COMUNICAT DE PREMSA
14/juliol/2003  
LA CARRASCA-ECOLOGISTES EN ACCIÓ PRESENTA A L'AJUNTAMENT D'ALCOI UNA PROPOSTA D'ORDENANÇA PER A PROMOURE L'ENERGIA SOLAR TÈRMICA
La iniciativa vol assegurar que les noves edificacions estiguen dotades de sistemes que aprofiten l'energia del sol per a obtindre aigua calenta
 
La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha proposat a l'Ajuntament d'Alcoi l'aprovació d'una ordenança sobre captació d'energia solar tèrmica en els edificis del municipi d'Alcoi. L'ordenança regula la incorporació de col·lectors solars en tot tipus d'edificacions de nova construcció o en procés de rehabilitació, tant si són edificis d'habitatges, com oficines, instal·lacions esportives, hospitals, etc.
 
Aquesta iniciativa forma part d'una campanya encetada recentment per la confederació estatal d'Ecologistes en Acció amb la finalitat de promoure l'ús de les energies renovables; a hores d'ara ja s'han presentat mocions similars en més de 100 ajuntaments de tot l'estat espanyol.
 
L'objectiu d'aquestes ordenances és arribar a cobrir almenys el 60% de les necessitats d'aigua calenta en els nous edificis sense haver de recórrer als combustibles fòssils, sinó a la colossal energia del sol.
 
L'energia solar tèrmica permet l'obtenció d'aigua calenta sanitària gràcies a un senzill sistema de col·lectors tèrmics, circuits i acumuladors, que pot ser instal·lat ràpidament i amb facilitat en qualsevol tipus de construcció.
 
L'any 2001 es van instal·lar a l'estat espanyol poc més de 52.000 m2 de col·lectors tèrmics solars, que s'afegeixen a uns 455.000 m2 que ja estaven en ús. Tot i això, encara s'està molt lluny dels objectius del "Pla de Foment de les Energies Renovables", que preveu la possibilitat d'arribar l'any 2010 als 4.841.000 m2.
 
Per això, l'esforç de les administracions públiques hauria de ser exemplaritzant amb la finalitat de generar confiança en la iniciativa privada (segons l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia, que depén del Ministeri de Ciència i Tecnologia) i afavorir l'existència d'empreses instal·ladores.
 
Els beneficis que reporta l'ús d'aquesta forma d'energia resulten obvis: utilitza una font energètica inesgotable, no genera emissions contaminants, ni residus, ni sorolls, ni olors... Pel que fa a l'estalvi energètic respecte a l'ús d'altres fonts, hem de tenir en compte, per exemple, que l'obtenció d'aigua calenta sanitària domèstica representa aproximadament el 25% del consum energètic total (quasi 4.000 kwh anuals per a una família mitjana o, el que és el mateix, unes 20 bombones de butà o 437 m3 de gas natural).
 
Ja hi ha moltes ciutats, com ara Madrid, Barcelona, Sevilla, Granada, Sant Cugat del Vallés, Hospitalet de Llobretat, etc., que compten amb ordenances municipals sobre captació d'energia solar tèrmica; altres es troben en la seua fase d'aprovació (Pamplona, València...).
 
La Carrasca espera una bona acollida d'aquesta iniciativa, tant per la creixent sensibilitat social cap a l'ús de les energies renovables, com per la necessitat de reduir els nivells de contaminació de l'aire en les ciutats i de disminuir les emissions de CO2 (diòxid de carboni), principal gas causant del canvi climàtic. Aquest últim aspecte és especialment important, sobretot si tenim en compte que l'estat espanyol és el segon país de la Unió Europea que més lluny està de complir els objectius de reducció d'emissions de CO2 acordats en el Protocol de Kioto.
 
Cal recordar que l'Ajuntament d'Alcoi es va adherir —per unanimitat de tots els grups polítics municipals— a la Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg). Aquest compromís comporta el reconeixement de l'important funció de les ciutats pel que fa a la promoció de canvis ens els models de vida, de producció i de consum, que són responsables de molts dels problemes ambientals amb els quals s'enfronta la humanitat. En aquest sentit, l'aprovació d'una ordenança d'energia solar tèrmica pot ser un pas molt important.
 
