda"), classificada en el PGOU com a zona verda tipus V-2 (jardins i espais lliures), implica que el projecte bàsic presentat per l'UTE, a més de la vulnerar l'ordenació urbanística vigent, no compleix l'article 13 del plec de prescripcions tècniques de l'obra, aprovat de forma definitiva pel ple de l'Ajuntament d'Alcoi el 25 de maig d'enguany.
D'acord amb aquest article 13 del plec de condicions tècniques: "per a la urbanització de la coberta l'empresa concessionària estarà obligada a reposar com a mínim la situació anterior a l'obra, en especial el monument de Sant Jordi i la marquesina o, en cas d'establir millores, a invertir fins 10.000,-ptes. per cada metre quadrat de la superfície delimitada per la màxima ocupació de l'obra subterrània".
Quant a la interpretació d'aquest punt, convé subratllar que el regidor que signa els plecs de la licitació (Sr. Rafael J. Miró Pascual), en el transcurs de la reunió informativa que va mantenir amb un nombrós grup de veïns i veïnes el dia 2 de juliol en la seu de l'Associació de l'Eixample-Benissaidó, va afirmar reiteradament que el plec exigia de forma inqüestionable la continuïtat de la zona verda.
Profunditzant en aquesta matèria, entenem que sota cap concepte es podrà considerar que es maté la situació anterior o que són millores les actuacions que eliminen la zona verda i que, per tant, impedeixen l'ús dotacional previst pel planejament urbanístic. Segons el núm. 2 de l'article 479 del PGOU, almenys un 20% de la superfície de les zones V-2 haurà d'estar arbrada i, d'altra banda, el núm. 1 d'aquest article només hi fixa com a usos compatibles el comercial (únicament els llocs de begudes i semblants de 10 m2) i el cultural (amb una ocupació màxima permesa del 10% del total de la zona). La secció 4 del capítol 4 del PGOU també prescriu diverses mesures per a la protecció de l'arbratge i de les àrees ajardinades.
Així mateix, volem recordar que l'Ajuntament d'Alcoi es va adherir en 1997 (per acord unànim de tots els grups polítics municipals) a la "Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat" (Carta d'Aalborg), adhesió que suposa (o que hauria de suposar) un compromís d'integració dels principis de sostenibilitat ambiental en la política local. En aquest sentit, l'existència de zones verdes és un dels indicadors habituals de sostenibilitat. Recentment, per exemple, en el marc de la III Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles celebrada a Hannover durant el mes de febrer de 2000, la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, a través del grup de treball de mesurament, seguiment i avaluació de la sostenibilitat local, va proposar com a indicador comú europeu, entre els principals, l'existència de zones verdes públiques (indicador obligatori núm. A.4). Així és que tampoc des d'aquesta perspectiva no es pot qualificar de millora la desaparició de la zona verda.
És important destacar que la Llei 6/1994 de la Generalitat Valenciana, de 15 de novembre, reguladora de l'activitat urbanística, estableix en l'apartat A de l'article 58.4 que mentre que "el pla no es modifique caldrà dedicar a l'ús o als usos concrets que s'hi preveuen les reserves dotacionals per a zones verdes, espais lliures d'edificació sobre rasant, xarxa viària i infraestructures que siguen aptes per al trànsit, el passeig, la circulació o el transport de persones, vehicles, fluids o senyals"; en l'article 55.4 també disposa que "la modificació del pla que comporte diferent qualificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures anteriorment previstos, requereix un informe previ favorable del Consell Superior d'Urbanisme".
3. Segons la clàusula 9a del plec de clàusules administratives particulars, el contracte s'haurà d'adjudicar a la proposició que complesca les condicions establides. La clàusula 16 fixa que el contracte haurà de ser executat amb estricta subjecció als plecs de condicions per què es regeix (art. 51.1 del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques -TRLCAP-) i l'article 34 del Reglament General de Contractació (Decret 3410/1975, de 25 de novembre) determina que, tret de les excepcions previstes que en aquest cas no són d'aplicació, les declaracions contingudes en els plecs no poden ser modificades pels contractes.
