 Dones
|
Les
divisions actuals per raons de gènere (com també les de classe
social o raça) condicionen la vida de moltes dones. A les dones
se'ls assigna la responsabilitat de vetlar pels seus fills i filles, pel
seu futur. Per això pateixen més intensament la crisi ecològica
i, per tant, són també agents molt actius en els moviments
de protecció i regeneració ambiental; només cal recordar
la resistència de les dones de Greenham Common contra els míssils
nuclears a Gran Bretanya o la lluita del moviment Chipko a l'Índia
en defensa dels boscos de l'Himàlaia. Això encara és
més palpable al Sud, on moltes dones han d'encarregar-se de les
tasques agrícoles i d'obtenir aigua, combustible, farratge i productes
silvestres.
El pensament patriarcal, com a sistema discriminatori i jeràrquic, identifica els hòmens amb el camp de la cultura que, ideològicament, considera superior al món de la natura. Les dones, per contra, s'associen simbòlicament amb la mare Terra, una força salvatge que s'ha de dominar i explotar. Sempre s'ha tractat de controlar la capacitat i la llibertat procreadora de les dones. Mentre que actualment es promouen polítiques natalistes dirigides a les poblacions blanques del Nord, es pretén frenar el creixement demogràfic dels països del Sud esgrimint l'amenaça de la suposada "bomba demogràfica". Aquest discurs al.lega que l'excés de població (al Sud) és la causa de la falta de recursos i de la destrucció ambiental. És una forma més d'amagar que, globalment, una minoria de persones (el 20% de la humanitat, la majoria habitants dels països rics) ocasiona el 80% de la pressió sobre l'ecosistema mundial. ¿Algú té dret a decidir qui sobra en aquest planeta? ¿Per què no parlem de la distribució dels recursos i de la forma d'utilitzar-los? És evident que el feminisme i l'ecologisme tenen moltes coses a dir en la construcció d'una societat més igualitària i respectuosa amb la natura. |