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 
 
 
 
Escrit presentat a l'Ajuntament d'Alcoi sol·licitant l'aprovació d'una proposta d'ordenança per a promoure l'energia solar tèrmica (14-07-2003)
 
E X P O S E :
 
En els darrers anys, la intensificació de la crisi ambiental i una major conscienciació social, han propiciat que la població exigisca dels poders públics una major integració dels criteris ambientals en la seua gestió. En el cas d'Alcoi, una mostra d'aquesta voluntat es va traduir en l'adhesió de l'Ajuntament a la Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg), decisió que es va prendre a la darreria de 1997 per unanimitat de tots els grups polítics municipals.
 
Com reconeix aquest document, les ciutats tenen una funció determinant en el procés de canvi dels modes de vida, de la producció, del consum i de les pautes de distribució de l’espai, responsables de molts dels problemes ambientals amb els quals s'enfronta la humanitat.
 
Un dels problemes ambientals més greus que afecten el planeta és el canvi climàtic, causat per l'acumulació a l'atmosfera de gasos hivernacle (principalment CO2) al llarg del passat segle, a causa de la utilització massiva dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas. El principal ús d'aquests combustibles ha estat la producció d'energia i el transport, sectors que continuen augmentant cada anys les seues emissions de CO2, sense que al nostre país existisca una estratègia orientada cap a la seua reducció. De fet, l'estat espanyol és el segon país de la Unió Europea que més s'allunya del compliment dels seus objectius de reducció del Protocol de Kioto (segons dades de l'últim informe anual sobre emissions de gasos hivernacle publicat per l'Agència Europea del Medi Ambient).
 
És urgent treballar contra l'extensió del canvi climàtic disminuint les emissions de CO2. Aquesta tasca és una responsabilitat sobretot dels governs, que han d'aplicar polítiques de contenció de la demanda per reduir el consum energètic de la nostra societat, de promoció de l'estalvi i de l'eficiència energètica, i de reducció de la dependència dels combustibles fòssils per utilitzar les energies renovables.
 
La Unió Europea va expressar la seua estratègia en el document "Energia per al futur: Fonts d'Energies Renovables, Llibre Blanc per a una Estratègia i un Pla d'Acció Comunitari", en el qual donava un ferm suport a la utilització de les energies renovables en tots els usos urbans.
 
Així mateix, el Ministeri de Ciència i Tecnologia, mitjançant l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia, ha elaborat el Pla de Foment de les Energies Renovables, que estableix per a l'any 2010 l'objectiu de cobrir amb energies renovables el 12% del consum d'energia primària.
 
En 2001 es van instal·lar a l'estat espanyol poc més de 52.000 m2 de col·lectors tèrmics solars, que s'afegeixen a uns 455.000 m2 que ja estaven en ús. Tot i això, encara s'està molt lluny dels objectius del "Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010", que preveu la possibilitat d'arribar als 4.841.000 m2 al final del seu període de vigència.
 
Per això, l'esforç de les administracions públiques hauria de ser exemplaritzant amb la finalitat de generar confiança en la iniciativa privada (segons l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia, dependent del Ministeri de Ciència i Tecnologia) i afavorir l'existència d'empreses instal·ladores.
 
La energia solar tèrmica permet l'obtenció d'aigua calenta sanitària (ACS) mitjançant un senzill sistema de col·lectors tèrmics, circuits i acumuladors, que pot ser instal·lat ràpidament i amb facilitat en pràcticament tot tipus de construcció.
 
Els beneficis que reporta l'ús d'aquesta forma d'energia resulten obvis: utilitza una font energètica inesgotable, no genera emissions contaminants, ni residus, ni sorolls, ni olors... Pel que fa a l'estalvi energètic respecte a l'ús d'altres fonts, hem de tenir en compte, per exemple, que l'obtenció d'ACS domèstica representa aproximadament el 25% del consum energètic total.
 