És per això que,
S O L . L I C I T E :
Que, d'acord amb l'esmentada clàusula 9a del plec de clàusules administratives particulars de la concessió de l'obra pública de l'aparcament subterrani de la plaça de la Constitució (art. 88.2 del TRLCAP) i a causa de l'incompliment de la normativa urbanística i de les prescripcions tècniques de la licitació, es declare desert el concurs.
Que se'ns trameta una còpia de la resolució que dicte l'organ de contractació.
Alcoi, 31 de juliol de 2001
 ELS VEÏNS I
VEÏNES,
ORGANITZATS EN "SALVEM LA ROSALEDA", VAN DUR A TERME UNA CAMPANYA
EXEMPLAR EN DEFENSA DEL JARDÍ DE LA ROSALEDA I DE LA SEUA
VEGETACIÓ,
ALHORA QUE EXIGIEN QUE S'ESTUDIAREN DE MANERA SERIOSA ALTRES
ALTERNATIVES
|
10/juliol/2001
"La Rosaleda" és una de les dos úniques —i minúscules— zones verdes amb què compta el barri de l'Eixample i representa un espai insubstituïble per a la convivència i l'esplai de veïns de totes les edats, especialment per als xiquets i les persones majors. Per això pensem que la conservació íntegra d'aquesta plaça és prioritària per davant d'altres pressumptes necessitats que poden ser ateses buscant alternatives menys impactants i problemàtiques.
La construcció d'un pàrquing subterrani en "la Rosaleda" impediria poder gaudir d'aquesta plaça durant el període d'obres de l'aparcament, més el temps de reconstrucció del parc. També s'ha de tindre en compte que els nous arbres tardarien dècades en adquirir el port dels actualment existents (suposant que tècnicament siga possible plantar arbres amb arrels profundes); a la llista d'inconvenients hem d'afegir la pèrdua de l'espai que s'hauria de destinar als accessos del pàrquing.
Pensem que no s'han estudiat en profunditat altres alternatives més raonables, com ara algunes que es van suggerir en la reunió organitzada pels veïns el passat dia 2: aparcaments en superfície, zones blaves, altres ubicacions, etc. Per això, hem demanat per escrit al regidor d'Obres i Serveis que ens facilite una còpia dels informes tècnics que, segons afirma, avalen la decisió municipal.
Sí que hem pogut conéixer ja l'estudi de mobilitat encarregat per la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi; en aquest estudi, encara que de manera general, es proposa la construcció d'aparcaments en altura, en edificis destinats a aquesta finalitat, en lloc d'aparcaments subterranis. Com diu aquest estudi, el cost de construcció seria menor i la capacitat de places d'aparcament més gran. A més, "els espais públics disponibles (places i jardins) són de dimensions relativament reduïdes, no donant per tant una solució suficient a la demanda actual".
Per acabar, no podem deixar de pensar que molt probablement un aparcament rotatori no només no resoldria els problemes d'aparcament dels veïns del barri (que necessiten aparcaments per a residents), sinó que a més contribuiria a incentivar els desplaçaments en cotxe, augmentant la congestió existent i els problemes derivats de contaminació, soroll, etc.
Ja és hora de deixar de promoure el mitjà de transport més contaminant i perillós —el cotxe— i d'avançar cap a una reorientació profunda de la política municipal de transport. Aquesta reorientació hauria de passar necessàriament per la dissuassió de l'ús de l'automòbil privat i el consegüent augment d'espai per al transport col.lectiu i per als desplaçaments a peu (que són els més apropiats en recorreguts curts com els que es fan a Alcoi). Només així serà possible construir una ciutat habitable on els carrers siguen alguna cosa més que camins de pas per als cotxes.