URBANITZACIÓ I GOLF A MARIOLA?

La promotora Xirillent Nou, vinculada al grup "La Española", pretén construir en Mariola una urbanització de més de 560 habitatges, un gran hotel de luxe i un camp de golf. Es tracta d'una actuació que reprodueix en l'interior valencià el mateix model especulador que ha destrossat el litoral, basat en la reclassificació dels terrenys i en la construcció, sense ni tan sols respectar les zones de major valor ambiental. En aquest cas, com ja comença a ser moda, la reclassificació utilitza l'excusa del camp de golf, tot i la seua escassa viabilitat.

La zona afectada, en la partida alcoiana de Polop Baix, estè en el centre d'una ZEPA (Zona de Especial Protecció de les Aus) i un LIC (Lloc d'Interés Comunitari), i ocupa terrenys de l'àrea d'esmorteïment d'impactes del Parc Natural de la serra de Mariola, en el corredor ambiental que comunica aquest parc natural amb el del Carrascal de la Font Roja.

L'actuació comportaria un gran consum d'aigua: 400.000 litres dels pous de Barxell per a abastir els 550 xalets programats; pel que fa al camp de golf, l'empresa anuncia que utilitzaria aigües depurades dels Algars, afirmació que no resulta creïble per la baixa qualitat d'aquestes aigües i per l'alt cost de la conducció i del bombeig (tot i que es pretén que bona part del cost la paguem tots).

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha expressat la seua satisfacció per l'informe del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi, de la Conselleria de Territori i Habitatge, sobre el projecte urbanístic de Xirillent-Golf.

Encara que el regidor d'Urbanisme, Fernando Pastor, haja intentat llevar-li importància a aquest informe, el document de la Conselleria desqualifica totalment el projecte d'urbanització i camp de golf de Xirillent. De fet, l'informe confirma els arguments utilitzats pels ecologistes i altres entitats per oposar-se al projecte, arguments que van ser menyspreats pel govern municipal quan va desestimar les aproximadament 2.000 al·legacions presentades. És el cas, per exemple, dels impactes sobre la quantitat i la qualitat de les aigües subterrànies, de l'amenaça per a la conservació del bon estat del riu Polop (tram dels Canalons i Racó de Sant Bonaventura), de la pèrdua de la qualitat del paisatge tradicional, de l'afecció sobre la connectivitat ecològica entre Mariola i la Font Roja, de la importància de mantenir els cultius de secà, etc.

El document recorda que els masos de Xirillent són part important d'un Lloc d'Interés Comunitari i d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus, que han d'integrarse en la Xarxa Natura 2000 europea. Per això destaca la necessitat de "protegir rigorosament aquest gran espai natural, evitar l'empobriment dels seus valors naturals i paisatgístics, que són, al mateix temps, els que li confereixen atractiu per al seu ús públic i turístic". Com a conclusió, la Conselleria de Territori informa desfavorablement el projecte de Xirillent-Golf.

Però si l'actuació de Xirillent mereix un informe negatiu, pels mateixos motius s'ha de considerar encara més inacceptable el model urbanístic que el PP local planteja per a l'àrea de Barxell i Polop, que afig almenys una altra urbanització en el mas del Cap del Pla. Per molt que Pastor intente confondre l'opinió pública, el contingut de l'informe és un fort colp a la seua política al servei dels especuladors.

Per a La Carrasca-Ecologistes en Acció, el document de Territori també desautoritza indirectament Enrique Giménez, redactor del nou Pla General d'Ordenació Urbana i defensor de la construcció de noves urbanitzacions en l'àrea d'amortiment d'impactes del parc natural de Mariola, i desemmascara la seua falta de rigor i de coneixements ambientals.

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d'Alcoi

[La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]

Esteban González Pons és conseller de Territori i Urbanisme del Govern valencià des del passat 30 de maig; a pesar del curt període que du en el càrrec, no li ha faltat temps per a afirmar públicament que uns terrenys agrícoles de la serra de Mariola, on una promotora vinculada a l'empresa d'alimentació "La Española" pretén construir una urbanització de luxe amb un camp de golf, no tenen cap protecció.

Cal dir que els terrenys —quasi 100 hectàrees— estan inclosos en l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la serra de Mariola, que justament té la funció d'evitar impactes negatius sobre el Parc; però a més, l'àrea afectada es troba en el cor del Lloc d'Interés Comunitari (LIC) "Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja" i de la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) que du el mateix nom.

Les declaracions de González Pons deixen ben a les clares les contradiccions de la Conselleria de Territori, que en la seua propaganda demagògica comptabilitza les ZEPA i els LIC com a territori protegit, tot i que a l'hora de la veritat no té cap intenció real de preservar aquestes àrees de la depredació urbanística.

