n.0
|
 |
|
tardor
2003 |
b u t
l l e t í i n f o r m a t i u
de la Colla Ecologista
La Carrasca - Ecologistes en Acció
|
|
URBANITZAR
SERELLES:
FER ALCOI
MÉS
INHABITABLE,
MÉS
INSOSTENIBLE
La urbanització
de més de 75 hectàrees en la zona de Serelles, en les faldes
de la serra de Mariola, no només és una agressió per
a aquest espai natural recentment protegit. És també, i sobretot,
una agressió al conjunt de la ciutat, amb greus conseqüències
per a la qualitat de vida, la cohesió social i la sostenibilitat
ambiental.
|
|
L'estiu
de 2002 l'Ajuntament d'Alcoi va iniciar els trámits per a reclassificar
com a sòl urbanitzable un total de 76,41 hectàrees en la
zona de Serelles, actualment classificades com a sòl no urbanitzable.
Això permetria construir en eixa zona més de 1800 habitatges,
principalment unifamiliars.
Els terrenys
afectats es troben a les faldes de la serra de Mariola i actualment formen
part de l'àrea agrícola de la zona d'esmortiment d'impactes
del Parc Natural de la serra de Mariola (en un principi l'Ajuntament va
tindre el cinisme d'intentar que es declararen urbanitzables terrenys de
protecció forestal, a pesar dels informes previs de la Conselleria
de Medi Ambient, que advertien de la clara il·legalitat d'aquesta
pretensió).
Una actuació
totalment injustificada
Aquesta homologació
no compleix els requisits establits per la legislació urbanística
valenciana, que obliguen a justificar que la reclassificació és
necessària i urgent (cosa que no es fa en absolut). Tot indica que
es tracta d'una operació que, en lloc de buscar el benestar col·lectiu,
respon només als interessos especulatius dels propietaris dels terrenys,
que veurien multiplicar-se el seu preu.
Cal aclarir
que Alcoi, a més de comptar amb una dotació d’habitatges
per damunt de les necessitats de la població, disposa de sòl
urbanitzable més que suficient per a la construcció a mitjà
termini d’habitatges unifamiliars, sense que hi haja cap necessitat de
reclassificar sòl no urbanitzable.
Tampoc no
es poden al·legar motius de creixement demogràfic per a justificar
l'homologació: catorze anys després de l'aprovació
del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en vigor, és evident
que els seus pronòstics de creixement demogràfic —sobre els
quals va basar la planificació urbanística— es van
sobredimensionar: mentre que la seua projecció mitjana preveia una
població de 78.541 habitants per a l'any 2000, la realitat és
que a l'inici de 2002 només hi havia censades 61.282 persones (4.000
menys que en 1989).
És
a dir: si un PGOU basat en unes previsions exagerades de creixement demogràfic
no va considerar necessari classificar aquests sòls com a urbanitzables,
resulta difícilment justificable que es propose ara aquesta reclassificació
quan les previsions no només s'han incomplit, sinó que s'ha
produït un decreixement significatiu de la població. Pel que
fa al futur pròxim, res no fa pensar en un canvi de tendència.
A més,
és ingenu pensar que la dotació d'una superfície desmesurada
de sòl urbanitzable permetria canviar la tendència demogràfica
del municipi, com s'ha suggerit en alguna ocasió. Atribuir la tendència
regressiva de la població alcoiana a la suposada falta de sòl
urbanitzable no només és simplista i tècnicament injustificable,
sinó que es contradiu tant amb la realitat de l'existència
actual de sòls pendents d'urbanització a Alcoi, com amb la
política de sòl duta a terme per municipis veïns, com
ara Cocentaina, on l’increment de terrenys edificables no ha representat,
ni de bon tros, un augment equivalent de la població resident en
el municipi.
En quina
situació es troba el procés?
El 25 d'octubre
de 2002, el ple de l'Ajuntament d'Alcoi, amb el vot favorable del PP i
del grup mixt, va acordar l'aprovació provisional d'aquesta homologació
modificativa, desestimant les al·legacions
de La Carrasca-Ecologistes en Acció i d'altres entitats locals
que demanàvem el manteniment de la zona com a no urbanitzable.