Ciutats com ara Madrid, Barcelona, Sevilla, Granada, Sant Cugat del Vallés, Hospitalet de Llobretat, etc. ja compten amb ordenances municipals sobre captació d'energia solar tèrmica; altres es troben en la seua fase d'aprovació: Pamplona, València...
 
Per tot el que hem exposat
 
S O L · L I C I T E :
 
Que s'incloga en l'ordre del dia del pròxim ple municipal la següent proposta d'Ordenança municipal sobre captació d'energia solar tèrmica en els edificis del municipi d'Alcoi.
 
Alcoi, 14 de juliol de 2003
 
 
PROPOSTA D'ORDENANÇA MUNICIPAL SOBRE CAPTACIÓ D'ENERGIA SOLAR TÈRMICA EN ELS EDIFICIS DEL MUNICIPI D'ALCOI
 
 
Article 1. Objecte
 
1. L'objecte d'aquesta ordenança és regular l'obligada incorporació de sistemes de captació i utilització d'energia solar activa de baixa temperatura per a la producció d'aigua calenta sanitària i calfament de piscines, en els edificis i construccions situats al terme municipal d'Alcoi que complisquen les condicions establides en aquesta norma.
 
 
Article 2. Edificacions i construccions afectades
 
1. Les determinacions de l'ordenança són d'aplicació als supòsits en què concórreguen conjuntament les següents circumstàncies: 2. Les determinacions d'aquesta ordenança també seran d'aplicació a les piscines de nova construcció.
 
 
Article 3. Usos afectats
 
1. Els usos que queden afectats per la incorporació dels sistemes de captació i utilització d'energia solar activa de baixa temperatura per al calfament de l'aigua calenta sanitària, són: 2. Tots aquests usos han d'entendre's en el sentit en què es defineixen en les normes urbanístiques vigents a Alcoi.
 
3. L'ordenança s'aplicarà, així mateix, a les instal·lacions per al calfament de l'aigua dels vasos de les piscines cobertes climatitzades amb un volum d'aigua superior a 100 m3. En aquests casos, l'aportació energètica de la instal·lació solar serà, com a mínim, del 60% de la demanda anual d'energia derivada del calfament de l'aigua del vas. El calfament de piscines descobertes només es podrà realitzar amb sistemes d'aprofitament de l'energia solar.
 
 
Article 4. Garantia del compliment de l'ordenança
 
1. Totes les construccions i usos als quals segons l'art. 2 és aplicable aquesta ordenança, queden sotmesos a l'exigència d'atorgament de llicència d'activitat i funcionament o llicències equivalents.
 
2. En la sol·licitud de la llicència d'activitat s'haurà d'adjuntar el projecte bàsic de la instal·lació de captació i utilització d'energia solar amb els càlculs analítics corresponents per a justificar el compliment d'aquesta norma. En el cas que, segons el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE, aprovat per Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol), la instal·lació no necessite projecte, aquest se substituirà per la documentació presentada per l'instal·lador, amb les condicions que determina la instrucció tècnica ITE 07 de l'esmentat Reglament i s'haurà de justificar igualment en la memòria corresponent el càlcul del compliment d'aquesta norma.
 
3. L'atorgament de la llicència de funcionament o obertura o llicència equivalent que autoritze el funcionament i l'ocupació després de la realització de les obres requerirà la presentació d'un certificat que la instal·lació realitzada resulta conforme al projecte, realitzat segons el model de l'apèndix 06.1 del RITE i emés per tècnic competent.
 
 
Article 5. Millor tecnologia disponible
 
1. L'aplicació d'aquesta Ordenança es realitzarà en cada cas d'acord amb la millor tecnologia disponible.
 
2. Les llicències regulades en aquesta Ordenança queden sotmeses a la reserva de modificació no substancial de les seues clàusules a fi de permetre la permanent adaptació als avanços tecnològics que es produïsquen.
 