El projecte urbanístic esmentat ("Xirillent Golf") ha estat objecte d'una gran polèmica quan s'ha sabut que l'alcoià Ramón Domènech, subsecretari de la Conselleria de Territori i Habitatge (organisme que aprovarà o denegarà la reclassificació dels terrenys), va comprar fa poc uns terrenys pròxims. Segons han descobert els mitjans de comunicació, Domènech va adquirir, a un preu molt inferior al de mercat, unes 40 hectàrees en la serra de Mariola,  situades a un quilòmetre del projectat camp de golf; la seua relació amb el Govern municipal d'Alcoi i altres circumstàncies fan sospitar que el subsecretari de Territori va fer ús d'informació privilegiada.

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d'Alcoi

[La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]

Almenys s'han presentat 1750 al·legacions al projecte d'urbanització i camp de golf que una promotora pretén construir en els masos de Xirillent, en plena serra de Mariola; a aquestes al·legacions, presentades per La Carrasca-Ecologistes en Acció, s'han d'afegir les que s'han enviat per correu o presentat directament pels ciutadans a l'Ajuntament d'Alcoi.

L'associació ecologista valora molt positivament aquesta resposta social, encara més tenint en compte el poc temps amb què s'ha comptat: només 30 dies, en els quals s'ha hagut de consultar l'expedient en l'Ajuntament, estudiar-lo, redactar les al·legacions i difondre-les entre els ciutadans.

A pesar dels pocs recursos econòmics disponibles per a dur endavant una campanya contra rellotge, s'ha aconseguit una bona resposta, no només d'Alcoi, sinó també dels pobles veïns; en aquest sentit, cal destacar el suport d'Ibi, Banyeres de Mariola o Cocentaina, que comparteixen els parcs naturals de la Font Roja o de Mariola, i els aqüífers que submnistren l'aigua potable de les nostres poblacions. Per tot això, La Carrasca-Ecologistes en Acció agraeix la col·laboració dels ciutadans i els anima a continuar manifestant-se per la conservació de l'aigua i dels espais naturals.

També s'han presentat al·legacions des d'altres zones del País Valencià, preocupades pel futur de les serres de Mariola i Font Roja, espais naturals que tenen una gran importància per a tots els valencians i que gaudeixen d'una figura de protecció autonòmica.

Encara que la propaganda de la promotora —secundada pel govern municipal— ha intentat vendre aquest projecte com a sostenible, s'ha de dir que la realitat és ben distinta i que hi ha motius més que suficients per rebutjar-lo: greus impactes sobre els parcs naturals i la seua fauna; perill de contaminació i sobreexplotació dels aqüífers; problemes que fan poc creïble el reg amb aigua de la depuradora dels Algars; degradació de les aigües dels Canalons i del Racó de Sant Bonaventura; augment del trànsit motoritzat; etc. En posteriors comunicats ampliarem la informació sobre els defectes i els impactes negatius d'aquest projecte.

En tot cas, pensem que la proliferació de projectes especulatius en la nostra zona (urbanitzacions de Serelles, Xirillent, la Sarga, la Carrasqueta, etc.), seguint el model que ha destrossat el litoral valencià, fa necessari un debat públic que permitisca analitzar en profunditat les repercussions que tindrien aquestes actuacions sobre el nostre territori i els seus limitats recursos naturals.

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d'Alcoi

[La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]

Davant del projecte presentat fa uns dies per la promotora Xirillent Nou i el grup “La Española”, que preveu la construcció en la serra de Mariola de més de 560 cases, un hotel de luxe de 60 a 100 habitacions i un camp de golf de 18 forats, a més de les corresponents instal.lacions annexes (vials, enllumenat, clavegueram, etc.), la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció volem exposar les següents reflexions inicials, fetes a partir de la informació que s'ha difòs públicament:

1.- L'àrea que es pretén urbanitzar correspon als antics masos de Xirillent Nou i de Xirillent Vell, i ocupa una superficie de 98 hectàrees, de les quals 23 es dedicarien a la zona residencial i la resta al camp de golf. Els terrenys d'eixos masos estan classificats com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial i estan inclosos en l'àrea d'esmorteïment d'impactes del parc natural de la serra de Mariola, formada per una franja de terrenys agrícoles i forestals destinada a evitar impactes negatius sobre el parc natural.

La zona afectada també es troba en el cor del Lloc d'Interés Comunitari "Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja", proposat pel Govern Valencià per a la constitució de la Xarxa Natura 2000, en compliment de la Directiva europea d'Hàbitats; així mateix, el conjunt d'aquestes dos serres també està declarat com Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA), que és altra important figura europea de protecció ambiental.

