ARTICLE
D'OPINIÓ
07/agost/2002
LA
REGULACIÓ DE LES ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL:
UN
FUTUR MILLOR PER A LES COMPANYIES,
A COSTA
DE LA NOSTRA SALUT
Recentment ha entrat en vigor
a Alcoi, amb el vot favorable dels regidors del PP i del grup mixt i amb
el vot en contra de la resta, l'ordenança municipal que regula les
condicions per a la instal.lació i funcionament de determinats sistemes
de telecomunicació, entre els quals s'inclouen les antentes de telefonia
mòbil. I ho ha fet causant una gran decepció a tots els veïns
i veïnes que, preocupats per la seua salut i la dels seus conciutadans,
han recorregut els despatxos de l'Ajuntament reclamant que, en aquesta
matèria, s'aplicara el principi de precaució.
Raó no els en falta. Encara
que els estudis científics sobre el tema són controvertits,
cal subratllar que les seues conclusions sovint depenen de qui els paga.
Així, és fàcil comprovar que els informes que difonen
les empreses de telefonia mòbil solen centrar-se només en
un aspecte —el problema del calfament dels teixits del cos, i en particular
del cervell—, mentre amaguen tota la resta d'efectes biològics que
altres investigadors independents han demostrat i que no estan relacionats
amb les alteracions tèrmiques: insomni i pertorbacions del son,
cefalees, pèrdues transitòries de memòria, alteracions
cardiovasculars, formació de tumors, etc. (recomanem la lectura
dels articles publicats
pel Dr. Claudio Gómez-Perretta, del Centre d'Investigació
de l'Hospital Universitari La Fe de València).
Segons la Comissió Europea,
el principi de precaució "comprén els casos específics
en què les dades científiques són insuficients, no
concloents o incertes, però en els quals una avaluació científica
objectiva preliminar fa sospitar que existeixen motius raonables per a
témer que els efectes potencialment perillosos per al medi ambient
i la salut humana, animal o vegetal puguen ser incompatibles amb l'alt
nivell de protecció elegit". L'article 174 del Tractat d'Amsterdam,
com també ho feia el de Maastricht, estableix que la política
ambiental del la Unió ha de basar-se en el principis de precaució
i d'acció preventiva. El Tribunal de Justícia de les Comunitats
Europees manifesta en la sentència de 05-05-98, referent a les encefalopaties
("el mal de les vaques boges"), que "quan subsisteixen dubtes sobre l'existència
o abast de riscos per a la salut de les persones, les Institucions poden
adoptar mesures de protecció sense haver d'esperar que es demostre
plenament la realitat i gravetat d'eixos riscos". També el Tribunal
de Primera Instància europeu diu en una resolució de 30-06-99
que "les exigències de la salut pública prevalen sobre les
consideracions econòmiques".
Les boniques paraules de la legislació
i jurisprudència europea contrasten amb la dura realitat que ens
envolta, on els governants, tant estatals com locals, tracten de no causar
massa molèsties a les poderoses companyies de telefonia mòbil.
El govern municipal i els seus acòlits haurien pogut evitar la proximitat
de les antenes als nostres habitatges fent ús de les seues competències
urbanístiques, que els permeten triar les activitats compatibles
amb els usos residencials o també, per exemple, fixar les condicions
estètiques de les nostres teulades.
L'Ordenança local no permet
amb caràcter general —però sí amb caràcter
excepcional si les operadores justifiquen dificultats tècniques—
que les estacions base de telefonia mòbil se situen a menys de 100
metres dels centres docents, sanitaris, assistencials, guarderies o parcs
públics, que són els espais que el Reial Decret 1066/2001
qualifica com a "sensibles". I això planteja moltes preguntes als
veïns i veïnes: si les escoles són un lloc sensible, per
què no ho són les cases on dormen i passen la major part
del temps els xiquets i les xiquetes? Els malalts i els ancians, només
són sensibles mentre estan ingressats en un centre? I si la telefonia
mòbil és tan segura, com és que hi ha zones sensibles?
Per què s'ignoren les abundants evidències experimentals
que descarten la innocuïtat de les radiacions de telefonia mòbil?
No resulta sospitós que grans companyies d'assegurances es neguen
a assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils?
Són moltes les preguntes
que, per a desgràcia nostra i per a benefici de les empreses, han
quedat sense resposta.
[La
Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes
en Acció PV] [Confed.
estatal d'Ecologistes en Acció]