 
Article 6. Requisits de les instal·lacions i normativa aplicable
 
1. Les instal·lacions solars hauran de proporcionar una aportació mínima del 60%. Es podrà reduir justificadament aquesta aportació solar, encara que tractant d'aproximar-se el màxim possible, en els següents casos: 2. Les instal·lacions d'energia solar de baixa temperatura hauran de complir la legislació vigent en cada moment, i els resulta especialment d'aplicació la Llei 21/1992 d'Indústria, quant al règim d'infraccions i sancions, i el RITE.
 
 
Article 7. Càlcul de la demanda: paràmetres bàsics
 
Els paràmetres que cal utilitzar per calcular la instal·lació són els següents: Segons les circumstàncies, l'Ajuntament podrà augmentar aquests paràmetres pel que fa al grau de cobertura de la demanda d'aigua sanitària per part del sistema de captació d'energia solar, fins arribar a un 80%.
 
 
Article 8. Paràmetres específics de consum per habitatges
 
Al projecte es considerarà un consum mínim d'aigua calenta a la temperatura de 45ºC o superior, de 140 litres per habitatge tipus i dia (mitjana anual, a partir d'un consum de 35 litres/habitant/dia), equivalent després de rendiments a 21 MJ per dia i habitatge tipus.
 
S'entén per habitatge tipus aquell que correspon a un programa funcional de quatre persones. Per a habitatges amb altres programes funcionals caldrà considerar el consum que resulte d'aplicar el criteri de proporcionalitat, segons el nombre de persones que legalemnt corresponga al seu programa funcional.
 
 
Article 9. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d'edificació
 
Al projecte es consideraran els consums d'aigua calenta a la temperatura de 45ºC o superior, indicats en la taula adjunta.
 
CONSUMS DIARIS CONSIDERATS A EUROPA
SEGONS TIPOLOGIA D'EDIFICIS
Hospitals i clíniques 60 litres/llit  (*)
Residències de tercera edat 40 litres/persona  (*)
Escoles 5 litres/alumne
Fàbriques i tallers 20 litres/persona  (**)
Oficines 5 litres/persona
Càmpings 60 litres/emplaçament
Hotels (segons categories) 100 a 160 litres/habitació  (*)
Gimnasos 30 a 40 litres/usuari
Bugaderies 5 a7 litres/quilo de roba
Restaurants 8 a 15 litres/àpat
Cafeteries 2 litres/esmorzar
 (*)  sense considerar el consum de restauració i bugaderia 
(**) sense considerar el consum d'aigua de procés
 
Article 10. Orientació i inclinació del subsistema de captació
 
Per tal d'assolir la màxima eficiència en la captació de l'energia solar, cal que el subsistema de captació estiga orientat al sud amb un marge màxim de +25º. Només en circumstàncies excepcionals, com ara quan hi haja ombres creades per edificacions o obstacles naturals o per millorar la seua integració en l'edifici, es podrà modificar l'esmentada orientació.
 
Amb el mateix objecte d'obtenir el màxim aprofitament energètic en instal·lacions amb una demanda d'aigua calenta sensiblement constant al llarg de l'any, si la inclinació del subsistema de captació respecte a l'horitzontal és fixa, cal que aquesta siga la mateixa que la latitud geogràfica, és a dir, 38º. Aquesta inclinació pot variar entre +10º i -10º, segons si les necessitats d'aigua calenta són preferentment a l'hivern o a l'estiu.
 
Quan siguen previsibles diferències notables pel que fa a la demanda entre diferents mesos o estacions, podrà adoptar-se l'angle d'inclinació que resulte més favorable en relació a l'estacionalitat de la demanda. En qualsevol cas, caldrà la justificació analítica comparativa que la inclinació adoptada correspon al millor aprofitament en el cicle anual conjunt.
 
Per evitar un impacte visual inadmissible, les realitzacions als edificis on s'instal·le un sistema de captació d'energia solar hauran de preveure les mesures necessàries per assolir la seua integració en l'edifici.
 
En qualsevol cas, cal que el tancament perimetral del terrat tinga la màxima alçada permesa per les ordenances d'edificació, a fi que forme una pantalla natural que amague el millor possible el conjunt de captadors i altres equips complementaris.
 
