Des del seu origen, la UE ha sigut un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seues multinacionals cap a l'exterior. Ara el nou desafiament és convertir-se en una superpotència mundial. Per a açò necessita augmentar el territori sota el seu control, la qual cosa explica l'ampliació a l'Est. A més, ha de ser un poder polític i militar de primer ordre.

Així, la constitució europea persegueix:

Blindar una UE neoliberal: constitucionalitza el neoliberalisme. Per exemple, el creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. I-3). Es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne, apartat II). S'obri la porta al desmantellament dels serveis públics (art. II-96).

Agilitzar la presa de decisions: els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S'aprofundix la UE a “diferents velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, el Parlament complix un paper subaltern, mentre el Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Poder militar per a donar suport a l'euro: s'augmenten els gastos militars, i es crea una Agència d'Armament (art I-40). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l'OTAN (art I-40). A més, es dóna suport als “atacs preventius” (doctrina Solana).

Encara que en la constitució europea s'esmenta el desenvolupament sostenible (art. I-3), aquest no és compatible amb l'economia de mercat per la qual sempre ha advocat la UE. Aquest model econòmic porta implícit el creixement del consum, del transport, de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, de l'agricultura intensiva, de la generació de residus i de l'ocupació de sòl.

La construcció de la UE implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport per carretera i de les grans xarxes de connexió energètica. Açò implica que hi haja milers de quilòmetres d'asfalt i formigó sobre espais naturals; l'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera (que produeixen el canvi climàtic); o una major segmentació del territori, la qual cosa amenaça encara més la biodiversitat.

El model econòmic de la UE és altament devorador d'energia. El permanent intent d'abaratir el preu fomenta la competència per damunt de la racionalitat ambiental, generant impactes cada vegada majors, com ara el canvi climàtic. De fet, la UE és la segona emissora de gasos d'efecte hivernacle del planeta (24%). La pròpia Agència Europa del Medi Ambient reconeix que la Unió no serà capaç de complir amb els pobres compromisos del Protocol de Kyoto si no es prenen mesures addicionals a les polítiques en curs.

La UE considera l'alimentació un negoci més, amb l'únic interés d'obtindre beneficis a curt termini, cosa que s'oposa a la necessitat de preservar el medi ambient i d'oferir productes d'alta qualitat (excepte per als qui es poden permetre el preu dels productes ecològics).

Així s'afavoreixen les grans explotacions intensives orientades cap a l'exportació, s'abusa dels fertilitzants químics, els pesticides, l'estabulació intensiva i de l'aigua dolça; i s'obri la porta al cultiu de transgènics. Tot açò comporta un deteriorament de les condicions sanitàries dels aliments i una degradació mediambiental del terreny. Este model suposa que hi haja zones rurals “guanyadores” i zones “perdedores”, que queden abandonades.

Proposem centrar els esforços en la construcció de societats que no giren al voltant del creixement econòmic, sinó de la solidaritat, la igualtat i la convivència harmònica amb el medi ambient. Així:

• La nova economia ha de basar-se en l'ús de recursos renovables i el tancament dels cicles materials. Així mateix, ha de contemplar el desenvolupament humà i la satisfacció equitativa de necessitats, superant la seua obsessió pel creixement il·limitat.

• S'han de reduir significativament les necessitats de transport, prioritzant-les segons  criteris socials i mediambientals, i fent una aposta decidida per un transport públic, segur  sostenible.

• Defensem l'autogestió econòmica i l'autoabastiment local de recursos.

• Necessitem una nova ordenació del territori que garantisca la conservació dels espais naturals, evite el deteriorament dels sòls i en promoga un aprofitament racional.

• Advoquem per una tecnologia industrial alternativa basada en una producció neta i que tanque els cicles dels materials. La reducció de residus en origen i la reutilització han de precedir al reciclatge.

• Propugnem un model energètic més descentralitzat, basat en l'estalvi i l'ús eficient de les energies netes renovables.

• Proposem un model de democràcia participativa.

• Volem una societat que estimule la cooperació i la regulació pacífica dels conflictes.

• Reclamem per a les persones treballs dignes i lliures d'explotació, que contribuïsquen a omplir les aspiracions individuals i col·lectives.

• Volem una societat emancipada on dones i hòmens tinguen el ple domini de les seues persones.