Els òxids de nitrògen contribueixen a l'efecte hivernacle i al debilitament de la capa d'ozó.

El diòxid de sofre és el principal causant de la pluja àcida, que destrueix la salut dels boscos i l'equilibri de les aigües continentals.

Els COV, atesa la seua diversa composició, tenen també efectes nocius diversos: efectes cancerígens, al.lèrgies, malalties respiratòries i cardiovasculars, etc.

Alcoi presenta alts índexs de contaminació atmosfèrica causada pel trànsit rodat i, sobretot de manera localitzada, per la indústria.

 
Soroll

El trànsit rodat és la font més important de soroll a les ciutats i en altres zones afectades per vies ràpides. El soroll, més alt com major és la velocitat de circulació i la intensitat del trànsit, depén també de factors com el paviment, el pendent de les vies, etc.

A Alcoi, els carrers costeruts, l'existència de calçades empedrades i, sobretot, el seu exagerat parc mòbil fan que el soroll derivat del trànsit siga inacceptable.

Els nivells alts de soroll tenen efectes molt negatius sobre la salut i el benestar de la població.

 
Ocupació de l'espai i destrucció del medi natural i agrícola

El model de transport actual, basat en l'automòbil, exigeix per al seu funcionament el sacrifici d'una bona part de la superfície urbana, a més de la superfície ocupada i afectada per les infraestructures de transport interurbà.

D'altra banda, les infraestructures de transport -sobretot les més pesades, com les autovies o les línies ferroviàries d'alta velocitat- fragmenten els ecosistemes naturals, provocant la seua degradació ecològica.
 
 
 

Els accidents de trànsit són la principal causa de mort no natural a l'Estat espanyol; i la primera causa de mort, inclosa la natural, en el tram d'edats comprés entre els 18 i els 25 anys. Són també la principal causa de minusvalideses i discapacitats (entre el 60% i el 80%, segons les fonts). Si el govern i la societat acceptara per al tren un nivell d'inseguretat com el tolerat per al cotxe, hi hauria un accident ferroviari setmanal amb 10 persones mortes i 200 ferides.

A més, la perillositat intrínseca del cotxe ha fet canviar els hàbits de vianants, ciclistes, residents, xiquets i xiquetes, etc., destruint així la ciutat com a espai de convivència, joc i comunicació humana.

Sol presentar-se la millora de les infraestructures com una esperança per a reduir la sinistralitat de les carreteres, però això no deixa de ser una manipulació: l'estat de la carretera és la causa exclusiva dels accidents en només un 2% o 3% dels casos. Tampoc no resolen el problema les innovacions tecnològiques en els vehicles: és paradoxal que es fabriquen cotxes "més segurs", però amb majors velocitats, quan la velocitat està en l'origen d'almenys dues terceres parts dels accidents de carretera. En la immensa majoria dels casos és el comportament de l'usuari el que determina el risc d'accidents.

D'altra banda, l'automòbil requereix per al seu funcionament una gran quantitat d'espai, que ocupa a costa del que necessiten altres activitats, que acaben expandint-se pel territori, moltes voltes creant espais monofuncionals (grans àrees comercials, barris dormitori, urbanitzacions, àrees d'oci especialitzat, polígons industrials, etc.). Així s'incrementen les distàncies entre els diferents usos i cada volta les activitats queden més lluny, més inaccessibles a peu o amb bicicleta, cosa que obliga a nous desplaçaments motoritzats (i continua el cercle viciós).
 
 

 
Dins la ciutat

Prioritat per als desplaçaments no motoritzats. Encara amb més raó en una ciutat com Alcoi, amb distàncies curtes, cal augmentar l'espai per als vianants, evitar interrupcions i amenaces constants en els desplaçaments a peu o amb bici, impedir la invasió de les voreres pels automòbils, distribuir de manera més justa els temps d'espera en els semàfors, etc.

Foment dels transports públics col.lectius: millora del servei d'autobusos i abaratiment de les tarifes.

Dissuassió de l'ús del cotxe, amb majors limitacions de velocitat, creació de zones d'accés restringit i exigència del compliment estricte de les normes de circulació.

Promoció de l'ús de la bicicleta, amb la creació de vies exclusives i/o segures, ben connectades amb les vies interurbanes i amb el transport públic, aparcaments...

Racionalització en la distribució dels usos del sòl, afavorint la proximitat entre residència, treball i serveis (compres, oci, educació). En aquest sentit cal impedir nous hipermercats i revitalitzar el petit comerç de barri. És bàsic també limitar l'expansió de la ciutat en l'espai.
 
 
Transport interurbà

Moratòria en la construcció de noves infraestructures de transport de gran capacitat (autopistes, autovies i línies ferroviàries d'alta velocitat), que actualment s'emporten la major part dels pressupostos destinats a transport. Contra el que ens volen fer creure, l'Estat espanyol ja supera països com Alemanya, França, Itàlia, Gran Bretanya i el Japó en quilòmetres d'autovia i autopista per habitant i vehicle.

Potenciació decidida del ferrocarril convencional, actualment condemnat a l'agonia per la desídia i l'abandonament de l'administració, tot i ser el mitjà de transport ecològic per excel.lència, tant per a persones com per a mercaderies. Ara i ací: manteniment i millora de la línia Alcoi-Xàtiva-València, recuperació del transport de mercaderies en aquesta línia i estudi i impuls de la línia Alcoi-Alacant.

Reducció dels actuals límits de velocitat en carretera i compliment estricte de les normes de seguretat vial.

Defensa d'una economia ecològica, més local i menys orientada cap als mercats internacionals; oposició, per tant, als processos de globalització econòmica, basats en la producció i distribució a gran escala.