A hores d'ara
la tramitació està pendent d'uns tràmits que depenen
de la Conselleria de Territori i Habitatge: l'informe del Servei d'Espais
Naturals, la declaració d'impacte ambiental i l'informe de la Comissió
Territorial d'Urbanisme. Encara que des del punt de vista urbanístic,
ambiental i legal aquesta actuació és inacceptable, tenim
poques esperances en l'actuació de la Generalitat Valenciana, sobretot
si atenem a la seua trajectoria de sotmetiment a condicionaments polítics
i crematístics.
Potser l'única
alternativa que ens quede siga la presentació d'un recurs contenciós
administratiu (sense que tinguem massa confiança en la via judicial,
que resulta cara, lenta i sovint decebedora).
|
|
Fort augment
del trànsit
Provocaria
un augment del greu caos circulatori que pateix Alcoi, ja que els seus
més de 5.000 habitants dependrien del cotxe per a tot. Això
comportaria un greu impacte ambiental i social sobre el conjunt de la ciutat,
especialment sobre el barri de l'Eixample, que absorbiria la major part
del nou trànsit generat i, per tant, més soroll, més
contaminació atmosfèrica, més barreres i un major
perill d'atropellaments.
La dependència
del cotxe es deuria al caràcter monofuncional de la urbanització,
és a dir, al seu ús quasi exclusivament residencial, que
obligaria els seus habitants a anar a àrees allunyades per a satisfer
les necessitats quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat,
oci, etc.); tant les distàncies dels recorreguts com les fortes
pendents de la zona limitarien els desplaçaments a peu. A més,
el autobusos urbans no podrien atendre adequadament aquesta zona a causa
de la baixa densitat d'habitatges, que fa impossible un servei de transport
col·lectiu viable.
Balafiament
d'aigua
Un bon exemple
del balafiament de recursos naturals d'aquesta urbanització el trobem
en el cas de l'aigua, amb conseqüències per al conjunt de la
població d'Alcoi tant pel que fa al subministrament com a la depuració
(increment d'un 25 % del volum d'aigües residuals).
El consum
d'aigua en els habitatges unifamiliars és molt superior —entre
2 i 12 voltes més— al dels pisos o cases baixes sense jardí.
Calculem que els més de 1800 habitatges previstos comportarien un
consum anual de més d'un milió i mig de m3 que s'afegirien
a l'actual consum urbà, estimat en sis milions i mig de m3 a l'any,
empitjorant la ja preocupant situació dels nostres aqüífers.
Alt consum
de sòl
El model d'edificació
que es proposa és el que consumeix més superfície
de terreny per habitant, cosa totalment inacceptable en un terme amb les
característiques topogràfiques i ambientals d'Alcoi. El balafiament
de sòl agrícola o natural —un capital insubstituïble—
és una greu irresponsabilitat, que impedeix que en el futur s'hi
puguen implantar altres usos realment necessaris i beneficiosos per al
conjunt de la ciutat.
Consum
d'energia
Creixeria
significativament, no només per l'increment del trànsit,
sinó també perquè les cases unifamiliars tenen un
consum energètic per habitant proporcionalment més elevat
que altres tipologies de construcció. Així mateix, la major
distància de via pública per habitatge en les urbanitzacions
representa un element d'ineficiència pel que fa a l'enllumenat públic,
ja que calen més punts de llum per servir a una població
molt menor.
Impacte
paisatgístic
Destrucció
del paisatge, amb la desaparició definitiva de zones de cultiu de
secà i d'altres elements tradicionals com ara els camins, els marges
i les basses.
Sobrecost
i degradació de la ciutat
El manteniment
de les infraestructures i serveis d'una urbanització dispersa (xarxa
de clavegueram i de subministrament d'aigua, enllumenat, neteja, etc.),
amb una baixa densitat de població, té un cost elevat que
hauríem de pagar el conjunt dels ciutadans d'Alcoi.
A més,
aquesta urbanització incrementa el perill de degradació per
als barris de la ciutat, que poden perdre població i les inversions
que necessiten, ja que l'expansió de la superfície de la
ciutat no es correspon a cap augment de la població.
Impacte
sobre Mariola
L'àrea
d'esmortiment d'impactes té com a funció la preservació
dels valors ecològics i paisatgístics del parc natural de
Mariola. La seua urbanització desplaçaria cap a zones més
sensibles l'impacte derivat de la proximitat de la ciutat. Entre les conseqüències
d'aquesta major pressió humana destaca l'increment del risc d'incendis
forestals.
|
|
|