 
Article 11. Instal·lació de canonades i altres canalitzacions
 
A les parts comunes dels edificis i en forma de patis d'instal·lacions se situaran els montants necessaris per allotjar, de forma ordenada i fàcilment accessible per a les operacions de manteniment i reparació, el conjunt de canonades per a l'aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de suport i complementaris que s'escaiguen. Cal que aquestes instal·lacions discórreguen per l'interior dels edificis o celoberts, llevat que comuniquen edificis aïllats; en aquest cas, hauran d'anar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitze el seu impacte visual. Es prohibeix, de forma expressa i sense excepcions, el seu traçat per façanes principals, per patis d'illa i per terrats, excepte, en aquest darrer cas, en trams horitzontals fins a assolir els montants verticals.
 
 
Article 12. Protecció del paisatge
 
A les instal·lacions d'energia solar regulades en aquesta ordenança els són d'aplicació les normes urbanístiques destinades a impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o perjuís a l'harmonia paisatgística o arquitectònica i també la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni. L'òrgan municipal competent verificarà l'adequació de les instal·lacions a les normes urbanístiques i valorarà la seua integració arquitectònica, així com els seus possibles beneficis i perjuís ambientals. Així mateix tindrà en compte que aquestes instal·lacions no produïsquen reflexos freqüents que puguen molestar a persones residents en edificis confrontants.
 
 
Article 13. Empreses instal·ladores
 
Les instal·lacions hauran de ser realitzades per empreses instal·ladores conforme al que preveu l'art. 14 del RITE i només podran emprar-se elements homologats per una entitat degudament autoritzada. En el projecte d'instal·lació sempre s'hauran d'aportar les característiques dels elements que la componen.
 
 
Article 14. Obligacions de comprovació i manteniment
 
1. El propietari de la instal·lació i/o el titular de l'activitat que es desenrotlla en l'immoble dotat d'energia solar, estan obligats a la seua utilització i a realitzar les operacions de manteniment, incloses els mesuraments periòdics, i les reparacions necessàries per a mantindre la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència.
 
2. Totes les instal·lacions que s'incorporen en compliment d'aquesta ordenança han de disposar dels equips adequats de mesura d'energia tèrmica i control de la temperatura, del cabal i de la pressió, que permeten comprovar el funcionament del sistema.
 
 
Article 15. Inspecció, requeriments i ordes d'execució
 
1. Els servicis tècnics municipals podran realitzar inspeccions en les instal·lacions de l'edifici per a comprovar el compliment de les previsions d'aquesta ordenança.
 
2. Una vegada comprovada l'existència d'anomalies en les instal·lacions o en el seu manteniment, l'òrgan municipal corresponent practicarà els requeriments pertinents i, si és procedent, dictarà les ordres d'execució que corresponguen per tal d'assegurar el compliment d'aquesta ordenança.
 
3. El ple de l'Ajuntament podrà encomanar la realització d'inspeccions en els edificis per a comprovar el compliment de les previsions d'aquesta ordenança en altres entitats públiques territorials o organismes públics.
 
 
Article 16. Suspensió d'obres i activitats
 
L'alcaldia és competent per a ordenar la renovació de les llicències i la suspensió de les obres d'edificis i d'usos en els mateixos que es realitzen incomplint aquesta ordenança d'acord amb la legislació urbanística.
 
 
Article 17. Infraccions
 
Són infraccions al règim establit en aquesta ordenança les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient i, en particular, les següents:
 
1. Constitueix infracció molt greu no instal·lar el sistema de captació d'energia solar quan siga obligatori d'acord amb el que preveu aquesta ordenança.
 
2. Constitueixen infraccions greus:  
Article 18. Sancions
 
Les sancions que corresponen per la comissió d'infraccions al règim d'aquesta ordenança són els següents:  
Article 19. Ajudes.
 
Per tal de facilitar l'aplicació d'aquesta ordenança l'Ajuntament aprovarà anualment una línia de bonificacions a fi d'incentivar propietaris i promotors.
  
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]