2.- Considerem que està més que justificada la necessitat que almenys tota la superfície de Lloc d'Interés Comunitari "Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja" es conserve en el millor estat natural possible i que, per tant, en compliment de la normativa de conservació d'aquest espai, no s'urbanitze més.

En comptes d'això, ens trobem ara davant d'una nova proposta d'urbanització, que naix de la iniciativa privada, encara que, segons sembla, tutelada i animada per algunes institucions públiques.

3.- Com ja suposàvem, la proposta d'urbanització de Xirillent està acompanyada del corresponent camp de golf, que és l'excusa de moda per continuar amb el procés especulador i depredador del territori valencià; en aquest cas, a més, s'ha de tindre en compte que el territori que es pretén ocupar de manera irreversible té unes característiques molt especials per a la conservació dels hàbitats, els ecosistemes, el paisatge i la biodiversitat de les nostres comarques, com així ho certifiquen diversos estudis científics i ho determinen els diferents textos legals que regulen la seua protecció.

Ara bé, sembla que una altra excusa en aquesta ocasió és que es consolidaria un nucli urbanitzat més compacte (560 cases noves); mentrestant, s’intenta amagar la realitat que els terrenys agrícoles situats entre Barxell i Polop pateixen ja un important nivell d’ocupació urbanística del territori i de fragmentació i barrera, com salta a la vista per a qualsevol persona que passe per allí.

4.- En aquest moment sembla que el municipi d’Alcoi compta ja amb unes set urbanitzacions al seu terme, tot i que algunes encara no han regularitzat la seua situació il·legal. Tot aixó sense comptar amb l’aprovació recent de la primera fase de la nova urbanització en la partida alcoiana de Serelles, que ocuparà sòl protegit pel Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc natural de Mariola.

Per tant, per a justificar la requalificació dels terrenys agrícoles protegits de Xirillent, malament es podrà argumentar la necessitat de disposar d'habitatges fora del nucli urbà; es tracta, simplement, de la continuació d’un procés d’ocupació urbanística que provocará inexorablement la pèrduda irreversible per a les generacions futures de la biodiversitat i de les característiques naturals que un dia van permetre la declaració d’aquests paratges com a espais naturals protegits.

5.- Ens pareix lamentable i obscé que el projecte “Xirillent Nou-Golf” utilitze com un dels seus trets diferencials la seua “situació privilegiada entre dos parcs naturals”, quan justament aquest projecte comportaria una nova barrera entre els dos parcs i un greu impacte paisatgístic en aquesta àrea rural. Per altra banda, també indiquen que “només existeixen dos camps de golf amb aquestes característiques: Golf El Saler i Golf Doñana”. En aquest aspecte, cal recordar que el camp de golf d'El Saler es va inaugurar molts anys abans de la declaració del Parc natural de l’Albufera i que, de fet, representa un dels problemes reconeguts per a la conservació d'aquest espai.

6.- Afirmar que es tracta d'un projecte respectuós amb el paisatge i l’entorn, totalment “integrat i sostenible”, no és més que pura propaganda, que desvirtua el concepte de sostenibilitat. En aquest sentit, és lamentable que ens intenten vendre un model de turisme oposat al del litoral, quan realment tot indica que duem el camí de reproduir el mateix model especulador, basat en la reclassificació dels terrenys i en la construcció, sense ni tan sols respectar les zones protegides.

7.- Hem de dir també que no resulta creïble ni seriós que es puga presentar a l’opinió pública i a l’Ajuntament d’Alcoi un projecte que —pel que sembla— no té resolts dos pilars fonamentals: la necessària concessió d’aigües residuals per al reg de la gespa i la necessitat de disposar d’un cabal important d’aigua per a la urbanització, que sens subte, caldrà extraure dels aqüífers subterranis de la unitat hidrogeològica de Mariola (pous de Barxell, etc.) que tan vitals ens poden resultar al conjunt dels pobles del voltant de la Mariola en futures èpoques de sequera i restriccions.

8.- Per acabar, considerem que aquesta proposta és una amenaça per al desenvolupament d'un autèntic turisme rural i cultural de baix impacte ambiental, un sector que crea llocs de treball estables i de qualitat sense depredar recursos naturals tan fonamentals com ara l'aigua, el paisatge o la terra fèrtil.

Esperem, per tant, que de l’estudi del projecte que, sembla ser, està efectuant-se per part dels tècnics competents de les administracions locals i autonòmiques, resulte la inviabilitat del projecte que ens ocupa.

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d'Alcoi

[La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]